Diferència entre les revisions de "Marduk"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Marduk and pet.jpg|thumb|200px|Marduk i el seu [[drac]], d'un [[sagell]] cilíndric de [[Babilònia]]]] | [[Image:Marduk and pet.jpg|thumb|200px|Marduk i el seu [[drac]], d'un [[sagell]] cilíndric de [[Babilònia]]]] | ||
| − | '''Marduk''' (en [[acadi]] | + | '''Marduk''' (en [[acadi]] Amar.Utu, en la [[Biblia]] Merodach מְרֹדַךְ) fon el nom d'un [[deu]] de l'última generació de [[Mesopotamia]] i la deïtat patrona de la ciutat de [[Babilònia]]. Quan esta ciutat se convertí en el centre polític dels estats unificats de la vall del [[riu Eufrates]] en els temps d'[[Hammurabi]] (sigle XVII a. C.), s'alçà com cap del panteó de deus babilònics. Era fill d'[[Ea]] i [[Enki]]. |
Per a explicar com Marduk aplegà al poder, s'escrigué el poema [[Enûma Elish]], que conte l'història del naiximent de Marduk, les seues heròiques gestes, i com aplegà a convertir-se en el senyor dels deus. | Per a explicar com Marduk aplegà al poder, s'escrigué el poema [[Enûma Elish]], que conte l'història del naiximent de Marduk, les seues heròiques gestes, i com aplegà a convertir-se en el senyor dels deus. | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia | * Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia | ||
| − | * Eduardo Cirlot, Diccionario de símbolos, | + | * Eduardo Cirlot, Diccionario de símbolos, p. 383 |
* Hadad, Husni & Mja'is, Salim (1993) Ba'al Haddad, A Study of Ancient Religious History of Syria | * Hadad, Husni & Mja'is, Salim (1993) Ba'al Haddad, A Study of Ancient Religious History of Syria | ||
| + | * Haussig, Hans Wihelm (1965). Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient. Stuttgart: E. Klett. | ||
* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion | * Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion | ||
| + | * Jastrow, Jr., Morris (1911). Aspects of Religious Belief and Practice in Babylonia and Assyria. Nueva York y Londres: G.P. Putnam's Sons. p. 648 | ||
| + | * Ringgren, Helmer (1973). Religions of The Ancient Near East (John Sturdy, trad.). Westminster Press. p. 67. ISBN 9780664209537 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 17:50 27 març 2023
Marduk (en acadi Amar.Utu, en la Biblia Merodach מְרֹדַךְ) fon el nom d'un deu de l'última generació de Mesopotamia i la deïtat patrona de la ciutat de Babilònia. Quan esta ciutat se convertí en el centre polític dels estats unificats de la vall del riu Eufrates en els temps d'Hammurabi (sigle XVII a. C.), s'alçà com cap del panteó de deus babilònics. Era fill d'Ea i Enki.
Per a explicar com Marduk aplegà al poder, s'escrigué el poema Enûma Elish, que conte l'història del naiximent de Marduk, les seues heròiques gestes, i com aplegà a convertir-se en el senyor dels deus.
Referències[editar | editar còdic]
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
- Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- Eduardo Cirlot, Diccionario de símbolos, p. 383
- Hadad, Husni & Mja'is, Salim (1993) Ba'al Haddad, A Study of Ancient Religious History of Syria
- Haussig, Hans Wihelm (1965). Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient. Stuttgart: E. Klett.
- Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
- Jastrow, Jr., Morris (1911). Aspects of Religious Belief and Practice in Babylonia and Assyria. Nueva York y Londres: G.P. Putnam's Sons. p. 648
- Ringgren, Helmer (1973). Religions of The Ancient Near East (John Sturdy, trad.). Westminster Press. p. 67. ISBN 9780664209537
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Marduk.