38 974
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − La institucio estava governada per dos '''regidors''', un ciutada i un mercader, triats per a dos anys per els jurats i per el consell general de la ciutat. Els regidors nomenaben a dos '''escrivans''' encarregats de la contabilitat, la seua obligacio era anotar en els llibres tots els deposits, anotant les entradres i eixides de diners y joies. + − + − + − + − + − + + +
sense resum d'edició
La '''Taula de Canvis''' va ser una institucio financiera municipal que es pot considerar com el precedent dels bancs publics.
La '''Taula de Canvis''' va ser una institucio financiera municipal que es pot considerar com el precedent dels bancs publics.
El 20 d´octubre de 1407 el rei de Aragó Martin I el humá autoriza la fundacio de la institució coneguda com " Taula de canvis e deposits de la ciutat de Valencia", que seria inaugurada el 31 de giner del any 1408.
El [[20 d'octubre]] de l'any [[1407]] el rei de Aragó [[Martin I El Humá]] autoriza la fundacio de la institució coneguda com " Taula de canvis e deposits de la ciutat de Valencia", que seria inaugurada el [[31 de giner]] de l'any [[1408]].
Esta institució naixque per al foment del comerc facilitant el canvi de moneda, cocessio de prestams, realizacio de depossits i negociacios en lletres de canvi.
Esta institució naixque per al foment del comerc facilitant el canvi de [[moneda]], cocessio de prestams, realizacio de depossits i negociacios en lletres de canvi.
L'institució estava governada per dos '''regidors''', un ciutadà i un mercader, triats per a dos anys pels jurats i pel consell general de la ciutat. Els regidors nomenaven a dos '''escrivans''' encarregats de la contabilitat, la seua obligació era anotar en els llibres tots els deposits, anotant les entradres i eixides de diners i joies.
Per a ser escriva tenien que estar casats i viure en la ciutat de Valencia.
Per a ser escriva tenien que estar casats i viure en la ciutat de [[Valéncia]].
Els diners se guardaven en una caixa de fusta coneguda com '''Caixa de gros''' baix la proteccio de tres clavaris, un ciutada, un mercader i un generos, que es renovaven cada dos anys. Habia un atra caixa coneguda com '''caixa de menut''' administrada per un mercarder que servia per a cantits chicotetes a diari.
Els diners se guardaven en una caixa de [[fusta]] coneguda com '''Caixa de gros''' baix la proteccio de tres clavaris, un ciutadà, un mercader i un generós, que es renovaven cada dos anys. Habia una atra caixa coneguda com '''caixa de menut''' administrada per un mercader que servia per a cantitats chicotetes a diari.
El nom de la institucio es deu a que les operacions se realizaben en una taula de fusta en un tapet que tenia l´escut de la ciutat i que se trovaba en la Llonja de Valencia.
El nom de l'institució es deu a que les operacions se realizaben en una taula de fusta en un tapet que tenia l´escut de la ciutat i que se trovaba en la [[Llonja de Valéncia]].
En 1419 la institucio se tanca per el mal fucionament i la quebra del seus deposits. En 1517 va ser refundada coneguda com la '''Taula nova''' durant fins l´any 1649 que torna a tancar, la ultima etapa fou desde 1658 i se conegué com la '''Taula novisima''' durant fins l´any 1719 quan el rei Felip V elimina els furs de Valencia i les segues institucions.
En l'any [[1419]] l'institució se tanca pel mal fucionament i la quebra del seus deposits. En l'any [[1517]] va ser refundada coneguda com la '''Taula nova''' durant fins a l'any [[1649]] que torna a tancar, l'última etapa fon des de [[1658]] i se conegué com la '''Taula novisima''' durant fins l´any 1719 quan el rei Felip V elimina els furs de Valencia i les segues institucions.
La Taula de Canvis es conserva en el Palau de Cervelló en la ciutat de Valencia.
La Taula de Canvis es conserva en el [[Palau de Cervelló]] en la ciutat de Valéncia.
[[Categoria:Societat]]