40 300
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Apsú en escritura cuneiforme '''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; e…»
[[File:Abzu_scripture.svg|thumb|250px|Apsú en escritura cuneiforme]]
'''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; en acadi: engurru) lliteralment, ap o ab='oceà' zu='conéixer' o 'profunt' conéixer o profunda; era el geni masculí, l'esperit i va ser el nom donat en el poema Enuma Elish al principi primordial masculí de l'[[aigua]] dolça dels aqüífers subterràneus en l'interpretació cosmogónica de les [[Mitologia sumèria|mitologies sumèria]] i [[Mitologia acadia|acadia]] i sobre la que sura la terra. Els [[Llac|llacs]], manantiales, [[Riu|rius]], pous o atres fonts d'aigua dolça obtindrien la seua aigua d'Abzu/Apsú.
També existia [[Tiamat]], el principi primordial femení de l'aigua salada, que representaria la [[mar]] i les potencialitats del caos. De l'unió dels dos principis, va ser engendrada una segona parella, [[Lahmu]] i [[Lahamu]], que segons la llegenda, serien sacrificats per a poder crear als hòmens pero que abans, varen crear a la tercera parella, [[Anshar]] i [[Kishar]] de la que eixiria el deu del cel, [[Anu]] i d'ell, el seu fill [[Enki]].
Els deus es varen reproduir fins que malhumoraren a Apsú i Tiamat, i estos varen decidir desfer-se dels nous deus, pero Enki va conseguir sometre a Apsú en un conjur i va derramar el somi sobre ell, per a despuix matar-ho.
El deu sumeri Enki (Ea en acadi) va començar a viure en les aigües d'Apsú inclús abans que els humans aparegueren. La seua esposa [[Ninhursag]], la seua mare [[Nammu]], el seu visir [[Isimud]] i unes atres vàries criatures varen viure també allí.
== Referències ==
* [https://anunnakis.net/ Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia]
* G. Frame, Babilonia
* J.Black & A.Green, Gods, demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
* Jean Bottéro, La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
== Bibliografia ==
* Dalley, Stephanie, Myths from Mesopotamia
* Hooke, S. H., Babylonian and Assyrian Religion
* Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Cuneiform signs}}
[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria:Mitologia sumèria]]
[[Categoria:Mitologia acadia]]
'''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; en acadi: engurru) lliteralment, ap o ab='oceà' zu='conéixer' o 'profunt' conéixer o profunda; era el geni masculí, l'esperit i va ser el nom donat en el poema Enuma Elish al principi primordial masculí de l'[[aigua]] dolça dels aqüífers subterràneus en l'interpretació cosmogónica de les [[Mitologia sumèria|mitologies sumèria]] i [[Mitologia acadia|acadia]] i sobre la que sura la terra. Els [[Llac|llacs]], manantiales, [[Riu|rius]], pous o atres fonts d'aigua dolça obtindrien la seua aigua d'Abzu/Apsú.
També existia [[Tiamat]], el principi primordial femení de l'aigua salada, que representaria la [[mar]] i les potencialitats del caos. De l'unió dels dos principis, va ser engendrada una segona parella, [[Lahmu]] i [[Lahamu]], que segons la llegenda, serien sacrificats per a poder crear als hòmens pero que abans, varen crear a la tercera parella, [[Anshar]] i [[Kishar]] de la que eixiria el deu del cel, [[Anu]] i d'ell, el seu fill [[Enki]].
Els deus es varen reproduir fins que malhumoraren a Apsú i Tiamat, i estos varen decidir desfer-se dels nous deus, pero Enki va conseguir sometre a Apsú en un conjur i va derramar el somi sobre ell, per a despuix matar-ho.
El deu sumeri Enki (Ea en acadi) va començar a viure en les aigües d'Apsú inclús abans que els humans aparegueren. La seua esposa [[Ninhursag]], la seua mare [[Nammu]], el seu visir [[Isimud]] i unes atres vàries criatures varen viure també allí.
== Referències ==
* [https://anunnakis.net/ Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia]
* G. Frame, Babilonia
* J.Black & A.Green, Gods, demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
* Jean Bottéro, La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
== Bibliografia ==
* Dalley, Stephanie, Myths from Mesopotamia
* Hooke, S. H., Babylonian and Assyrian Religion
* Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Cuneiform signs}}
[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria:Mitologia sumèria]]
[[Categoria:Mitologia acadia]]