Ixpuxtequi

Ixpuxtequi

Ixpuxtequi és, en la mitologia asteca, un mònstruo terrible que solia aparéixer durant les nits, de figura humanoide en cames d'àguila i sense mandíbula inferior, d'aspecte rim, que és molt similar a un fanal de llum, molt alta, s'apareix a altes hores de la nit.

​El seu nom prové del Náhuatl que significa cara trencada (Ixtrli - cara; puxtequi - cosa trencada, dilacerada).​ És una criatura pertanyent a la mitologia Nahua. Segons la seua representació en el Còdex Vaticà, és de figura humanoide i allargada, sense mandíbula inferior i un parell de pates d'àguila, ademés de contar en un bastó per a caminar. S'apareixia als viagers en els camins solitaris durant les nits.

Història

Podia trobar-se-li vagant pels camins en mig dels boscs o pels carrers, per lo general s'apareixia als viagers solitaris durant les nits. En la seua forma d'anar, jorobada i en ajuda d'un bastó, es confonia en una persona major. Anava cobert en un zarape que li permetia amagar el seu rostre. Aixina era com cridava a les seues víctimes, puix confiant en el seu parentesc als humans, els viagers s'acostaven tant com para no poder fugir lo suficiéntement ràpit al percatar-se de la seua cara deformada. Era en eixe moment quan Ixpuxtequi arrancava el cor de la seua víctima i el devorava. Per supost que no totes les seues trobades desenvocaven en aquell tràgic final, pero tampoc de bona manera ya que qui ho vera i sobrevixquera, no era més que un signe de mal auguri, lo que li duria especialment un destí ple de mala sort. ​Considerat una de les deidats infernals per la seua relació en l'infortuni i el destí, ademés de la seua conexió en Nexoxocho, una atra de les deitas que habitaven el Mictlán. Inclús la seua relació en la mort ho du a ser interpretat com el mateix Satanás o Ixicuau (un dels dèu nous caps nomenats durant el pelegrinage a Atzacualco).​

Característiques

Generalment es descriu com una criatura molt alta, prima i antropomorfa. Com el seu nom ho indica, té la cara trencada, ya que no conta en la mandíbula inferior, ademés de tindre dos grans pates d'aguila com a peus. Camina en una postura jorobada, com si d'una persona molt vella es tractara, ajudant-se d'un bastó igualment allargat i cobert en un corfoll o zarape.​

Referències

• González Torres, Yolotl (2003). «Auándaro». Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. Dinamarca num 81, México 06600, CDMX: Ediciones Larousse. p. 16. ISBN 9706078029
• Merit, Dafne (2021). «Ixpuxtequi». Historias Ancestrales. México: Instituto Nacional de los Pueblos Indígenas. p. 26. Consultado el 28 de abril de 2022.
• Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5
• Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

Bibliografia

• Álvarez, José Rogelio (1998). Leyendas mexicanas. España: Everest
• Garibay, Ángel María (1985). Teogonía e historia de los mexicanos. Tres opúsculos del siglo XVI. México: Porrúa. Col. Sepan Cuantos número 37
• González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
• Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
• Ichon, Alain (1990). La religión de los totonacas de la sierra. México: Instituto Nacional Indigenista/CNCA. Col. Presencias número 24
• Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
• León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
• Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
• Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
• Trejo Silva, Marcia (2009). Fantasmario mexicano. México: Trillas. ISBN 978-607-0069-8
• Trejo Silva, Marcia (2004). Guía de seres fantásticos del México Prehispánico. México: Vila. ISBN 968-5414-24-6

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ixpuxtequi.