38 974
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Astarté '''Astarté''' (en fenici 𐤏𐤔𐤕𐤓𐤕 [ˁštrt] /ʾ…»
[[File:Bronce_Carriazo,_Museo_Arqueológico_de_Sevilla.jpg|thumb|250px|Representació d'Astarté]]
'''Astarté''' (en fenici 𐤏𐤔𐤕𐤓𐤕 [ˁštrt] /ʾAshtarti/) és l'assimilació fenicia-cananea d'una [[Deu|deesa]] mesopotàmica que els sumeris coneixien com '''Inanna''', els acadis, assiris i babilonis com '''Ishtar''' i els israelites com '''Astarot'''.
Representava el cult a la mare naturalea, a la vida i a la fertilitat, aixina com l'exaltació de l'amor i els plaers carnals. En el temps, es va tornar també en deesa de la guerra i va rebre cults sanguinaris i sexuals dels seus devots. El seu cult es va expandir en la seua faceta de '''Tanit''', venerada especialment en la ciutat de Cartago.
Les deeses Astarté i Ishtar i equivalents, estan relacionades en el [[Venus (planeta)|planeta Venus]].
== Iconografia ==
L'iconografia d'Astarté, virtualment idèntica a la de Tanit, es caracterisa per la nuea, símbol de sexualitat i fertilitat, i el [[lleó]], emblema de guerra i ferocitat. Les representacions astartees més populars l'emplacen nueta, en ocasions alada i dotada de discs solars i llunars sobre el cap, i en lleons tirats als seus peus o directament baix estos. Ademés del lleó, se l'associava en animals com el [[colom]], provablement en vinculació en la navegació astronòmica innovada pels fenicios, i l'[[abella]], productora de la [[mel]] que simbolisava lo diví i l'immortalitat. També li l'identificava en plantes com la [[Palmera (vegetal)|palmera]] i la flor de [[loto]].
== Rituals ==
Astarté ostentava facetes nutricies, carnals i guerreres, tornant-li una personificació del canvi en la vida humana, com el naiximent, l'acte sexual i la mort en el camp de batalla. La seua adoració incloïa libacions i lustracions en [[vi]] i [[aigua]], i s'ha especulat també que la flor de loto podria haver-se usat com psicoactiu per a conseguir somis intensos i vivits, coent-se els seus rizomes en [[alcohol]] a fi d'extraure els seus alcaloides. També era freqüent l'us d'[[opi]], extret de l'adormidera, a fi d'excitar el desig sexual. La prostitució sagrada en honor a Astarté apareix citada en fonts antigues.
== Referències ==
* Ana María Vázquez Hoys, En manos de Astarté, la Abrasadora, revista Aldaba, Universidad Nacional de Educación a Distancia, ISSN 0213-7925, Nº. 30, 1998
* [https://anunnakis.net/ Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia]
* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
* G. Frame. Babilonia
* J.Black & A.Green, Gods. Demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
== Bibliografia ==
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* González Wagner, Carlos. Psicoactivos, misticismo y religión en el mundo antiguo, Gerión 2, 1984, Universidad Complutense de Madrid
* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
* Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Astarte (goddess)}}
[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria:Mitologia sumèria]]
[[Categoria:Mitologia acadia]]
'''Astarté''' (en fenici 𐤏𐤔𐤕𐤓𐤕 [ˁštrt] /ʾAshtarti/) és l'assimilació fenicia-cananea d'una [[Deu|deesa]] mesopotàmica que els sumeris coneixien com '''Inanna''', els acadis, assiris i babilonis com '''Ishtar''' i els israelites com '''Astarot'''.
Representava el cult a la mare naturalea, a la vida i a la fertilitat, aixina com l'exaltació de l'amor i els plaers carnals. En el temps, es va tornar també en deesa de la guerra i va rebre cults sanguinaris i sexuals dels seus devots. El seu cult es va expandir en la seua faceta de '''Tanit''', venerada especialment en la ciutat de Cartago.
Les deeses Astarté i Ishtar i equivalents, estan relacionades en el [[Venus (planeta)|planeta Venus]].
== Iconografia ==
L'iconografia d'Astarté, virtualment idèntica a la de Tanit, es caracterisa per la nuea, símbol de sexualitat i fertilitat, i el [[lleó]], emblema de guerra i ferocitat. Les representacions astartees més populars l'emplacen nueta, en ocasions alada i dotada de discs solars i llunars sobre el cap, i en lleons tirats als seus peus o directament baix estos. Ademés del lleó, se l'associava en animals com el [[colom]], provablement en vinculació en la navegació astronòmica innovada pels fenicios, i l'[[abella]], productora de la [[mel]] que simbolisava lo diví i l'immortalitat. També li l'identificava en plantes com la [[Palmera (vegetal)|palmera]] i la flor de [[loto]].
== Rituals ==
Astarté ostentava facetes nutricies, carnals i guerreres, tornant-li una personificació del canvi en la vida humana, com el naiximent, l'acte sexual i la mort en el camp de batalla. La seua adoració incloïa libacions i lustracions en [[vi]] i [[aigua]], i s'ha especulat també que la flor de loto podria haver-se usat com psicoactiu per a conseguir somis intensos i vivits, coent-se els seus rizomes en [[alcohol]] a fi d'extraure els seus alcaloides. També era freqüent l'us d'[[opi]], extret de l'adormidera, a fi d'excitar el desig sexual. La prostitució sagrada en honor a Astarté apareix citada en fonts antigues.
== Referències ==
* Ana María Vázquez Hoys, En manos de Astarté, la Abrasadora, revista Aldaba, Universidad Nacional de Educación a Distancia, ISSN 0213-7925, Nº. 30, 1998
* [https://anunnakis.net/ Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia]
* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
* G. Frame. Babilonia
* J.Black & A.Green, Gods. Demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
== Bibliografia ==
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* González Wagner, Carlos. Psicoactivos, misticismo y religión en el mundo antiguo, Gerión 2, 1984, Universidad Complutense de Madrid
* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
* Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Astarte (goddess)}}
[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria:Mitologia sumèria]]
[[Categoria:Mitologia acadia]]