40 300
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Tefnut Tefnut (om egipcíac: Tefnut (Tef: humit i Nut: Cel). Nom grec: Tfenis), deesa que enc…»
[[File:Tefnut.png|thumb|250px|Representació de Tefnut]]
[[Tefnut]] (om egipcíac: Tefnut (Tef: humit i Nut: Cel). Nom grec: [[Tfenis]]), [[Deu|deesa]] que encarna la humitat, representa al rocio que vivifica i als processos corporals que produïxen humitat. Associada a les divinitats guerreres, a l'ull solar, de [[Ra]], i a l'[[uraeus]], en la [[mitologia egipcíaca]].
== Iconografia ==
Dòna en [[cap]] de [[Lleó (animal)|lleona]], en el disc solar i dos uraeus, el ceptre i l'[[anj]]. En companyia de [[Shu]], com dos lleons; i en forma de [[Flamenc (animal)|flamenc]], en [[Buto]].
== Mitologia ==
És la filla de Ra i mare de [[Geb]] i [[Nut]]. Va ser la germana i dòna de Shu (que representava l'aire sec), sent la primera parella de l'Enéada heliopolitana.
Enfadada en Ra va marchar a [[Nubia]]; Shu i [[Thot]] varen anar a buscar-la, i varen conseguir que tornara a [[Egipte]], propiciant l'arribada de l'inundació. Proporcionava l'alé als difunts.
== Sincretisme ==
En l'Imperi Mig la varen identificar en [[Maat]]. En el periodo Tardà va ser identificada en [[Sejmet]], [[Bastet]], [[Nehemetauey]] d'Hermópolis, [[Menhit]] de Latópolis i [[Apset]] de Nubia.
== Cult ==
Va ser venerada en Oxirrinco i Leontópolis. Una part de Dendera es va denominar la Casa de Tefnut. En Buto, junt en Shu, va ser adorada en forma de flamenc.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Felde, Rolf (1988). Agyptische Gottheiten. Editado por Rolf Felde
* Lichtheim, Miriam (2006) [1976]. Ancient Egyptian Literature, Volume Two: The New Kingdom. University of California Press. pp. 197–199
* Margaret Bunson (2002). Encyclopedia of Ancient Egypt (en [[anglés]]). Nueva York. ISBN 0-8160-4563-1
* Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
* Thode, Rosa, El panteón egipcio, Sotis en egiptologia.org
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207
==Bibliografia ==
* Barbara S. Lesko. Women and Religion in Ancient Egypt. Brown University. 2002
* Bonnet, Hans (2000). Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. Ed. Nikol Verlag. ISBN 3-937872-08-6
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Tefnut}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deeses egipcíaques]]
[[Tefnut]] (om egipcíac: Tefnut (Tef: humit i Nut: Cel). Nom grec: [[Tfenis]]), [[Deu|deesa]] que encarna la humitat, representa al rocio que vivifica i als processos corporals que produïxen humitat. Associada a les divinitats guerreres, a l'ull solar, de [[Ra]], i a l'[[uraeus]], en la [[mitologia egipcíaca]].
== Iconografia ==
Dòna en [[cap]] de [[Lleó (animal)|lleona]], en el disc solar i dos uraeus, el ceptre i l'[[anj]]. En companyia de [[Shu]], com dos lleons; i en forma de [[Flamenc (animal)|flamenc]], en [[Buto]].
== Mitologia ==
És la filla de Ra i mare de [[Geb]] i [[Nut]]. Va ser la germana i dòna de Shu (que representava l'aire sec), sent la primera parella de l'Enéada heliopolitana.
Enfadada en Ra va marchar a [[Nubia]]; Shu i [[Thot]] varen anar a buscar-la, i varen conseguir que tornara a [[Egipte]], propiciant l'arribada de l'inundació. Proporcionava l'alé als difunts.
== Sincretisme ==
En l'Imperi Mig la varen identificar en [[Maat]]. En el periodo Tardà va ser identificada en [[Sejmet]], [[Bastet]], [[Nehemetauey]] d'Hermópolis, [[Menhit]] de Latópolis i [[Apset]] de Nubia.
== Cult ==
Va ser venerada en Oxirrinco i Leontópolis. Una part de Dendera es va denominar la Casa de Tefnut. En Buto, junt en Shu, va ser adorada en forma de flamenc.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Felde, Rolf (1988). Agyptische Gottheiten. Editado por Rolf Felde
* Lichtheim, Miriam (2006) [1976]. Ancient Egyptian Literature, Volume Two: The New Kingdom. University of California Press. pp. 197–199
* Margaret Bunson (2002). Encyclopedia of Ancient Egypt (en [[anglés]]). Nueva York. ISBN 0-8160-4563-1
* Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
* Thode, Rosa, El panteón egipcio, Sotis en egiptologia.org
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207
==Bibliografia ==
* Barbara S. Lesko. Women and Religion in Ancient Egypt. Brown University. 2002
* Bonnet, Hans (2000). Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. Ed. Nikol Verlag. ISBN 3-937872-08-6
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Tefnut}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deeses egipcíaques]]