Llínea 89: |
Llínea 89: |
| | | |
| === Estancament i resorgiment === | | === Estancament i resorgiment === |
| + | Si be la migració de tants usuaris a l'interlingua havia debilitat greument al interlingue, la consegüent caiguda de l'activitat fon gradual i es va produir durant décades. ''Cosmoglotta'' B va deixar de publicar-se despuix de 1950 i la freqüència de ''Cosmoglotta'' A va començar a disminuir gradualment: una volta cada dos mesos des de 1952 i després una volta per trimestre des de 1963. Atres bolletins en Interlingue varen seguir apareixent durant este temps, com ''Cive del Munde'' (Suïssa), ''Voce de Praha'' (Checoslovàquia), ''Sved Interlinguist'' (Suècia), ''International Memorandum'' (Regne Unit), ''Interlinguistic Novas'' (França), ''Jurnale Scolari International'' (França), ''Bulletine Pedagogic International'' (França), ''Super li Frontieras'' (França), ''Interlingue-Postillon'' (1958, Alemània), ''Novas de Oriente'' (1958, Japó), ''Amicitie european'' (1959, Suïssa), ''Teorie e practica'' (Suïssa-Checoslovàquia, 1967), i ''Novas in Interlingue''. Barandovská-Frank creu que la disminució de l'interés en Occidental-Interlingue es va produir en conjunt en l'envelliment de la generació que primer es va sentir atreta per atres idiomes planificats (traduïts de l'esperanto): |
| + | |
| + | {{Cita|La majoria dels interessats en el interlingue pertanyien a la generació que va conéixer a la seua volta el [[volapük]], l'esperanto i l'anat, trobant després la solució més estètica (essencialment naturalista) en l'occidental-interlingue. Posteriorment, molts es varen traslladar a la interlingua de IALA, que no obstant no va demostrar tindre molt més èxit a pesar de l'impressió que va causar el seu orige científic, i aquells que varen permanéixer lleals a l'occidental-interlingue no varen conseguir transmetre el seu entusiasme a una nova generació.}} |
| + | |
| + | L'activitat en el interlingue va alcançar el seu punt més baix durant la década de 1980 i principis de la de 1990, quan la publicació de ''Cosmoglotta'' va cessar durant alguns anys. Mentres que el número 269 es va publicar en 1972 despuix de publicar-se una volta per temporada des de 1963, el número 289 no es va publicar sino fins a l'estiu de 2000 per a un promig de menys d'un número per any.'"Segons Harlow, «en 1985, l'últim periòdic d'Occidental, ''Cosmoglotta'', va deixar de publicar-se, i es diu que el seu editor, el Sr. Adrian Pilgrim, va descriure a l'occidental com un 'idioma mort'". Una década més vesprada, un documental en 1994 per Steve Hawley i Steyger sobre idiomes planificats va presentar al parlant del interlingue Donald Gasper com "un dels últims parlants que quedaven de l'idioma occidental". |
| + | |
| + | Com va ser el cas d'atres idiomes planificats, l'arribada d'Internet va estimular la renaixença de l'occidental. En l'any 1999 l'es va fundar el primer Yahoo! Group en occidental, ''Cosmoglotta'' havia començat a publicar de manera intermitent novament i l'idioma es va convertir en un tema de discussió en la lliteratura sobre idiomes auxiliars. Un eixemple és ''The Esperanto Book'' publicat en 1995 per Harlow, qui va escriure que l'occidental tenia un émfasis intencional en les formes europees i que alguns dels seus principals seguidors varen adoptar una filosofia eurocèntrica, #lo que pugues haver obstaculisat la seua difusió. Aixina i tot, l'opinió oposta també era comuna en la comunitat i l'occidental va guanyar adeptes en moltes nacions, incloses les nacions asiàtiques. En 2004 es va aprovar una Wikipedia en interlingue. En els últims anys s'han recomençat les reunions oficials de parlants de l'idioma: una en Ulm en 2013, una atra en Munich en 2014 en tres participants i una tercera en Ulm l'any següent en cinc. |
| + | |
| + | L'any 2021 va vore nous llibres publicats en occidental, tant originals com a traduccions, escrits en la seua majoria pel occidentaliste Vicente Costalago. És el cas de ''[[Li sercha in li castelle Dewahl e altri racontas]]'', ''[[Antologie hispan]]'' i ''[[Fabules, racontas e mites]]''. El mateix autor va publicar ''Li tresor de Fluvglant'' i ''Antologie de poesie europan'' en 2022. En general, les seues obres han segut rebudes en cert entusiasme pel públic. |
| | | |
| == Lliteratura == | | == Lliteratura == |