Diferència entre les revisions de "Chicomecóatl"
(Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl') |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Chicomecoatl_1.jpg|thumb|250px|Ilustració de Chicomecóatl en el [[Còdex Borgia]]]] | [[File:Chicomecoatl_1.jpg|thumb|250px|Ilustració de Chicomecóatl en el [[Còdex Borgia]]]] | ||
| − | '''Chicomecóatl''' (del [[ | + | '''Chicomecóatl''' (del [[nàhuatl]]: Chicomekoatl ‘sèt [[serp]]’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la [[mitologia asteca]] la deesa de la subsistència, en especial de la [[dacsa]], principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també cridada '''Xilonen''' (‘la peluda’). En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de '''Chicomexóchitl''' (del nàhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’). |
Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Se la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser cridada Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques. | Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Se la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser cridada Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques. | ||
Revisió de 12:01 27 feb 2023
Chicomecóatl (del nàhuatl: Chicomekoatl ‘sèt serp’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la mitologia asteca la deesa de la subsistència, en especial de la dacsa, principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també cridada Xilonen (‘la peluda’). En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de Chicomexóchitl (del nàhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’).
Esta deitat era la part femenina de Cintéotl. Se la podia cridar també Xilonen, referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser cridada Centeocíhatl i es trobava casada en Tezcatlipoca. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques.
Referències
- Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
- «Pahtécatl». Arqueología Mexicana
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
Bibliografia
- Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
Enllaçox externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chicomecóatl.