Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
9265 bytes afegits ,  19:24 3 abr 2023
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Isis '''Isis''' és una de les principals deeses de la Mitologia egipcíaca|mitologia de l'Antic Egipt…»
[[File:Isis.svg|thumb|250px|Representació d'Isis]]

'''Isis''' és una de les principals [[Deu|deeses]] de la [[Mitologia egipcíaca|mitologia de l'Antic Egipte]], el cult del qual es va estendre per tot lo món grecorromano. Apareix per primera volta durant l'Imperi Antic (c. 2686-2181 a. C.) com un dels principals personages del mit d'Osiris, en el que resucita al seu espós assessinat, el diví rei [[Osiris]], i engendra i protegix al seu hereu, [[Horus]].

Es creïa que ajudava als morts a entrar en l'atra vida com havia ajudat a Osiris i se la considerava la mare divina del [[faraó]], a qui se li identificava en el deu Horus. La seua ajuda materna va ser invocada en encantaments de curació per a beneficiar a la gent comuna. En un principi va eixercitar un paper llimitat en els rituals reals i en els ritos dels temples egipcíacs, encara que va ser més prominent en els ritos funeraris i en els texts màgics. Per lo general, l'art la retratava com una dòna que lluïa en el seu cap un [[jeroglífic]] en forma de tro. Durant l'Imperi Nou (c. 1550-1070 a. C.), en assumir traces que originalment pertanyien a [[Hathor]], la deesa predominant d'époques anteriors, Isis va aplegar a ser retratada en el tocat d'Hathor: un disc solar entre les banyes d'una [[vaca]].

En el primer mileni abans de Crist, Osiris i Isis es varen convertir en les deitats egipcíaques més adorades, i Isis va assumir característiques de moltes atres deeses. Els governants d'Egipte i el seu veí del sur, [[Nubia]], varen començar a construir temples dedicats principalment a Isis i el seu santuari de File era un centre religiós per a abdós regions per igual. El seu poder màgic era major que el dels demés deus i es dia que protegia al regne dels seus enemics, governava els cels i el món natural i tenia poder sobre el propi destí.

El seu cult va terminar en l'ascens del cristianisme en els [[Sigle IV|sigles IV]] i [[Sigle V|V]] d. C. i pot haver influït en les seues creències i pràctiques, com la veneració a [[Verge Maria|Maria]], pero l'evidència d'esta influència és ambigua i a sovint controvertida. Isis seguix manifestant-se en la cultura occidental, particularment en l'esoterisme i el neopaganisme, a sovint com a personificació de la naturalea o com l'aspecte femení de la divinitat.

== Iconografia ==
En l'art egipcíac se la representava generalment com una dòna en els atributs típics d'una deesa: un vestit envolvent, un bastó de [[papir]] en una mà i un signe d'[[anj]] en l'atra. El seu tocat original era el signe del tro que s'usava per a escriure el seu nom.

== Funcions ==
El cicle del mit sobre la mort i resurrecció d'[[Osiris]] es va arreplegar per primera volta en els Texts de les Piràmides i es va convertir en el més elaborat i influent de la mitologia egipcíaca.​ Isis juga un paper més actiu en este escrit que els demés protagonistes, per lo que a mida que es desenrolla en la lliteratura des de l'Imperi Nou (c. 1550-1070 a. C.) fins al periodo ptolomaico (305-30 a. C.), es convertix en el personage lliterari més complex de totes les deidats egipcíaques.​ Al mateix temps, va assimilar característiques de moltes atres deeses, lo que va ampliar la seua significància molt més allà del mit d'Osiris.

=== Esposa i dolent ===

Isis és part de l'Enéada d'Heliópolis, una família de nou deus descendents del deu creador, Atum o [[Ra]]. Junt als seus germans, Osiris, [[Seth]] i [[Neftis]], conformen la seua última generació, naixcuts de [[Geb]], deu de la terra, i [[Nut]], deesa del cel. La deitat creadora, el governant original del món, transmet la seua autoritat a través de les generacions masculines de l'Enéada, per a que Osiris es convertixca en rei: Isis, que és la seua esposa i germana, és la seua reina.​

Seth mata a Osiris i, en algunes versions del relat, desmembra el seu cadàver. Isis i Neftis, junt en atres deitats com [[Anubis]], busquen els trossos del cos del seu germà i el recomponen.

El seu paper en les creències de la vida despuix de la mort estava basat en les d'este mit. Ajudava a restaurar l'integritat de les [[Ànima|ànimes]] dels sers humans fallits, com lo havia fet en Osiris. De la mateixa manera que atres deeses, com [[Hathor]], també va actuar com a mare dels difunts, als que proporcionava protecció i aliment.

