Eudocus

En la mitologia mesopotàmica, Eudocus, Eneugamus, Eneuboulus i Anemeutus eren criatures que emergien de la mar en el Golf Pèrsic per a instruir als humans en bons modals, civisme i arquitectura.

Segons el sacerdot, filòsof i historiador babilònic Beroso, els últims Apkallu o Annedoti varen aparéixer en el Golf Pèrsic per l'any 2.780 a. C..

Segons Apolodoro, no obstant, més tart, en l'any 2450 a. C. i baix el regnat d'Euedörachos (Enmenduranki), va aparéixer l'últim d'estos sers al que se li va cridar Anodaphus.

Referències

• Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
• Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia: Creation, the Flood, Gilgemesh, and Others
• S. Kramer y John Maier, Mitos de Enki el dios artesano
• Stephanie Dalley, Myths from Mesopotamia, Oxford World's Classics, 1989

Bibliografia

• Donald A. Mackenzie, Myths of Babylonia and Assyria
• Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
• Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
• Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
• Verbrugghe Gerald & John Wickersham 2000: Berossos & Manetho Introduced & Translated; Native Traditions in Mesopotamia & Egypt (ISBN 0-472-08687-1)