Canvis

| parlantsnatius      =  

| parlantsnatius      =  

| parlantsnonatius    =  

| parlantsnonatius    =  

| rank                = No és entre les 100 primeres <br />{{mida|([http://www.davidpbrown.co.uk/help/top-100-languages-by-population.html Ethnologue], 1996)}}

| rank                = No és entre les 100 primeres

| família            = [[Llengua artificial|Llengua planificada]]

| família            = [[Llengua artificial|Llengua planificada]]

| nació              = Cap país; moltes [[ONG]] (sobretot associacions d'ido)

| nació              = Cap país; moltes [[ONG]] (sobretot associacions d'ido)

| iso3                = ido

| iso3                = ido

| sil                =  

| sil                =  

| mapa                = [[Archiu:Flag of Ido.svg|120px|center|Bandera]]  

| mapa                = [[Image:Flag of Ido.svg|120px|thumbnail|center|Bandera]]

}}

}}

'''Ido''' és una [[llengua artificial]] derivada de l'[[esperanto]]. Es va desenrollar a principis del [[segle XX]], i hui en dia s'estima que té uns quants milers de parlants, sobretot a [[Europa]].

'''Ido''' és una [[llengua artificial]] derivada de l'[[esperanto]]. Es va desenrollar a principis del [[sigle XX]], i hui en dia s'estima que té uns quants mils de parlants, sobretot en [[Europa]].

Ido i esperanto compartixen bona part de la [[gramàtica]] i el [[vocabulari]], i tots dos intenten de conseguir la màxima consistència i senzillea gramatical, facilitat d'aprenentage, i extracció de vocabulari de diverses llengües europees. Les dos llengües són força semblants i, en gran part, mútuament inteligibles.

L'Ido i esperanto compartixen bona part de la [[gramàtica]] i el [[vocabulari]], i els dos intenten conseguir la màxima consistència i senzillea gramatical, facilitat d'aprenentage, i extracció de vocabulari de diverses llengües europees. Les dos llengües són molt semblants, i en gran part, mútuament inteligibles.

Ido va nàixer a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de segle fon [[Louis Couturat]], i va conseguir una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat al [[1914]] i la [[Primera Guerra Mundial]] van frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara Internet, ha afavorit, d'uns anys ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a la històrica revista [[Progreso (revista)|Progreso]] (creada per Couturat en [[1908]]), la qual ha seguit publicant-se en regularitat al llarc de tots estes anys i fins als nostres dies.

L'Ido naixqué a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de sigle fon [[Louis Couturat]], i conseguí una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat en l'any [[1914]] i la [[Primera Guerra Mundial]] varen frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara [[Internet]], ha afavorit, d'uns anys cap ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a l'històrica revista [[Progreso (revista)|Progreso]] (creada per Couturat en l'any [[1908]]), la qual ha seguit publicant-se en regularitat a lo llarc de tots estos anys fins als nostres dies.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://www.idolinguo.com/ Página uep oficial]

*[http://www.idolinguo.com/ Pàgina web oficial]

{{traduït de|ca|Ido}}

{{traduït de|ca|Ido}}

[[Categoria:Llengües]]

[[Categoria:Llengües artificials]]