36 054
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Ningal''' o '''Nigal''', la gran senyora, la gran dama o la gran reina, en la mitologia mesopotàmica (acadia, Mitologia sumèria|…»
'''Ningal''' o '''Nigal''', la gran senyora, la gran dama o la gran reina, en la [[mitologia mesopotàmica]] ([[Mitologia acadia|acadia]], [[Mitologia sumèria|sumèria]] i [[Mitologia babilònica|babilònica]]), era una [[Deu|deesa]] de les canyes i deesa llunar, per lo que se la representava en un creixent llunar.
Apareix primer en la mitologia sumèria com a filla d'[[Enki]] i [[Ningikuga]]. Va ser consorte de [[Nannar]], el deu llunar en qui va tindre dos fills, [[Shamash]] ([[Utu]] per als sumèris) i [[Ishtar]] ([[Inanna]] en mitologia sumèria) formant en ells una triada astral babilònica.
Provablement en els inicis va ser adorada per pastors de ganado [[Vaca|vacú]] que vivien en els pantans del sur de [[Mesopotàmia]], prop de la ciutat d'Ur, a on se la va rendir cult en el temple d'Egipar, lo mateix que en Harrán. Per això, Ningal, és considerada com una deesa [[vaca]], que junt al seu espós Nannar, com a [[bou]], tindran la seua importància en els rituals sagrats de la hierogamia, que propiciarà la fertilitat.
Ningal està present en les Llamentacions per la destrucció d'Ur, escrites en l'II mileni a. C. Com a protectora d'Ur, implora davant d'Enlil per a que impedixca que els [[Anunnaki]] inunden la seua ciutat.
Ningal va ser assimilada per la mitologia semita, per lo general baix el nom de '''Nikkal'''. Com a tal, va ser acollida pels hurrites i va ser venerada entre els hitites i està representada en el santuari de roca hitita de Yazılıkaya.
== Referències ==
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
== Bibliografia ==
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965, 40-41
* Leick, Gwendolyn (1991). A Dictionary of Ancient Near Eastern Mythology. Londres y Nueva York: Routledge. p. 199. ISBN 9780415198110
[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria: Mitologia acadia]]
[[Categoria: Mitologia babilònica]]
[[Categoria: Mitologia sumèria]]
Apareix primer en la mitologia sumèria com a filla d'[[Enki]] i [[Ningikuga]]. Va ser consorte de [[Nannar]], el deu llunar en qui va tindre dos fills, [[Shamash]] ([[Utu]] per als sumèris) i [[Ishtar]] ([[Inanna]] en mitologia sumèria) formant en ells una triada astral babilònica.
Provablement en els inicis va ser adorada per pastors de ganado [[Vaca|vacú]] que vivien en els pantans del sur de [[Mesopotàmia]], prop de la ciutat d'Ur, a on se la va rendir cult en el temple d'Egipar, lo mateix que en Harrán. Per això, Ningal, és considerada com una deesa [[vaca]], que junt al seu espós Nannar, com a [[bou]], tindran la seua importància en els rituals sagrats de la hierogamia, que propiciarà la fertilitat.
Ningal està present en les Llamentacions per la destrucció d'Ur, escrites en l'II mileni a. C. Com a protectora d'Ur, implora davant d'Enlil per a que impedixca que els [[Anunnaki]] inunden la seua ciutat.
Ningal va ser assimilada per la mitologia semita, per lo general baix el nom de '''Nikkal'''. Com a tal, va ser acollida pels hurrites i va ser venerada entre els hitites i està representada en el santuari de roca hitita de Yazılıkaya.
== Referències ==
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
== Bibliografia ==
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965, 40-41
* Leick, Gwendolyn (1991). A Dictionary of Ancient Near Eastern Mythology. Londres y Nueva York: Routledge. p. 199. ISBN 9780415198110
[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria: Mitologia acadia]]
[[Categoria: Mitologia babilònica]]
[[Categoria: Mitologia sumèria]]