Canvis

Fill de Manuel Tamames, doctor en Medicina i Cirugia i professor d'Anatomia i de Carmen Gómez, que tingueren quatre fills.

Fill de Manuel Tamames, doctor en Medicina i Cirugia i professor d'Anatomia i de Carmen Gómez, que tingueren quatre fills.

Els estudis secundaris els va fer en el Liceu Francés de Madrit, i els universitaris els va cursar en les Facultats de Dret, i de Ciències Econòmiques, de l'Universitat de Madrit, ampliant els seus coneiximents en l'Institut d'Estudis Polítics i en la ''London School of Economics''.

Els estudis secundaris els va fer en el Liceu Francés de Madrit, i els universitaris els va cursar en les Facultats de Dret, i de Ciències Econòmiques, de l'[[Universitat de Madrit]], ampliant els seus coneiximents en l'Institut d'Estudis Polítics i en la ''London School of Economics''.

Tècnic comercial de l'Estat des de [[1957]], per oposició (en excedència voluntària des de [[1969]]), és catedràtic d'Estructura Econòmica des de [[1968]]; primer en [[Màlaga]], Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials —dependent en eixe moment de l'[[Universitat de Granada]]— i des de [[1975]] de l'Universitat Autònoma de Madrit. En març de [[1992]] fon designat [[catedràtic Jean Monnet]] per la [[Comunitat Europea]].

Tècnic comercial de l'Estat des de l'any [[1957]], per oposició (en excedència voluntària des de [[1969]]), és catedràtic d'Estructura Econòmica des de l'any [[1968]]; primer en [[Màlaga]], Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials —dependent en eixe moment de l'[[Universitat de Granada]]— i des de [[1975]] de l'Universitat Autònoma de Madrit. En [[març]] de [[1992]] fon designat [[catedràtic Jean Monnet]] per la [[Comunitat Europea]].

=== Trayectòria política ===

=== Trayectòria política ===

Activiste estudiantil universitari des de la década de [[1950]], va ingressar en el [[Partit Comuniste d'Espanya]] (PCE) en [[1956]]. Membre del Comité Eixecutiu del PCE des de [[1976]], fon elegit diputat per [[Madrit]] en [[1977]] i [[1979]]. Entre [[1979]] i [[1981]] fon regidor i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Madrit durant l'alcaldia d'[[Enrique Tierno Galván]].

Activiste estudiantil universitari des de la [[década de 1950]], va ingressar en el [[Partit Comuniste d'Espanya]] (PCE) en l'any [[1956]]. Membre del Comité Eixecutiu del PCE des de [[1976]], fon elegit diputat per [[Madrit]] en els anys [[1977]] i [[1979]]. Entre [[1979]] i [[1981]] fon regidor i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Madrit durant l'alcaldia d'[[Enrique Tierno Galván]].

Abandonà el PCE en maig de [[1981]] per a fundar en decembre de [[1984]] la [[Federació Progressista]] (FP), en la qual va participar en la creació d'[[Esquerra Unida]] (IU) en [[1986]], sent elegit diputat. En [[1987]] la FP va abandonar IU i en [[1989]], sent encara diputat, va abandonar la direcció d'eixe partit i va ingressar en el [[Centre Democràtic i Social]] (CDS), encara que abandonaria la política poc de temps despuix, per a dedicar-se als negocis.

Abandonà el PCE en [[maig]] de [[1981]] per a fundar en [[decembre]] de [[1984]] la [[Federació Progressista]] (FP), en la qual va participar en la creació d'[[Esquerra Unida]] (IU) en l'any [[1986]], sent elegit diputat. En [[1987]] la FP va abandonar IU i en l'any [[1989]], sent encara diputat, va abandonar la direcció d'eixe partit i va ingressar en el [[Centre Democràtic i Social]] (CDS), encara que abandonaria la política poc de temps despuix, per a dedicar-se als negocis.

En el pas del temps ha evolucionat cap a posicions més conservadores en matèria econòmica, segons va declarar el propi Tamames en una entrevista.

En el pas del temps ha evolucionat cap a posicions més conservadores en matèria econòmica, segons va declarar el propi Tamames en una entrevista.

El 3 de febrer de [[2023]] Ramón Tamames feu públic a ''[[Europa Press]]'' que estaria dispost a encapçalar una moció de censura contra [[Pedro Sánchez Castejón|Pedro Sánchez]] coordinada pel partit polític [[Vox]]. Finalment, el 22 de febrer d'eixe mateix any, Vox va anunciar que Tamames seria el candidat de dita moció de censura.

El [[3 de febrer]] de [[2023]] Ramón Tamames feu públic a ''[[Europa Press]]'' que estaria dispost a encapçalar una moció de censura contra [[Pedro Sánchez Castejón|Pedro Sánchez]] coordinada pel partit polític [[Vox]]. Finalment, el [[22 de febrer]] d'eixe mateix any, Vox va anunciar que Tamames seria el candidat de dita moció de censura.

=== Trayectòria professional ===

=== Trayectòria professional ===

Ha segut colaborador de publicacions com ''[[Triunfo]]'', ''[[Cuadernos para el diálogo]]'', ''[[El País]]'', ''[[Madrid (periòdic)|Madrid]]'', ''[[Diario 16]]'', ''[[ABC]]'' o ''[[El Mundo]]'', entre uns atres.  

Ha segut colaborador de publicacions com ''[[Triunfo]]'', ''[[Cuadernos para el diálogo]]'', ''[[El País]]'', ''[[Madrid (periòdic)|Madrid]]'', ''[[Diario 16]]'', ''[[ABC]]'' o ''[[El Mundo]]'', entre uns atres.  

En l'any [[1982]] va passar a ser director del primer Anuari de la prensa espanyola, del periòdic ''El País''; i en [[1993]], de l'Anuari de ''El Mundo'' fins a [[2003]]. Durant anys, fins a [[1998]], fon colaborador d'[[Antonio Herrero]] en la ràdio, primer en ''[[Antena 3]]'', i despuix en la [[cadena COPE]]. També fon colaborador habitual de ''[[Punto Radio]]'' (programa “Protagonistas”, que va dirigir [[Luis del Olmo]]), del diari electrònic ''estrelladigital.es'', i de la revista ''Leer''; i analiste de Diari de la nit de ''[[Telemadrid]]'', de ''[[Veo TV]]'', i de ''[[Radio Inter]]''.

En l'any [[1982]] va passar a ser director del primer Anuari de la prensa espanyola, del periòdic ''El País''; i en [[1993]], de l'Anuari de ''El Mundo'' fins a l'any [[2003]]. Durant anys, fins a [[1998]], fon colaborador d'[[Antonio Herrero]] en la [[ràdio]], primer en ''[[Antena 3]]'', i despuix en la [[cadena COPE]]. També fon colaborador habitual de ''[[Punto Radio]]'' (programa “Protagonistas”, que va dirigir [[Luis del Olmo]]), del diari electrònic ''estrelladigital.es'', i de la revista ''Leer''; i analiste de Diari de la nit de ''[[Telemadrid]]'', de ''[[Veo TV]]'', i de ''[[Radio Inter]]''.

El 12 de juny de [[2012]] fon elegit membre de número de la [[Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques]]. En l'any [[2013]] es va incorporar al Patronat d'Honor de la Fundació Madrit, Centre Mundial d'Ingenieria (MCMI).

El [[12 de juny]] de [[2012]] fon elegit membre de número de la [[Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques]]. En l'any [[2013]] es va incorporar al Patronat d'Honor de la Fundació Madrit, Centre Mundial d'Ingenieria (MCMI).

== Premis i guardons ==

== Premis i guardons ==