| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[Image:Sanvtemartir.jpg|right]] | + | [[File:Vicente de Zaragoza (School of Francisco Ribalta) XVII century.jpeg|thumb|right|Sant Vicent Màrtir en la presó. Escola de Francesc Ribalta, sigle XVII]] |
| − | ''Vicent, el Victoriós'', fon u del tres grans diaques que van donar la seua vida per Crist. En Llorenç i Esteve—Corona, Llorer y Victòria—forma el més insigne triumvirat. Cobert en la dalmàtica sagrada, ostenta entre les seues mans la palma immarcescible dels màrtirs invictes. | + | ''Vicent, el Victoriós'' ([[Osca]] o [[Saragossa]], ¿? - † [[Valéncia]], [[304]]) fon u del tres grans diaques que varen donar la seua vida per Crist. En [[Sant Llorenç|Llorenç]] i [[Sant Esteve|Esteve]] —Corona, Llorer i Victòria— forma el més insigne triumvirat. Cobert en la dalmàtica sagrada, ostenta entre les seues mans la palma immarcescible dels màrtirs invictes. |
| | | | |
| | Este màrtir celebèrrim en tota la Cristiandat, va trobar el seu panegirista en [[Sant Agustí]], [[Sant Lleó Magne]] i [[Sant Ambrós]]. I va tindre el seu cantor en el seu compatriota Prudenci, que va dedicar l'himne V del seu Peristephanon al "levita de la tribu sagrada, insigne columna del temple místic". | | Este màrtir celebèrrim en tota la Cristiandat, va trobar el seu panegirista en [[Sant Agustí]], [[Sant Lleó Magne]] i [[Sant Ambrós]]. I va tindre el seu cantor en el seu compatriota Prudenci, que va dedicar l'himne V del seu Peristephanon al "levita de la tribu sagrada, insigne columna del temple místic". |
| | | | |
| − | Vicent descendia d'una família consular d'[[Osca]], i sa mare, segons alguns, era germana del màrtir [[Sant Llorenç]]. Va estudiar la carrera eclesiàstica a [[Saragossa]], al costat del bisbe Valero. "El nostre Vicente", cantarà Prudenci, vindicant esta glòria per a [[Saragossa]], la ciutat d'[[Espanya]] que va tindre més màrtirs. [[Sant Valero]], que tenia poca facilitat d'expressió, li va nomenar Ardiaciano o primer Diaca, pera suplir-li en la sagrada càtedra. | + | Vicent descendia d'una família consular d'[[Osca]], i sa mare, segons alguns, era germana del màrtir [[Sant Llorenç]]. Va estudiar la carrera eclesiàstica en [[Saragossa]], al costat del bisbe Valero. "El nostre Vicente", cantarà Prudenci, vindicant esta glòria per a Saragossa, la ciutat d'[[Espanya]] que va tindre més màrtirs. [[Sant Valero]], que tenia poca facilitat d'expressió, li va nomenar Ardiaciano o primer Diaca, pera suplir-li en la sagrada càtedra. |
| | | | |
| − | Estem a principis del [[segle IV]], en la decena i més cruel persecució contra L'Iglésia, decretada per Diocleci i aplicada a [[Espanya]] per Dacià. Les presons, que estaven reservades abans per als delinqüents comuns, pronte es van omplir de bisbes, preveres i diaques, escriu Eusebi de Cesàrea. Era la tàctica seguida fidelment per Dacià. | + | Estem a principis del [[sigle IV]], en la decena i més cruel persecució contra l'Iglésia, decretada per [[Dioclecià]] i aplicada en [[Espanya]] per [[Dacià]]. Les presons, que estaven reservades abans per als delinqüents comuns, pronte es varen omplir de bisbes, preveres i diaques, escriu Eusebi de Cesàrea. Era la tàctica seguida fidelment per Dacià. |
| | | | |
| − | En passar Dacià per [[Barcelona]], sacrifica a Sant Cugat i a la chiqueta [[Santa Eulàlia]]. Quan arriba a Saragossa, mana detindre el bisbe i al seu diaca, Valero i Vicente, i traslladar-los a [[Valéncia]]. Allí es va celebrar el primer interrogatori. Vicent respon pels dos, intrèpit i en paraula ardent. Dacià s'irrita, mana al desterro a Valeri, i Vicent és somés a la tortura del potro. El seu cos és esgarrat en ungles metàliques. | + | En passar Dacià per [[Barcelona]], sacrifica a Sant Cugat i a la chiqueta [[Santa Eulàlia]]. Quan arriba a [[Saragossa]], mana detindre el bisbe i al seu diaca, Valero i Vicente, i traslladar-los a [[Valéncia]]. Allí es va celebrar el primer interrogatori. Vicent respon pels dos, intrèpit i en paraula ardent. Dacià s'irrita, mana al desterro a Valeri, i Vicent és somés a la tortura del potro. El seu cos és esgarrat en ungles metàliques. |
| | | | |
