Diferència entre les revisions de "Bel (mitologia)"
(Pàgina nova, en el contingut: «[[Categoria:Mitologia sumèria|thumb|250px|Relieve de Palmira en Bel, Baalshamin, Malakbel i Aglibol]] '''Bel''' (del acadi bēlu), significa S…») |
|||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[ | + | [[File:Relief Bel Baalshamin Yarhibol Aglibol MBA Lyon 1992-13.jpg|thumb|250px|Relieve de Palmira en Bel, [[Baalshamin]], [[Malakbel]] i [[Aglibol]]]] |
'''Bel''' (del acadi bēlu), significa Senyor o Amo, sent més un títul que un nom personal. En les llengües semítiques el seu equivalent és Ba'al. La seua forma femenina és Belit o Bēltu; Senyora o Ama. | '''Bel''' (del acadi bēlu), significa Senyor o Amo, sent més un títul que un nom personal. En les llengües semítiques el seu equivalent és Ba'al. La seua forma femenina és Belit o Bēltu; Senyora o Ama. |
Revisió de 18:09 27 març 2023
Bel (del acadi bēlu), significa Senyor o Amo, sent més un títul que un nom personal. En les llengües semítiques el seu equivalent és Ba'al. La seua forma femenina és Belit o Bēltu; Senyora o Ama.
En la mitologia mesopotàmica se'ls va aplicar com a epítet a varis deus. Els autors grecs lo transcrivien com Belos, incorporant-ho a la seua mitologia, i va passar al llatí en la forma Belus.
En les primeres traduccions, el ideograma que representava al deu sumeri Enlil era llegit com a equivalent al acadi Bel; encara que hui s'ha provat que açò és incorrecte, pot trobar-se esta equivalència en els estudis publicats durant el sigle XX.
Bel va ser usat especialment per a designar al deu Marduk, i en tal sentit entra en la composició de varis noms propis assiris i neo babilònics. De la mateixa manera, Belit va ser usat com a epítet de Sarpanit, esposa de Marduk; no obstant, també la seua mare coneguda com Ninhursag, Damkina o Ninmah i atres divinitats femenines d'orige sumeri varen ser cridades Belit–ili (“Senyora dels Deus”) en acadi.
Durant sigles, atres deus també varen rebre el títul de Senyor i varen ser identificats, total o parcialment, en Bel Marduk. També el Zeus Belos, mencionat per Sanjuniatón com a fill de Crono, és provable que es referixca a Marduk.
Referències
- Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia
- Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- Frankfort, H., Reyes y Dioses, Madrid, 1981
- G. Frame. Babilonia
- J.Black & A.Green, Gods. Demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
Bibliografia
- Bleker, C. J. y Widengren G., Historia Religionum. Manual de Historia de las Religiones. Religiones del pasado, Madrid, 1973
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
- Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
Mackenzie, Donald A. , Myths and Legends of Babylonia and Assyria. 1915
- Vázquez Hoys, A. M.a Historia Antigua Universal. La religión babilónica. Babilonia (III) El I Milenio a. C. UNED. 2001
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bel (mitologia).
[[Categoria: Mitologia babilònica]