Diferència entre les revisions de "Kahedin"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
−
Sir '''Kahedin''' (també conegut com '''Kahadin, Kahedrin, Kehenis i Kehidius''') és un personage de la [[Mit Artúric|llegenda arturiana]]. És germà d'[[Isolda de Bretanya]] i fill del rei Hoel en dita llegenda.​ L'història de la seua aventura amorosa en [[Brangaine]], l'assistenta de [[Isolda d'Irlanda]], es menciona significantement en la llegenda de ''Tristán i Isolda''.
+
[[File:Boys_King_Arthur_-_N._C._Wyeth_-_p278.jpg|thumb|25'0px|Representació de Lancelot i Ginebra]]
 +
 
 +
'''Lancelot del Llac''' (Sir Lancelot, Lancelot of the Lake o Lancelot du Lac), també cridat Lanzarote en [[castellà]], és un dels cavallers de la [[Taula Redona]], pertanyent al conjunt de [[Mit Artúric|llegendes artúriques]].
 +
 
 +
Era el més fidel dels cavallers del [[Rei Arturo]] i va jugar un paper important en moltes de les victòries d'Arturo. Lancelot és conegut principalment per la seua història d'amor en la regna [[Ginebra (reina)|Ginebra]], l'esposa d'Arturo, i el paper que va eixercitar en la busca del Sant Grial. També és conegut per ser l'amic més fidel del nebot d'Arturo, [[Gawain]]. La seua primera aparició com un personage principal està en ''Lancelot el Cavaller de la Carreta'', o ''Lancelot'' en prosa, que va ser escrit en el [[sigle XIII]].
 +
 
 +
El Rei Arturo, li encomana la missió de dur a Camelot a la seua amada, Ginebra, per a la boda real. En el trayecte a Camelot, no obstant, Lanzarote i Ginebra s'enamoren i des d'eixe moment, la vida de Lanzarote es convertix en un constant conflicte en la seua consciència, vacilant entre el seu amor per la reina i les seues obligacions cap al seu rei.
 +
 
 +
En el sigle XIII, va ser el foc principal en el llarc cicle de la ''Vulgata'', a on els seus ardits es narren en la secció coneguda com Lancelot en prosa. La vida i les aventures de Lancelot s'han presentat en vàries romançades medievals, a sovint en respal històric i cadenes d'events conflictius.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
−
* Edwin Arlington Robinson (2011). «Tristram» (en [[anglés]])
 
−
* Fernando Gómez Redondo. «Carta de Iseo y respuesta de Tristán». Universidad de Alcalá de Henares
 
−
* Gema Almagro Ahumada. «Tristán e Isolda»
 
 
* Hibbert, Christopher. Breve historia de rey Arturo: Descubra las hazañas del héroe real en las que se basa la leyenda del Rey Arturo y los Caballeros de la Tabla Redonda. Ediciones Nowtilus S.L. ISBN 9788497631488
 
* Hibbert, Christopher. Breve historia de rey Arturo: Descubra las hazañas del héroe real en las que se basa la leyenda del Rey Arturo y los Caballeros de la Tabla Redonda. Ediciones Nowtilus S.L. ISBN 9788497631488
 
* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
 
* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22

Revisió de 13:29 13 feb 2023

Representació de Lancelot i Ginebra

Lancelot del Llac (Sir Lancelot, Lancelot of the Lake o Lancelot du Lac), també cridat Lanzarote en castellà, és un dels cavallers de la Taula Redona, pertanyent al conjunt de llegendes artúriques.

Era el més fidel dels cavallers del Rei Arturo i va jugar un paper important en moltes de les victòries d'Arturo. Lancelot és conegut principalment per la seua història d'amor en la regna Ginebra, l'esposa d'Arturo, i el paper que va eixercitar en la busca del Sant Grial. També és conegut per ser l'amic més fidel del nebot d'Arturo, Gawain. La seua primera aparició com un personage principal està en Lancelot el Cavaller de la Carreta, o Lancelot en prosa, que va ser escrit en el sigle XIII.

El Rei Arturo, li encomana la missió de dur a Camelot a la seua amada, Ginebra, per a la boda real. En el trayecte a Camelot, no obstant, Lanzarote i Ginebra s'enamoren i des d'eixe moment, la vida de Lanzarote es convertix en un constant conflicte en la seua consciència, vacilant entre el seu amor per la reina i les seues obligacions cap al seu rei.

En el sigle XIII, va ser el foc principal en el llarc cicle de la Vulgata, a on els seus ardits es narren en la secció coneguda com Lancelot en prosa. La vida i les aventures de Lancelot s'han presentat en vàries romançades medievals, a sovint en respal històric i cadenes d'events conflictius.

Referències

  • Hibbert, Christopher. Breve historia de rey Arturo: Descubra las hazañas del héroe real en las que se basa la leyenda del Rey Arturo y los Caballeros de la Tabla Redonda. Ediciones Nowtilus S.L. ISBN 9788497631488
  • García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
  • Griffin, Justin E. (16 de julio de 2001). The Holy Grail: The Legend, the History, the Evidence (en inglés). McFarland. ISBN 9780786450312

Bibliografia

  • Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Forbush, William Byron. The Queens of Avalon. Ed. The Knights of King Arthur, Boston, 1925
  • Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
  • Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
  • Ronan Coghlan (1991) Encyclopaedia of Arthurian Legends, Element Books.
  • Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Kahedin&oldid=259294»