Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2547 bytes afegits ,  17:52 22 març 2023
Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia sumèria, Acadia i Babilònica, (mitologia mesopotàmica), '''Nintu''' (la Senyora del na…»
En la [[mitologia sumèria]], [[Mitologia acadia|Acadia]] i [[Mitologia babilònica|Babilònica]], ([[mitologia mesopotàmica]]), '''Nintu''' (la Senyora del naiximent) va ser el nom en el que es va conéixer a una deitat mare, també cridada [[Antu]] (consorte d'[[An]]). Es diu que el nom de Nintu li'l va posar el seu fill [[Enlil]]. La majoria dels relats que hi ha sobre ella són acadis. Segons conten les llegendes, ella va trencar catorze parts d'[[argila]] primigènia, sèt a la dreta i sèt a l'esquerra i una [[rajola]] a la mitat, que varen produir els primers sèt parells d'embrions humans (o les sèt deeses de matriu o de naiximent, que varen engendrar als primers humans).

Els erudits coincidixen que seria exactament la mateixa figura que [[Ninhursaga]], pero va ser coneguda per atres noms: [[Ki]], [[Ninmah]], [[Dingirmah]], [[Aruru]], [[Belit-ili]], entre uns atres, i com l'esposa d'Enki era generalment cridada [[Damgalnuna]] o [[Damkina]].

Encara que al principi apareix mencionada com Belet-Ili, al final és mencionada en el poema èpic acadi Atrahasis, quan decidixen junt a Enki, que el creiximent de la població humana, deu ser contingut d'alguna manera més humana o menys dràstica, que les decisions preses per Enlil, Enki i la deesa de matriu [[Nintu]] decidixen que d'allí en avant un terç de les dònes no donarà a llum satisfactòriament: un [[Dimonis|dimoni]] [[Pasittu]], arrebatarà al bebé del braç de la seua mare.

És mencionada en el [[Mit de Enki i Ninhursag]], estant en [[Dilmún]], quan Enki la veu en la vora des de l'aigua, vol posseir-la i ella li diu Cap home em fa seua en el pantà. Pero finalment accedix i donen a llum a [[Ninsar]].

També és nomenada en eixe epítet en el relat sumeri de Ziusudra, quan Enki diu: Yo vullc (...)(¿no?) la destrucció de la meua raça humana, per a Nintu vullc atallar la destrucció de les meues creatures.

== Referències ==
* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8

== Bibliografia ==
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* George A. Barton, Archaeology and The Bible
* Robert A. Guisepi, Ancient Sumeria

[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria:Mitologia acadia]]
[[Categoria:Mitologia babilònica]]
[[Categoria:Mitologia sumèria]]
40 300

edicions

Menú de navegació