=== Deesa mare ===
És tractada com la mare d'[[Horus]] inclús en les primeres còpies dels Texts de les Piràmides.30​ No obstant, hi ha indicis de que Hathor va ser considerada originalment com la seua mare,​ i atres tradicions consideren que una forma més antiga d'Horus és el fill de Nut i germà d'Isis i Osiris.​ Pot ser que Isis solament es convertira en la mare d'Horus quan el mit d'Osiris va prendre forma durant l'Imperi Antic,​ pero a través de la seua relació en ell va aplegar a ser vista com el paradigma de la devoció maternal.​

Horus s'equiparava en cada faraó viu i Osiris en els predecessors fallits. Isis era per lo tant la mare i esposa mitològica dels monarques.

=== Deesa de la màgia i el saber ===
També era coneguda pel seu poder màgic, que li va permetre reviure a Osiris i protegir i curar a Horus, ademés de per la seua astúcia.​ Pels seus coneiximents màgics, es dia que era «més inteligent que un milló de deus».

=== Deesa de l'univers ===
En els temps ptolemaicos l'esfera d'influència d'Isis podia incloure tot el cosmos.​ Com la deitat que protegia a [[Egipte]] i recolzava al seu rei, tenia poder sobre totes les nacions, i com a proveïdora de [[pluja]], revitalisava el món natural.

== Cult personal ==
A diferència de moltes deitats egipcíaques, a Isis rara volta se li resava o li l'invocava pel seu nom abans de finals de l'Imperi Nou.​ A partir del Periodo Tardà (c. [[664 a. C.]]) es va convertir en una de les deitats més comunament mencionades en les fonts d'este periodo, que a sovint es referixen al seu caràcter amable i a la seua disposició a respondre a aquells que li demanen ajuda. Es varen fer centenars de mils d'amulets i estàtues votives d'Isis alletant a Horus durant el primer mileni abans de Crist,​ i en l'época romana va ser una de les deitats més comunament representades en l'art religiós de la llar, com les estatuilles i les pintures en panels.

== Referències ==

* Delia, Diana (1998). «Isis, or the Moon». En Clarysse, Willy; Schoors, Anton; Willems, Harco, eds. Egyptian Religion: The Last Thousand Years. Studies Dedicated to the Memory of Jan Quaegebeur. Peeters
* Dunand, Françoise (2008). Isis, mère des dieux (en francés). Arles, Actes Sud/Babel. ISBN 978-2-7427-7715-0
* Faulkner, Raymond O. (1962). «A concise dictionary of Middle Egyptian». Griffith Institute (Oxford). p. 177. ISBN 9780900416323. OCLC 4466599
* Forrest, M. Isidora (2001). Isis Magic: Cultivating a Relationship with the Goddess of 10,000 Names. Llewellyn Worldwide. ISBN 978-1-56718-286-6
* Gasparini, Valentino (2011). «Isis and Osiris: Demonology vs. Henotheism?». Numen 58 (5/6): 697-728. JSTOR 23046225
* Griffiths, J. Gwyn (1960). The Conflict of Horus and Seth. Liverpool University Press. OCLC 473891027
* Hellmut Brunner: Die Texte aus den Gräbern der Herakleopolitenzeit von Siut. Augustin, Glückstadt/ Hamburgo/ Nueva York 1937, p. 17–26, 47
* Higgins, Sabrina (2012). «Divine Mothers: The Influence of Isis on the Virgin Mary in Egyptian Lactans-Iconography». Journal of the Canadian Society for Coptic Studies 3 (4): 71-90
* Quentin, Florence (2012). Isis l'Éternelle: Biographie d'une mythe féminin (en francés). Albin Michel. ISBN 978-2-226-24022-4
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 173–174

==Bibliografia ==
* Alvar Ezquerra, Jaime (1981). «El culto a Isis en Hispania». La religión romana en Hispania. CSIC Ministerio de Cultura. ISBN 84-7483-238-1
* Baltrušaitis, Jurgis (2006) [1996]. En busca de Isis. Introducción a la egiptomanía (María Teresa Gallego Urrutia, María Isabel Reverte, trads.). Madrid: Ediciones Siruela. ISBN 84-7844-329-0.
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Bommas, Martin (2012). «Isis, Osiris, and Serapis». En Riggs, Christina, ed. The Oxford Handbook of Roman Egypt. Oxford University Press. ISBN 978-0-19-957145-1
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
* Takács, Sarolta A. (1995). Isis and Sarapis in the Roman World. Brill. ISBN 978-90-04-10121-0
* Witt, R. E. (1997) [1971]. Isis in the Ancient World. Johns Hopkins University Press. ISBN 978-0-8018-5642-6

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Isis in art}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deeses egipcíaques]]
39 152

edicions

Menú de navegació