Diferència entre les revisions de "Ixpuxtequi"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Ixpuxtequi '''Ixpuxtequi''' és, en la mitologia asteca, un mònstruo terrible que solia aparéixer durant les nits, de…») |
(Text reemplaça - 'de mitología nàhuatl. México:' a 'de mitología náhuatl. México:') |
||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | {{Commonscat| | + | {{Commonscat|Aztec_creatures}} |
[[Categoria:Mitologia]] | [[Categoria:Mitologia]] | ||
[[Categoria:Mitologia asteca]] | [[Categoria:Mitologia asteca]] | ||
Última revisió del 12:11 27 feb 2023
Ixpuxtequi és, en la mitologia asteca, un mònstruo terrible que solia aparéixer durant les nits, de figura humanoide en cames d'àguila i sense mandíbula inferior, d'aspecte rim, que és molt similar a un fanal de llum, molt alta, s'apareix a altes hores de la nit.
El seu nom prové del Náhuatl que significa cara trencada (Ixtrli - cara; puxtequi - cosa trencada, dilacerada). És una criatura pertanyent a la mitologia Nahua. Segons la seua representació en el Còdex Vaticà, és de figura humanoide i allargada, sense mandíbula inferior i un parell de pates d'àguila, ademés de contar en un bastó per a caminar. S'apareixia als viagers en els camins solitaris durant les nits.
Història[editar | editar còdic]
Podia trobar-se-li vagant pels camins en mig dels boscs o pels carrers, per lo general s'apareixia als viagers solitaris durant les nits. En la seua forma d'anar, jorobada i en ajuda d'un bastó, es confonia en una persona major. Anava cobert en un zarape que li permetia amagar el seu rostre. Aixina era com cridava a les seues víctimes, puix confiant en el seu parentesc als humans, els viagers s'acostaven tant com para no poder fugir lo suficiéntement ràpit al percatar-se de la seua cara deformada. Era en eixe moment quan Ixpuxtequi arrancava el cor de la seua víctima i el devorava. Per supost que no totes les seues trobades desenvocaven en aquell tràgic final, pero tampoc de bona manera ya que qui ho vera i sobrevixquera, no era més que un signe de mal auguri, lo que li duria especialment un destí ple de mala sort. Considerat una de les deidats infernals per la seua relació en l'infortuni i el destí, ademés de la seua conexió en Nexoxocho, una atra de les deitas que habitaven el Mictlán. Inclús la seua relació en la mort ho du a ser interpretat com el mateix Satanás o Ixicuau (un dels dèu nous caps nomenats durant el pelegrinage a Atzacualco).
Característiques[editar | editar còdic]
Generalment es descriu com una criatura molt alta, prima i antropomorfa. Com el seu nom ho indica, té la cara trencada, ya que no conta en la mandíbula inferior, ademés de tindre dos grans pates d'aguila com a peus. Camina en una postura jorobada, com si d'una persona molt vella es tractara, ajudant-se d'un bastó igualment allargat i cobert en un corfoll o zarape.
Referències[editar | editar còdic]
- González Torres, Yolotl (2003). «Auándaro». Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. Dinamarca num 81, México 06600, CDMX: Ediciones Larousse. p. 16. ISBN 9706078029
- Merit, Dafne (2021). «Ixpuxtequi». Historias Ancestrales. México: Instituto Nacional de los Pueblos Indígenas. p. 26. Consultado el 28 de abril de 2022.
- Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Álvarez, José Rogelio (1998). Leyendas mexicanas. España: Everest
- Garibay, Ángel María (1985). Teogonía e historia de los mexicanos. Tres opúsculos del siglo XVI. México: Porrúa. Col. Sepan Cuantos número 37
- González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
- Ichon, Alain (1990). La religión de los totonacas de la sierra. México: Instituto Nacional Indigenista/CNCA. Col. Presencias número 24
- Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
- Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
- Trejo Silva, Marcia (2009). Fantasmario mexicano. México: Trillas. ISBN 978-607-0069-8
- Trejo Silva, Marcia (2004). Guía de seres fantásticos del México Prehispánico. México: Vila. ISBN 968-5414-24-6
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ixpuxtequi.