41 515
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Morgana '''Morgana''', alternativament coneguda com: '''Morgan li Fay, Morgane, Morganna i Morgaine''', e…»
[[File:Morganlfay.jpg|thumb|250px|Representació de Morgana]]
'''Morgana''', alternativament coneguda com: '''Morgan li Fay, Morgane, Morganna i Morgaine''', entre atres noms, és una poderosa hechicera en la [[llegenda artúrica]]. Les primeres obres que conten en Morgana no elaboren el seu personage més allà del seu paper com a fada o maga. Es va fer molt més prominent en les posteriors obres de prosa cíclica com el ''Lanzarote-Grial'' i el cicle ''Post-Vulgata'', en els que es convertix en una antagonista del [[Rei Arturo]] i la reina [[Ginebra (reina)|Ginebra]].
Es diu que Morgana és mija germana d'Arturo, en ser filla de Lady [[Igraine]] i el seu primer espós, [[Gorlois]], duc de Cornualles (mentres ell és fill d'Igraine i [[Uther Pendragón]]). Té a lo manco dos germanes majors, [[Elaine]] i [[Morgause]], esta última és la mare de [[Gawain]], Sir Gaheris, Gareth, Agravain, en el rei Lot i normalment el traïdor Mordred, en Arturo. En La mort d'Arturo de Sir Thomas Malory i en atres llocs està casada infelisment en el rei Urien Rheged de Gorre i Ywain és el seu fill.
En el cicle artúric medieval, la fada Morgana és un personage femení, a voltes presentat com antagonista del Rei Arturo i enemiga de Ginebra. En els relats galesos més antics Morgana té un antecedent clar en la deesa [[Modron]], que es va casar en el rei Urien i va ser mare de Owain (igual que la Morgana Li Fay de la Morte d´Arthur). En la Vita Merlini (Vida de Merlín) del [[sigle XII]], es diu que Morgana (Morgen) és la major de les nou germanes que governen [[Ávalon]]. Geoffrey de Monmouth parla de Morgana com sanadora i canviant.
== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Breton-Guay, Neomie, Merlin l'Enchanteur dans les images de la renaissance arthurienne, 2006
* Cadieux-Larochelle, Josee, Pour forger un mythe: les avatars de Merlin, 1996
* Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* Elizabeth Andersen: Heinrich von dem Tuerlin's Diu Crone and the Prose Lancelot: An Intertextual Study. Arthurian Literature Volume 7. 1987
* [https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-19881231-71.html García Gual, Carlos. Reseña de Historia de Merlín y El balandro de Merlín, ABC Literario, 31-12-1988.]
* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
* Peralta Labrador, Eduardo (2003). Real Academia de la Historia, ed. Los cántabros antes de Roma. p. 214. ISBN 9788489512597
* Moneo, Teresa (2003). Real Academia de la Historia, ed. Religio iberica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I A.C.). p. 311. ISBN 9788495983213
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368
== Bibliografia ==
* Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991.
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Echard, S., Arthurian Narrative in the Latin Tradition, Cambridge, Cambridge University Press, 1998
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
* Rider, Jeff, The fictional margin: The Merlin of the Brut, Modern Philology, 1989, University of Chicago Press
* Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Morgan le Fay}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
[[Categoria:Cicle Artúric]]
'''Morgana''', alternativament coneguda com: '''Morgan li Fay, Morgane, Morganna i Morgaine''', entre atres noms, és una poderosa hechicera en la [[llegenda artúrica]]. Les primeres obres que conten en Morgana no elaboren el seu personage més allà del seu paper com a fada o maga. Es va fer molt més prominent en les posteriors obres de prosa cíclica com el ''Lanzarote-Grial'' i el cicle ''Post-Vulgata'', en els que es convertix en una antagonista del [[Rei Arturo]] i la reina [[Ginebra (reina)|Ginebra]].
Es diu que Morgana és mija germana d'Arturo, en ser filla de Lady [[Igraine]] i el seu primer espós, [[Gorlois]], duc de Cornualles (mentres ell és fill d'Igraine i [[Uther Pendragón]]). Té a lo manco dos germanes majors, [[Elaine]] i [[Morgause]], esta última és la mare de [[Gawain]], Sir Gaheris, Gareth, Agravain, en el rei Lot i normalment el traïdor Mordred, en Arturo. En La mort d'Arturo de Sir Thomas Malory i en atres llocs està casada infelisment en el rei Urien Rheged de Gorre i Ywain és el seu fill.
En el cicle artúric medieval, la fada Morgana és un personage femení, a voltes presentat com antagonista del Rei Arturo i enemiga de Ginebra. En els relats galesos més antics Morgana té un antecedent clar en la deesa [[Modron]], que es va casar en el rei Urien i va ser mare de Owain (igual que la Morgana Li Fay de la Morte d´Arthur). En la Vita Merlini (Vida de Merlín) del [[sigle XII]], es diu que Morgana (Morgen) és la major de les nou germanes que governen [[Ávalon]]. Geoffrey de Monmouth parla de Morgana com sanadora i canviant.
== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Breton-Guay, Neomie, Merlin l'Enchanteur dans les images de la renaissance arthurienne, 2006
* Cadieux-Larochelle, Josee, Pour forger un mythe: les avatars de Merlin, 1996
* Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* Elizabeth Andersen: Heinrich von dem Tuerlin's Diu Crone and the Prose Lancelot: An Intertextual Study. Arthurian Literature Volume 7. 1987
* [https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-19881231-71.html García Gual, Carlos. Reseña de Historia de Merlín y El balandro de Merlín, ABC Literario, 31-12-1988.]
* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
* Peralta Labrador, Eduardo (2003). Real Academia de la Historia, ed. Los cántabros antes de Roma. p. 214. ISBN 9788489512597
* Moneo, Teresa (2003). Real Academia de la Historia, ed. Religio iberica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I A.C.). p. 311. ISBN 9788495983213
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368
== Bibliografia ==
* Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991.
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Echard, S., Arthurian Narrative in the Latin Tradition, Cambridge, Cambridge University Press, 1998
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
* Rider, Jeff, The fictional margin: The Merlin of the Brut, Modern Philology, 1989, University of Chicago Press
* Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Morgan le Fay}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
[[Categoria:Cicle Artúric]]