Llínea 1: |
Llínea 1: |
| + | La '''Taula de Canvis''' va ser una instucio financiera municipal que es pot considerar com el precedent dels bancs publics. |
| | | |
− | La '''Taula de Canvis''' va ser una instucio financiera municipal que es pot considerar com el precedent dels bancs publics.
| + | El 20 d´octubre de 1407 el rei de Aragó Martin I el humá autoriza la fundacio de la institució coneguda com " Taula de canvis e deposits de la ciutat de Valencia", que seria inaugurada el 31 de giner del any 1408. |
| | | |
− | El 20 d´octubre de 1407 el rei de Aragó Martin I el humá autoriza la fundacio de la institució coneguda com " Taula de canvis e deposits de la ciutat de Valencia", que seria inaugurada el 31 de giner del any 1408.
| + | Esta institució naixque per al foment del comerc facilitant el canvi de moneda. |
− | | |
− | Esta institució naixque per al foment del comerc facilitant el canvi de moneda.
| |
| | | |
− | La institucio estava governada per dos '''regidors''', un ciudata i un mercader, triats per a dos anys per els jurats i per el consell general de la ciutat. Els regidors nomenaben a dos '''escrivans'''encarregats de la contabilitat, la seua obligacio era anotar en els llibres tots els deposits, anotant les entradres i eixides de diners y joies.
| + | La institucio estava governada per dos '''regidors''', un ciudata i un mercader, triats per a dos anys per els jurats i per el consell general de la ciutat. Els regidors nomenaben a dos '''escrivans'''encarregats de la contabilitat, la seua obligacio era anotar en els llibres tots els deposits, anotant les entradres i eixides de diners y joies. |
| | | |
− | Per a ser escriva tenien que estar casats i viure en la ciutat de Valencia.
| + | Per a ser escriva tenien que estar casats i viure en la ciutat de Valencia. |
| | | |
− | Els diners se guardaven en una caixa de fusta coneguda com '''Caixa de gros''' baix la proteccio de tres clavaris, un ciudata, un mercader i un generos, que es renovaven cada dos anys. Habia un atra caixa coneguda com '''caixa de menut''' administrada per un mercarder que servia per a cantits chicotetes a diari.
| + | Els diners se guardaven en una caixa de fusta coneguda com '''Caixa de gros''' baix la proteccio de tres clavaris, un ciudata, un mercader i un generos, que es renovaven cada dos anys. Habia un atra caixa coneguda com '''caixa de menut''' administrada per un mercarder que servia per a cantits chicotetes a diari. |
| | | |
− | El nom de la institucio es deu a que les operacions se realizaben en una taula de fusta en un tapet que tenia l´escut de la ciutat i que se trovaba en la Llonja de Valencia.
| + | El nom de la institucio es deu a que les operacions se realizaben en una taula de fusta en un tapet que tenia l´escut de la ciutat i que se trovaba en la Llonja de Valencia. |
| | | |
− | En 1419 la institucio se tanca per el mal fucionament i la quebra del seus deposits. En 1517 va ser refundada coneguda com la '''Taula nova''' durant fins l´any 1649 que torna a tancar, la ultima etapa fou desde 1658 i se conegué com la '''Taula novisima''' durant fins l´any 1719 quan el rei Felip V elimina els furs de Valencia i les segues institucions.
| + | En 1419 la institucio se tanca per el mal fucionament i la quebra del seus deposits. En 1517 va ser refundada coneguda com la '''Taula nova''' durant fins l´any 1649 que torna a tancar, la ultima etapa fou desde 1658 i se conegué com la '''Taula novisima''' durant fins l´any 1719 quan el rei Felip V elimina els furs de Valencia i les segues institucions. |
| | | |
− | La Taula de Canvis es conserva en el Palau de Cervelló en la ciutat de Valencia.
| + | La Taula de Canvis es conserva en el Palau de Cervelló en la ciutat de Valencia. |