Canvis

El temple de '''Sant Joan de l'Hospital''' és l'iglésia més antiga de la ciutat de [[Valéncia]] i està situat en el cor de la ciutat, en el carrer Trinquet de Cavallers, és un edifici que combina principalment els estils [[romànic]], [[gòtic valencià]] i [[barroc]]. Construït en el [[sigle XIII]] en uns terrenys donats per [[Jaume I]] a l'Orde Militar dels Cavallers Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem (hui Orde de Malta). L'escut primitiu de l'Orde de Sant Joan es troba en la frontera nort de l'iglésia i en la clau de volta del presbiteri.  

El temple de '''Sant Joan de l'Hospital''' és l'iglésia més antiga de la ciutat de [[Valéncia]] i està situat en el cor de la ciutat, en el carrer Trinquet de Cavallers, és un edifici que combina principalment els estils [[romànic]], [[gòtic valencià]] i [[barroc]]. Construït en el [[sigle XIII]] en uns terrenys donats per [[Jaume I]] a l'Orde Militar dels Cavallers Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem (hui Orde de Malta). L'escut primitiu de l'Orde de Sant Joan es troba en la frontera nort de l'iglésia i en la clau de volta del presbiteri.  

Quan el rei D. Jaume va prendre Valéncia en l'any [[1238]], els Cavallers de l'Orde de l'Hospital de Jerusalem ho varen acompanyar i es varen instalar junt a la juderia, a partir de la [[Porta de la Xerea]], ocupant espai àrap (palau) del primer gran emir de la ciutat, Azach Abunbedel en les seues eres adjacents. Allí varen erigir una primera iglésia construïda segons la tradició romànica, convertida en ermitori (la primera iglésia de la reconquista), la zona d'alberc-hospital per als cavallers de la mateixa orde i el cementeri. A excepció de l'iglésia, que es troba totalment restaurada, de les atres construccions han aplegat fins als nostres dies solament restants arquitectònics.

Quan el rei D. Jaume va prendre Valéncia en l'any [[1238]], els Cavallers de l'Orde de l'Hospital de Jerusalem ho varen acompanyar i es varen instalar junt a la juderia, a partir de la [[Porta de la Xerea]], ocupant espai àrap (palau) del primer gran emir de la ciutat, Azach Abunbedel en les seues eres adjacents. Allí varen erigir una primera iglésia construïda segons la tradició romànica, convertida en ermitori (la primera iglésia de la reconquista), la zona d'alberc-hospital per als cavallers de la mateixa orde i el cementeri. A excepció de l'iglésia, que es troba totalment restaurada, de les atres construccions han aplegat fins als nostres dies solament restants arquitectònics.

Poc despuix, abans de [[1255]], va començar l'edificació de l'actual iglésia. Arnau de Romaní, va alçar en el pati sur del conjunt de Sant Joan de l'Hospital una chicoteta capella funerària d'estil romànic (recentment oberta al públic), i en la qual segons la tradició va sentir missa el rei D.Jaume. Estava rodejada d'un claustre d'arcosolis funeraris, romànics en la seua majoria.

Poc despuix, abans de [[1255]], va començar l'edificació de l'actual iglésia. Arnau de Romaní, va alçar en el pati sur del conjunt de Sant Joan de l'Hospital una chicoteta capella funerària d'estil romànic (recentment oberta al públic), i en la qual segons la tradició va sentir missa el rei D.Jaume. Estava rodejada d'un claustre d'arcosolis funeraris, romànics en la seua majoria.

L'iglésia està precedida per un pati decorat (d'una casa barroca) en quadros ceràmics del Via Crucis, a on es conserven estos restants arquitectònics i elements solts dels edificis que componien la fundació. En Sant Joan de l'Hospital té la seua sepultura l'emperatriu Constanza de Grècia filla de l'emperador Federico II. L'emperatriu va dur des de Nicea vàries relíquies, les de Santa Barbara i un Lignum Crucis de considerable tamany. La columna i restants òsseus de Santa Barbara els va llegar a la seua mort en l'any [[1307]] a l'iglésia.  

L'iglésia està precedida per un pati decorat (d'una casa barroca) en quadros ceràmics del Via Crucis, a on es conserven estos restants arquitectònics i elements solts dels edificis que componien la fundació. En Sant Joan de l'Hospital té la seua sepultura l'emperatriu Constanza de Grècia filla de l'emperador Federico II. L'emperatriu va dur des de Nicea vàries relíquies, les de Santa Barbara i un Lignum Crucis de considerable tamany. La columna i restants òsseus de Santa Barbara els va llegar a la seua mort en l'any [[1307]] a l'iglésia.