− | L''''alfabet valencià''' és la variant de l'[[alfabet llatí]] usada per a escriure la [[llengua valenciana]]. Consta de les 26 [[lletra|lletres]] de l'alfabet llatí, algunes de les quals poden ser modificades per [[diacrític]]s. Actualment l'[[alfabet]] se compon de vintisís lletres, més dèu dígrafs (conjunts de dos lletres que representen un sol [[fonema]]). | + | L''''alfabet valencià''' és la variant de l'[[alfabet llatí]] usada per a escriure la [[llengua valenciana]]. Consta de les vintissís [[lletra|lletres]] de l'alfabet llatí, algunes de les quals poden ser modificades per [[diacrític]]s. Actualment l'[[alfabet]] se compon de vintissís lletres, més dèu dígrafs (conjunts de dos lletres que representen un sol [[fonema]]). |
− | Ademés de les lletres, hi ha tres [[signes diacrítics]]: l'[[accent greu]] ('''`'''), l'[[accent agut]] ('''´''') i la [[diéresis]] ('''''¨'''''), i alguns caràcters especials com el [[guionet]] (-). | + | Ademés de les lletres, hi ha tres [[signes diacrítics]]: l'[[accent greu]] ('''`'''), l'[[accent agut]] ('''´''') i la [[diéresis]] ('''¨'''), i alguns caràcters especials com el [[guionet]] (-). |
− | Antigament existien atres dígrafs com: tj, tg, tn, tm, tl, tll, tx... pero hui han caigut en desús i usar-los seria un arcaisme | + | Antigament existien atres dígrafs com: tj, tg, tn, tm, tl, tll, tx... pero hui han caigut en desús i usar-los seria un arcaisme. |
− | Els nom de les lletres f, h, l, m, n, r i s com dels digrafs ll i ny en valencià són: ef, hac, el, em, en, er, es, ell i eny; les paraules efe, haig, ele, eme, ene, erre, esse, elle i enye, si bé són molt usades, són castellanismes i no són recomanables, encara que el seu us també és normatiu. Les formes efa, ela, ema, ena, erra i essa són catalanismes moderns que sempre s'han d'evitar en valencià.<ref>https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/1.pdf</ref> El nom de la lletra ç (variant de c) és "ce trencada",<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=ce</ref> encara que també es sol conéixer pel nom de "cedeta", pero no és tan comú i no apareix en el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana|diccionari]].<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=cedeta</ref> | + | Els nom de les lletres f, h, l, m, n, r i s com dels digrafs ll i ny en valencià són: ef, hac, el, em, en, er, es, ell i eny; les paraules efe, haig, ele, eme, ene, erre, esse, elle i enye, si be són molt usades, són castellanismes i no són recomanables, encara que el seu us també és normatiu. Les formes efa, ela, ema, ena, erra i essa són catalanismes moderns que sempre s'han d'evitar en valencià.<ref>https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/1.pdf</ref> El nom de la lletra ç (variant de c) és "ce trencada",<ref>{{DGLV|Ce}}</ref> encara que també es sol conéixer pel nom de "cedeta", pero no és tan comú i no apareix en el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana|diccionari]].<ref>{{DGLV|Cedeta}}</ref> |