| − | Mentres el torturaven, el juge intimava al màrtir a l'abjuració. Vicent rebujava indignat tals oferiments. El poeta de "Les Corones" posa en boca del màrtir paraules de sublim estoïcisme cristià: "T'enganyes, home cruel, si creus afligir-me en destrossar el meu cos. Hi ha algú dins de mi que ningú pot violar: un ser lliure, seré. Tu intentes destruir un got d'argila, destinat a trencar-se, pero en va t'esforçaràs per tocar el que està dins, que només està subjecte a Deu". | + | Mentres el torturaven, el juge intimava al màrtir a l'abjuració. Vicent rebujava indignat tals oferiments. El poeta de "Les Corones" posa en boca del màrtir paraules de sublim estoïcisme cristià: "T'enganyes, home cruel, si creus afligir-me en destrossar el meu cos. Hi ha algú dins de mi que ningú pot violar: un ser lliure, seré. Tu intentes destruir un got d'argila, destinat a trencar-se, pero en va t'esforçaràs per tocar el que està dins, que a soles està subjecte a Deu". |
| | | | |
| | Dacià, desconcertat i humiliat davant d'aquella actitut, li oferix el perdó si li entrega els llibres sagrats. Pero la valentia del màrtir és inexpugnable. Exasperat de nou el Prefecte, va manar aplicar-li el suprem torment, colocar-lo sobre un llit de ferro incandescent. Res pot trencar la fortalea del màrtir que, recordant el seu paisà [[Sant Llorenç]], patix el torment sense queixar-se i bromejant entre les flames. | | Dacià, desconcertat i humiliat davant d'aquella actitut, li oferix el perdó si li entrega els llibres sagrats. Pero la valentia del màrtir és inexpugnable. Exasperat de nou el Prefecte, va manar aplicar-li el suprem torment, colocar-lo sobre un llit de ferro incandescent. Res pot trencar la fortalea del màrtir que, recordant el seu paisà [[Sant Llorenç]], patix el torment sense queixar-se i bromejant entre les flames. |
| | | | |
| − | Ho tiren llavors a un calabós sinistre, fosc i fètit "un lloc més negre que les mateixes tenebres", diu Prudenci. Després presenta el poeta un cor d'àngels que venen a consolar el màrtir. Allumenen el cau horrible, cobrixen el sol de flors, i alegren les tenebres en les seues harmonies. Fins al carceler, commogut, es convertix i confessa Crist. | + | Ho tiren llavors a un calabós sinistre, fosc i fètit "un lloc més negre que les mateixes tenebres", diu Prudenci. Despuix presenta el poeta un cor d'àngels que venen a consolar el màrtir. Allumenen el cau horrible, cobrixen el sol de flors, i alegren les tenebres en les seues harmonies. Fins al carceler, commogut, es convertix i confessa Crist. |
| | | | |
| − | Dacià mana curar el màrtir per a sometre-lo de nou als torments. Els cristians se donen pressa en curar-lo. Pero a penes colocat en tou llit, com ell havia vaticinat, queda defraudat el tirà perque l'esperit vencedor de Vicent vola al paraís. Era el més de giner del [[304]]. Ordena Dacià mutilar el cos i tirar-lo al mar. Pero més piadoses les onades, lo tornen a terra per a proclamar davant del món el triumfo de ''Vicent l'Invicte''. El seu cult es va estendre molt per tota la cristiandat. | + | Dacià mana curar el màrtir per a sometre-lo de nou als torments. Els cristians se donen pressa en curar-lo. Pero apenes colocat en tou llit, com ell havia vaticinat, queda defraudat el tirà perque l'esperit vencedor de Vicent vola al paraís. Era el més de giner de l'any [[304]]. Ordena Dacià mutilar el cos i tirar-lo al mar. Pero més piadoses les onades, lo tornen a terra per a proclamar davant del món el triumfo de ''Vicent l'Invicte''. El seu cult es va estendre molt per tota la cristiandat. |
| | | | |
| | '''Sant Vicent''' és patró de [[Portugal]], de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i de la ciutat de [[Vicenza]] ([[Itàlia]]). | | '''Sant Vicent''' és patró de [[Portugal]], de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i de la ciutat de [[Vicenza]] ([[Itàlia]]). |
| | + | |
| | + | == Festivitat == |
| | + | |
| | + | El [[22 de giner]] es celebra la festivitat de Sant Vicent màrtir en la ciutat de Valéncia, seria molt emotiu recordar que en l'any [[300]] de la nostra era, en una ciutat nomenada Valéncia hi havia un sant que fon martirisat fins a la mort, i al que els valencians li nomenaven llavors, "Vicent, el de la Roqueta". Una prova més de l'[[idioma valencià]]. |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | + | |
| | [http://webcatolicodejavier.org/SanVicenteMartir.html Web d'En Javier] | | [http://webcatolicodejavier.org/SanVicenteMartir.html Web d'En Javier] |
| | | | |
| − | | + | [[Categoria:Cultura Valenciana]] |
| | [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |
| − | [[Categoria: Cultura Valenciana]] | + | [[Categoria:Religió]] |
| − | [[Categoria: Sants d'Espanya]] | + | [[Categoria:Sants]] |
| − | [[Categoria: Sants valencians]] | + | [[Categoria:Sants catòlics]] |
| | + | [[Categoria:Sants d'Espanya]] |
| | + | [[Categoria:Sants de Valéncia]] |
| | + | [[Categoria:Sants valencians]] |