Canvis

[[File:Cihuateteo.jpg|thumb|250px|Cihuateteoh]]

[[File:Cihuateteo.jpg|thumb|250px|Cihuateteoh]]

'''Cihuateteoh o Cihuapipiltin''' (del náhuatl: Siwateteoh ‘dònes deeses’‘siwatl, dòna; teteoh, deus’) en la [[mitologia asteca]] són esperits femenins encarnats, com els seus contraparts masculins [[Macuiltonaleque]], que es dia retornaven a la terra en certs dies despuix de complir els seus quatre anys de servicis al [[Deu]] Sol [[Tonatiuh]] en el [[Tonatiuhichan]]; com a [[Ànima|ànimes]] de les dònes nobles mortes en donar a llum, a les [[Cihuateteoh]], se les honrava com a guerreres caigudes per perdre la vida en donar a llum com als hòmens guerrers morts en batalla. El seu esforç físic animava als soldats en la batalla i per això es creïa que acompanyaven als guerrers al cel i també guiaven la posada de sol pels cels del ponent.

'''Cihuateteoh o Cihuapipiltin''' (del nàhuatl: Siwateteoh ‘dònes deeses’‘siwatl, dòna; teteoh, deus’) en la [[mitologia asteca]] són esperits femenins encarnats, com els seus contraparts masculins [[Macuiltonaleque]], que es dia retornaven a la terra en certs dies despuix de complir els seus quatre anys de servicis al [[Deu]] Sol [[Tonatiuh]] en el [[Tonatiuhichan]]; com a [[Ànima|ànimes]] de les dònes nobles mortes en donar a llum, a les [[Cihuateteoh]], se les honrava com a guerreres caigudes per perdre la vida en donar a llum com als hòmens guerrers morts en batalla. El seu esforç físic animava als soldats en la batalla i per això es creïa que acompanyaven als guerrers al cel i també guiaven la posada de sol pels cels del ponent.

Despuix del funeral, presidit per l'espós i un corteig de parteres, en el pati d'un temple de [[Cihuacóatl]], els parents més propencs devien vigilar la seua tomba durant quatre dies, puix els guerrers solien desenterrar-les per a dur-se en eixe temps el [[dit]] mig esquerre i cabell de la morta, considerats poderosos amulets de protecció en la batalla, i cabells i gobanella esquerra els hechicers per als seus encantaments.​ Segons la llegenda, les Cihuateteoh es varen fer presents durant els presagis de la caiguda de [[Moctezuma]], llamentant-se pels carrers de Tenochtitlan cridant en la nit ¡ai els meus fills! ¿a on me'ls duré?

Despuix del funeral, presidit per l'espós i un corteig de parteres, en el pati d'un temple de [[Cihuacóatl]], els parents més propencs devien vigilar la seua tomba durant quatre dies, puix els guerrers solien desenterrar-les per a dur-se en eixe temps el [[dit]] mig esquerre i cabell de la morta, considerats poderosos amulets de protecció en la batalla, i cabells i gobanella esquerra els hechicers per als seus encantaments.​ Segons la llegenda, les Cihuateteoh es varen fer presents durant els presagis de la caiguda de [[Moctezuma]], llamentant-se pels carrers de Tenochtitlan cridant en la nit ¡ai els meus fills! ¿a on me'ls duré?

* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1

* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1

* Olavarrieta, Marcela (1990). Magia en los tuxtlas, Veracruz. México: INI/CNCA. Col. Presencias

* Olavarrieta, Marcela (1990). Magia en los tuxtlas, Veracruz. México: INI/CNCA. Col. Presencias

* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural

* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología nàhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural

* Sahagún, Fran Bernardino de (1989). Historia general de las cosas de Nueva España. México: Porrúa

* Sahagún, Fran Bernardino de (1989). Historia general de las cosas de Nueva España. México: Porrúa

* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa

* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa