Diferència entre les revisions de "Mitologia mesopotàmica"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Els térmens '''mitologia mesopotàmica i mitologia de Mesopotàmia''' s'usen com a nom colectiu per a les mitologies de les civilisacions mesopotámiques anteriors a la civilisació persa: [[Mitologia | + | Els térmens '''mitologia mesopotàmica i mitologia de Mesopotàmia''' s'usen com a nom colectiu per a les mitologies de les civilisacions mesopotámiques anteriors a la civilisació persa: [[Mitologia sumèria]], [[Mitologia acadia]], [[Mitologia assíria]] i [[Mitologia babilònica]]. |
Els sumeris varen practicar una religió sincretista en multitut de [[Deu|deus]], dimonis i esperits que representaven forces naturals o presències en el món, tal i com ho faria més alvance la [[Antiga Grècia|civilisació grega]]. En les seues creències establixen que els deus originalment varen crear als sers humans per a que estos es convertiren en els seus sirvients. | Els sumeris varen practicar una religió sincretista en multitut de [[Deu|deus]], dimonis i esperits que representaven forces naturals o presències en el món, tal i com ho faria més alvance la [[Antiga Grècia|civilisació grega]]. En les seues creències establixen que els deus originalment varen crear als sers humans per a que estos es convertiren en els seus sirvients. | ||
Revisió de 20:06 1 març 2023
Els térmens mitologia mesopotàmica i mitologia de Mesopotàmia s'usen com a nom colectiu per a les mitologies de les civilisacions mesopotámiques anteriors a la civilisació persa: Mitologia sumèria, Mitologia acadia, Mitologia assíria i Mitologia babilònica.
Els sumeris varen practicar una religió sincretista en multitut de deus, dimonis i esperits que representaven forces naturals o presències en el món, tal i com ho faria més alvance la civilisació grega. En les seues creències establixen que els deus originalment varen crear als sers humans per a que estos es convertiren en els seus sirvients.
Moltes històries en la religió sumeria són el precedent d'històries similars en religions del Mig Orient. Per eixemple, el relat bíblic de la creació de l'home, aixina com la narrativa del diluvi universal i l'arca de Noé. Els deus sumeris posseïxen aspectes similars en les religions acadies, cananees i d'atres cultures d'Orient Pròxim. Algunes de les històries i deitats també tenen els seus paralels grecs; per eixemple, el descens d'Inanna a l'inframon (Irkalla) s'assembla a l'història de Perséfone.