Diferència entre les revisions de "Sejmet"

Revisió de 11:25 11 abr 2023

Representació de Sejmet

Sejmet (Sekhmet, Sacmis o Nesert) va ser una deesa de la mitologia egipcíaca, símbol de la força i el poder. Era considerada la deesa de la guerra i de la venjança, pero també la deesa de la curació. Es dia que el seu alé va crear el desert. Era la protectora dels faraons i els guiava en la guerra.

El seu cult estava tan expandit en la cultura egipcíaca, que quan el primer faraó de la dinastia XII, Amenemhat I, va instaurar la capital en Itjtawy, el seu cult principal també es va traslladar allí.

Sejmet és considerada també una deesa solar, reconeguda en moltes ocasions com la filla primogènita del deu solar Ra i relacionada en les deeses Hathor i Bastet.

Iconografia

Va ser representada en cos de dòna i cap de lleona, encara que en cabellam, generalment coronada en el disc solar, l'uraeus que la relacionava en la realea, portant el Anj, una flor de papir o loto, i fleches. A voltes també en l'Ull d'Horus. La seua vestimenta solia ser de color roig, representant la sanc i moltes voltes apareix mostrant els pits, símbol de poder.

Mitologia

Era filla primogènita del deu Ra, el seu espós era Ptah i el seu fill, Nefertum en els que formaven l'anomenada tríade de Menfis. Se la considera un álter-ego d'Hathor, en la que està freqüentment identificada, i sobretot en la deesa gata Bastet, que es considerava una forma dolç de Sejmet, quan esta no estava furiosa.

La seua ira era temible pero, si es conseguia assossegar-la, otorgava als seus adoradors el domini sobre els seus enemics i el vigor i l'energia per a véncer la debilitat i la malaltia.

En alguns casos va ser considerada aliada i protectora de Ra, ya que donava mort a els qui gosaren enfrontar-se o atacar a la monarquia divina o terrenal.

Cult

Va ser venerada com Senyora de l'Asheru, en el temple de Mut, en Karnak. També en Luxor, Menfis, Letópolis i la regió de la Delta. En alguns temples se li oferia sanc d'animals sacrificats en la finalitat d'evitar el seu còlera.

Els sacerdots realisaven un ritual davant una estàtua diferent de la deesa tots els dies per a aplacar la seua ira. Est és el motiu pel que s'han conservat tantes imàgens de la deesa. La majoria de les estàtues no mostren cap expressió ni dinamisme (hieratismo típic en l'art egipcíac), es realisaven d'esta manera pensant que duraren molt temps. Es pensa que hi havia més de 700 estàtues de Sejmet en el Temple d'Amenhotep III. Inclús hi havia alguns lleons domesticats en els temples dedicats a Sejmet en Leontópolis.

Epítets

Va ser coneguda com La gran deesa mare, La més poderosa, L'invencible, La terrible, pel seu caràcter violent, La Senyora de l'oest, La gran senyora amada per Ptah i mare de Nefertum&, la Deesa de la guerra, la Dama de les montanyes de ponent, La que frena l'obscuritat en el seu aspecte funerari. Era cridada experta en màgia, com sanadora. La Deesa de l'amor, puix provocava passions. La Sobirana del desert, La perfecta, ya que tenia totes les qualitats per ser la primogènita del gran Ra i per lo tant la torna una gran regna faraó .

Referències

Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
Felde, Rolf (1988). Agyptische Gottheiten. Editado por Rolf Felde
Jetsu, L.; Porceddu, S. (2015). "Shifting Milestones of Natural Sciences: The Ancient Egyptian Discovery of Algol's Period Confirmed". PLOS ONE. 10(12): e.0144140 (23pp). doi:10.1371/journal.pone.0144140.
Lichtheim, Miriam (2006) [1976]. Ancient Egyptian Literature, Volume Two: The New Kingdom. University of California Press. pp. 197–199
Margaret Bunson (2002). Encyclopedia of Ancient Egypt (en anglés). Nueva York. ISBN 0-8160-4563-1
Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
Thode, Rosa, Sejmet, egiptologia.org
Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207

Bibliografia

Barbara S. Lesko. Women and Religion in Ancient Egypt. Brown University. 2002
Bonnet, Hans (2000). Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. Ed. Nikol Verlag. ISBN 3-937872-08-6
Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sejmet.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Sekhmet.svg|thumb|250px|Representació de Sejmet]]
-'''Sejmet''' ('''Sekhmet''', '''Sacmis''' o '''Nesert''' va ser una [[Deu|deesa]] de la [[mitologia egipcíaca]], símbol de la força i el poder. Era considerada la deesa de la guerra i de la venjança, pero també la deesa de la curació. Es dia que el seu alé va crear el [[desert]]. Era la protectora dels [[Faraó|faraons]] i els guiava en la guerra.
+'''Sejmet''' ('''Sekhmet''', '''Sacmis''' o '''Nesert''') va ser una [[Deu|deesa]] de la [[mitologia egipcíaca]], símbol de la força i el poder. Era considerada la deesa de la guerra i de la venjança, pero també la deesa de la curació. Es dia que el seu alé va crear el [[desert]]. Era la protectora dels [[Faraó|faraons]] i els guiava en la guerra.
 El seu cult estava tan expandit en la cultura egipcíaca, que quan el primer faraó de la [[dinastia XII]], [[Amenemhat I]], va instaurar la capital en Itjtawy, el seu cult principal també es va traslladar allí.