Diferència entre les revisions de "Owain"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Owain mab Urien '''Owain mab Urien''' (o '''Owein''') (mort c. 595) va…»)
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Burne-Jones, Edward Owain-departs-from-landine.jpg|thumb|250px|Representació d'Owain mab Urien]]
 
[[File:Burne-Jones, Edward Owain-departs-from-landine.jpg|thumb|250px|Representació d'Owain mab Urien]]
  
−
'''Owain mab Urien''' (o '''Owein''') (mort c. 595) va ser fill d'[[Urien]], rei de Rheged c. 590 i de [[Morgana]], i va lluitar en el seu pare contra els Anglos de Bernicia. La figura històrica d'Owain es va incorporar al [[Mit Artúric|cicle artúric]] de llegendes a on és també conegut com Ywain, Yvain, Ewain o Uwain. En la seua forma llegendària és el personage principal en l'obra de Chrétien de Troyes Yvain, ''el Cavaller del Lleó'' i en la ''Romançada galés Owai''n, o ''la Senyora de la Font'', que correspon al poeta Chrétien de Troyes.
+
'''Owain mab Urien''' (o '''Owein''') (mort c. [[595]]) va ser fill d'[[Urien]], rei de Rheged c. [[590]] i de [[Morgana]], i va lluitar en el seu pare contra els Anglos de Bernicia. La figura històrica d'Owain es va incorporar al [[Mit Artúric|cicle artúric]] de llegendes a on és també conegut com Ywain, Yvain, Ewain o Uwain. En la seua forma llegendària és el personage principal en l'obra de Chrétien de Troyes Yvain, ''el Cavaller del Lleó'' i en la ''Romançada galés Owai''n, o ''la Senyora de la Font'', que correspon al poeta Chrétien de Troyes.
  
 
Casi totes les versions de l'història artúrica presenten a Owain com a fill d'Urien i nebot d'Arturo, i els relats més tardans assumixen que la seua mare és Morgana li Fay, si no una atra de les mig germanes del [[Rei Arturo]]. Té un mig germà va cridar Owain (o Yvain) el Bastart menor que ell, frut de l'unió del seu pare en l'esposa del seu senescal. Els galesos li atribuïxen una germana bessona Morvydd, i com a nebot matern d'Arturo és un cosí de [[Gawain]] i del clan Orkney.
 
Casi totes les versions de l'història artúrica presenten a Owain com a fill d'Urien i nebot d'Arturo, i els relats més tardans assumixen que la seua mare és Morgana li Fay, si no una atra de les mig germanes del [[Rei Arturo]]. Té un mig germà va cridar Owain (o Yvain) el Bastart menor que ell, frut de l'unió del seu pare en l'esposa del seu senescal. Els galesos li atribuïxen una germana bessona Morvydd, i com a nebot matern d'Arturo és un cosí de [[Gawain]] i del clan Orkney.

Revisió de 20:09 13 feb 2023

Representació d'Owain mab Urien

Owain mab Urien (o Owein) (mort c. 595) va ser fill d'Urien, rei de Rheged c. 590 i de Morgana, i va lluitar en el seu pare contra els Anglos de Bernicia. La figura històrica d'Owain es va incorporar al cicle artúric de llegendes a on és també conegut com Ywain, Yvain, Ewain o Uwain. En la seua forma llegendària és el personage principal en l'obra de Chrétien de Troyes Yvain, el Cavaller del Lleó i en la Romançada galés Owain, o la Senyora de la Font, que correspon al poeta Chrétien de Troyes.

Casi totes les versions de l'història artúrica presenten a Owain com a fill d'Urien i nebot d'Arturo, i els relats més tardans assumixen que la seua mare és Morgana li Fay, si no una atra de les mig germanes del Rei Arturo. Té un mig germà va cridar Owain (o Yvain) el Bastart menor que ell, frut de l'unió del seu pare en l'esposa del seu senescal. Els galesos li atribuïxen una germana bessona Morvydd, i com a nebot matern d'Arturo és un cosí de Gawain i del clan Orkney.

Referències

  • Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
  • Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
  • Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
  • Elizabeth Andersen: Heinrich von dem Tuerlin's Diu Crone and the Prose Lancelot: An Intertextual Study. Arthurian Literature Volume 7. 1987
  • García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
  • Peralta Labrador, Eduardo (2003). Real Academia de la Historia, ed. Los cántabros antes de Roma. p. 214. ISBN 9788489512597
  • Moneo, Teresa (2003). Real Academia de la Historia, ed. Religio iberica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I A.C.). p. 311. ISBN 9788495983213
  • Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

Bibliografia

  • Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991.
  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Echard, S., Arthurian Narrative in the Latin Tradition, Cambridge, Cambridge University Press, 1998
  • Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
  • Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
  • Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
  • Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Owain&oldid=259339»