Canvis

'''Adolf Hitler''' ([[Braunau am Inn]], [[20 d'abril]] del [[1889]] – † [[Berlin]], [[30 d'abril]] de [[1945]]) fon un polític i principal ideòlec del [[nacionalsocialisme]] d'orige [[Àustria|austríac]]. Fon, escollit democràticament, [[Canceller d'Alemanya]], pero progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins de l'estat alemà aglutinant-los en la seua persona i devenint ''de facto'' un dels [[dictadura|dictadors]] més poderosos del [[sigle XX]]. Liderà el [[Partit Nacional Socialiste dels Treballadors Alemans]] i va ser [[Canceller d'Alemanya|canceller]] del [[Tercer Reich]]. L'ideari del nacionalsocialisme desenrollat durant el govern de Hitler incloïa la discriminació racial i ideològica en contra especialment del poble judeu, resultant en l'[[Holocaust]] descobert despuix de la caiguda del règim; el racisme desenrollat per l'estat alemà inclogué atres grups ètnics com gitanos i, en general, qualsevol persona considerada no ària, concepte de purea de raça desenrollat en el seu llibre "''[[Mein Kampf]] ''". A nivell ideològic l'estat alemà i Hitler mateix se postulaven contraris al [[comunisme]]. A nivell internacional Hitler pretenia recuperar, ''manu militari'' quan ho considerà necessari; els territoris de parla alemana que s'havien perdut despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] en el colapse de l'[[Imperi Austro-hongarés]].

'''Adolf Hitler''' ([[Braunau am Inn]], [[20 d'abril]] del [[1889]] – † [[Berlin]], [[30 d'abril]] de [[1945]]) fon un polític i principal ideòlec del [[nacionalsocialisme]] d'orige [[Àustria|austríac]]. Fon, escollit democràticament, [[Canceller d'Alemanya]], pero progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins de l'estat alemà aglutinant-los en la seua persona i devenint ''de facto'' un dels [[dictadura|dictadors]] més poderosos del [[sigle XX]]. Liderà el [[Partit Nacional Socialiste dels Treballadors Alemans]] i va ser [[Canceller d'Alemanya|canceller]] del [[Tercer Reich]]. L'ideari del nacionalsocialisme desenrollat durant el govern de Hitler incloïa la discriminació racial i ideològica en contra especialment del poble judeu, resultant en l'[[Holocaust]] descobert despuix de la caiguda del règim; el racisme desenrollat per l'estat alemà inclogué atres grups ètnics com gitanos i, en general, qualsevol persona considerada no ària, concepte de purea de raça desenrollat en el seu llibre "''[[Mein Kampf]] ''". A nivell ideològic l'estat alemà i Hitler mateix se postulaven contraris al [[comunisme]]. A nivell internacional Hitler pretenia recuperar, ''manu militari'' quan ho considerà necessari; els territoris de parla alemana que s'havien perdut despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] en el colapse de l'[[Imperi Austro-hongarés]].  

Aixina, també perseguí una major expansió a l'est d'[[Europa]] (''Lebensraum'') i en última instància el domini del món. L'[[Campanya de Polònia|invasió de Polònia]], en l'any [[1939]], provocà l'inici de la [[Segona Guerra Mundial]]<ref>{{harvnb|Keegan|1989}}</ref> de la que va ser el màxim diligent dels eixèrcits del Tercer Reich. El curs de la guerra, encara que favorable en els primers anys se tornà en una derrota inexorable que el conduí a suïcidar-se el [[30 d'abril]] de [[1945]], poques hores abans de l'arribada de les tropes soviètiques al búnquer que hostajava els restants del govern alemà en Berlin per tal d'evitar que li feren presoner <ref>{{cite book | last = Wistrich | first = Robert S. | title = Who's Who In Nazi Germany? | isbn = 978-0415118880 | url = http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Holocaust/braun.html | accessdate = 07-09-2008 | year = 1995 | publisher = Routledge | location = Londres}}</ref>

Aixina, també perseguí una major expansió a l'est d'[[Europa]] (''Lebensraum'') i en última instància el domini del món. L'[[Campanya de Polònia|invasió de Polònia]], en l'any [[1939]], provocà l'inici de la [[Segona Guerra Mundial]]<ref>{{harvnb|Keegan|1989}}</ref> de la que va ser el màxim diligent dels eixèrcits del Tercer Reich. El curs de la guerra, encara que favorable en els primers anys se tornà en una derrota inexorable que el conduí a suïcidar-se el [[30 d'abril]] de [[1945]], poques hores abans de l'arribada de les tropes soviètiques al búnquer que hostajava els restants del govern alemà en Berlin per tal d'evitar que li feren presoner <ref>{{cite book | last = Wistrich | first = Robert S. | title = Who's Who In Nazi Germany? | isbn = 978-0415118880 | url = http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Holocaust/braun.html | accessdate = 07-09-2008 | year = 1995 | publisher = Routledge | location = Londres}}</ref>