Diferència entre les revisions de "Aya"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «En les mitologies acadia, babilònica i asiria, '''Aya''' va ser una deesa mare, esp…»)
 
 
(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
En les [[Mitologia acadia|mitologies acadia]], [[Mitologia babilònica|babilònica]] i [[Mitologia asiria|asiria]], '''Aya''' va ser una [[Deu|deesa]] mare, esposa del deu sol i de la justícia [[Shamash]].​ Es va desenrollar a partir de la deesa sumeria [[Sherida]], esposa del deu [[Utu]].
+
En les [[Mitologia acadia|mitologies acadia]], [[Mitologia babilònica|babilònica]] i [[Mitologia assíria|assíria]], '''Aya''' va ser una [[Deu|deesa]] mare, esposa del deu sol i de la justícia [[Shamash]].​ Es va desenrollar a partir de la deesa sumeria [[Sherida]], esposa del deu [[Utu]].
  
 
== Història ==
 
== Història ==
 
'''Šferida''' o Sherida és una de les més antigues divinitats de Mesopotamia,​ atestada en inscripcions de l'época presargónica,​ sent el seu nom com Aya, popular durant el periodo Ur III (sigles XXI a. C.-XX a. C.), fent d'ella una de les més antigues deitats semítiques conegudes en la regió. ​Quan es va donar forma al panteó sumeri, Utu es va convertir en el deu del sol primordial​ i Sherida es sincretisà en un paper secundari com un aspecte del sol junt a atres deitats solars menys poderoses com [[Ninurta]] i adquirí el paper de consorte d'Utu.
 
'''Šferida''' o Sherida és una de les més antigues divinitats de Mesopotamia,​ atestada en inscripcions de l'época presargónica,​ sent el seu nom com Aya, popular durant el periodo Ur III (sigles XXI a. C.-XX a. C.), fent d'ella una de les més antigues deitats semítiques conegudes en la regió. ​Quan es va donar forma al panteó sumeri, Utu es va convertir en el deu del sol primordial​ i Sherida es sincretisà en un paper secundari com un aspecte del sol junt a atres deitats solars menys poderoses com [[Ninurta]] i adquirí el paper de consorte d'Utu.
  
Quan els acadis semites varen aplegar a Mesopotàmia, el seu panteó va aplegar a ser una sincretisació del sumeri. Inanna i Ishtar, Nanna i Sense, Utu i Shamash, etc. La deesa menor mesopotàmica del sol Aya, va aplegar a ser sincretisada en Sherida durant este procés. La deesa Aya en este aspecte sembla haver tingut àmplia acceptació entre els pobles semites, ya que es menciona en les llistes de divinitats en Ugarit i apareix en noms personals en la Bíblia (Gen 36:24, Sam 3:7, 1 Crón 7:28 ).​
+
Quan els acadis semites varen aplegar a Mesopotàmia, el seu panteó va aplegar a ser una sincretisació del sumeri. Inanna i Ishtar, Nanna i Sense, Utu i Shamash, etc. La deesa menor mesopotàmica del sol Aya, va aplegar a ser sincretisada en Sherida durant este procés. La deesa Aya en este aspecte sembla haver tingut àmplia acceptació entre els pobles semites, ya que es menciona en les llistes de divinitats en Ugarit i apareix en noms personals en la [[Bíblia]] ([[Génesis|Gen]] 36:24, Sam 3:7, 1 Crón 7:28).​
  
 
== Mit ==
 
== Mit ==
Llínea 27: Llínea 27:
 
* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
 
* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
 
* Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
 
* Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Atrahasis}}
 
  
 
[[Categoria: Mitologia]]  
 
[[Categoria: Mitologia]]  
 
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
 
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
 
[[Categoria:Mitologia acadia]]
 
[[Categoria:Mitologia acadia]]
[[Categoria:Mitologia asiria]]
+
[[Categoria:Mitologia assíria]]
[[Categoria:Mitologia babilonica]]
+
[[Categoria:Mitologia babilònica]]

Última revisió del 18:59 3 març 2023

En les mitologies acadia, babilònica i assíria, Aya va ser una deesa mare, esposa del deu sol i de la justícia Shamash.​ Es va desenrollar a partir de la deesa sumeria Sherida, esposa del deu Utu.

Història[editar | editar còdic]

Šferida o Sherida és una de les més antigues divinitats de Mesopotamia,​ atestada en inscripcions de l'época presargónica,​ sent el seu nom com Aya, popular durant el periodo Ur III (sigles XXI a. C.-XX a. C.), fent d'ella una de les més antigues deitats semítiques conegudes en la regió. ​Quan es va donar forma al panteó sumeri, Utu es va convertir en el deu del sol primordial​ i Sherida es sincretisà en un paper secundari com un aspecte del sol junt a atres deitats solars menys poderoses com Ninurta i adquirí el paper de consorte d'Utu.

Quan els acadis semites varen aplegar a Mesopotàmia, el seu panteó va aplegar a ser una sincretisació del sumeri. Inanna i Ishtar, Nanna i Sense, Utu i Shamash, etc. La deesa menor mesopotàmica del sol Aya, va aplegar a ser sincretisada en Sherida durant este procés. La deesa Aya en este aspecte sembla haver tingut àmplia acceptació entre els pobles semites, ya que es menciona en les llistes de divinitats en Ugarit i apareix en noms personals en la Bíblia (Gen 36:24, Sam 3:7, 1 Crón 7:28).​

Mit[editar | editar còdic]

En acadi Aya és amanecer​ i durant el periodo acadi va ser associada fortament en el sol naixent i en l'amor sexual​ i la joventut.​ Els babilonis a voltes es referien a ella com Kallatu (la nóvia), i com a tal, va ser coneguda com l'esposa de Shamash. De fet, va ser adorada com a part d'un cult separat pero adjunt en els temples I-babbar de Girsu i Sippar.​

En el periodo neobabilònic (i possiblement molt abans), Shamash i Aya varen ser associats en una pràctica coneguda com Hasadu, que es traduïx com matrimoni sagrat. Es preparava una habitació en un llit i en determinades ocasions es juntaven les estàtues de Shamash i Aya del temple i es posaven sobre el llit per a renovar ceremonialment els seus vots. Esta cerimònia també va ser practicada en els cults de Marduk en Sarpanitum, Nabu en Tashmetum i Anu en Antu.​

Cult[editar | editar còdic]

El temple E.babbar, en Larsa, està dedicat a Aya i al seu espós Shamash.​

Referències[editar | editar còdic]

  • D. Arnaud, "Le panthéon de l'Ebabbar de Larsa à l'époque paléobabylonienne", C. Breniquet, C. Kepinski (eds.), Etudes Mésopotamiennes. Recueil de textes offert à J. L. Huot, París, 2001, 21-32
  • Black, Jeremy; Anthony Green (1998). British Museum Press, ed. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia, an Illustrated Dictionary, 2ª Edición. Londres. pp. 157, 173. ISBN 0-7141-1705-6
  • Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
  • G. Frame. Babilonia
  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
  • D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351
  • González Wagner, Carlos. Psicoactivos, misticismo y religión en el mundo antiguo, Gerión 2, 1984, Universidad Complutense de Madrid
  • Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
  • Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8