Diferència entre les revisions de "Nidaba"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 2: Llínea 2:
  
 
'''Nidaba''', '''Nisaba''' o '''Nanibgal''' va ser una [[Deu|deesa]] de la fertilitat en la [[mitologia sumèria]] i de l'escritura i l'astrologia en la [[mitologia assíria|mitologia assíria]], també va ser assistent de [[Nanshe]]. Se la sol mencionar com a filla d'[[Enlil]], pero més tart apareix com a filla d'[[Enki]] o inclús d'[[An]]. En ''Enlil i Ninlil: El casament de Sud'' de Miguel Civil, també apareix com mencionada com si fora la mateixa figura que [[Nunbarsegunu]] i en eixos casos figura com a esposa de [[Haia]] i mare de la deesa [[Ninlil]]. El seu centre de cult va ser l'I-Zagin, en Uruk i Umma.
 
'''Nidaba''', '''Nisaba''' o '''Nanibgal''' va ser una [[Deu|deesa]] de la fertilitat en la [[mitologia sumèria]] i de l'escritura i l'astrologia en la [[mitologia assíria|mitologia assíria]], també va ser assistent de [[Nanshe]]. Se la sol mencionar com a filla d'[[Enlil]], pero més tart apareix com a filla d'[[Enki]] o inclús d'[[An]]. En ''Enlil i Ninlil: El casament de Sud'' de Miguel Civil, també apareix com mencionada com si fora la mateixa figura que [[Nunbarsegunu]] i en eixos casos figura com a esposa de [[Haia]] i mare de la deesa [[Ninlil]]. El seu centre de cult va ser l'I-Zagin, en Uruk i Umma.
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Nunbarsegunu]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 19:01 22 març 2023

Representacio de Nidaba

Nidaba, Nisaba o Nanibgal va ser una deesa de la fertilitat en la mitologia sumèria i de l'escritura i l'astrologia en la mitologia assíria, també va ser assistent de Nanshe. Se la sol mencionar com a filla d'Enlil, pero més tart apareix com a filla d'Enki o inclús d'An. En Enlil i Ninlil: El casament de Sud de Miguel Civil, també apareix com mencionada com si fora la mateixa figura que Nunbarsegunu i en eixos casos figura com a esposa de Haia i mare de la deesa Ninlil. El seu centre de cult va ser l'I-Zagin, en Uruk i Umma.

Vore també

Referències

  • Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  • Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8

Bibliografia

  • Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
  • George A. Barton, Archaeology and The Bible
  • Robert A. Guisepi, Ancient Sumeria

Enllaços externs

Commons