70 154
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 18:
Llínea 18: − + Llínea 29:
Llínea 29: − + Llínea 54:
Llínea 54: − + Llínea 65:
Llínea 65: − + + + + + + + +
sense resum d'edició
== Localisacio ==
== Localisacio ==
La comarca de l'Alt Palancia o Vall de Sogorp, ocupa la posicio mes meridional de la provincia de Castelló, llimitant al nort en la comarca de l'[[Alt Millars]], a l'est en la [[Plana Baixa|Plana de Castelló]] i el [[Camp de Morvedre]], a l'oest en la [[província de Terol]] i al sur en el [[Camp de Turia]] i Chelva-Villar del Arzobispo.
La comarca de l'Alt Palancia o Vall de Sogorp, ocupa la posició més meridional de la província de Castelló, llimitant al nort en la comarca de l'[[Alt Millars]], a l'est en la [[Plana Baixa|Plana de Castelló]] i el [[Camp de Morvedre]], a l'oest en la [[província de Terol]] i al sur en el [[Camp de Turia]] i Chelva-Villar del Arzobispo.
== Geografia ==
== Geografia ==
En la llinia contínua en la Serra de Javalambre i en direccio noroest fa la seua aparicio la serra d'Espadan, en una marcada direccio noroest-surest, que trenca la monotonia de l'orientacio regnant en el restant de serres i constituïx el llimit de la Vall de Sogorp, els alts de [[Millars]] i la Plana. El clima de la comarca es templat en el fondo de la vall, en temperatures de 6 a 8 graus en hivern, i de 22 a 24 en estiu; en les zones montanyoses el clima es gelat, no sobrepassant les temperatures miges els 4 i 20 graus en hivern i estiu respectivament. L'index pluviometric varia de 450 a 600 mm. aumentant en les zones montanyoses (700 mm. en la Serra d'Espadan). D'esta forma, en les terres baixes de la vall, la vegetacio te caracter maritim, mentres que en les terres altes te caracter continental.
En la llinia contínua en la Serra de Javalambre i en direccio noroest fa la seua aparicio la serra d'Espadan, en una marcada direccio noroest-surest, que trenca la monotonia de l'orientacio regnant en el restant de serres i constituïx el llimit de la Vall de Sogorp, els alts de [[Millars]] i la Plana. El clima de la comarca es templat en el fondo de la vall, en temperatures de 6 a 8 graus en hivern, i de 22 a 24 en estiu; en les zones montanyoses el clima es gelat, no sobrepassant les temperatures miges els 4 i 20 graus en hivern i estiu respectivament. L'index pluviometric varia de 450 a 600 mm. aumentant en les zones montanyoses (700 mm. en la Serra d'Espadan). D'esta forma, en les terres baixes de la vall, la vegetacio te caracter maritim, mentres que en les terres altes te caracter continental.
En les terres altes occidentals, dominen les masses forestals, (en Barracas i Alt d'Espi) pinars i sabines, entre Penya Salada i Penya Escabia. La Serra d'Espadan -la mes humida de la comarca- es troba poblada de boscs de pins i surers i cap a l'interior de la comarca aumenten els pins, la xara i les pastures. Per un atre costat, les terres improductives cobrixen la serra de Javalambre i una extensa area, al sur, entre el pic Gorgo i Sot de Ferrer.
En les terres altes occidentals, dominen les masses forestals, (en Barracas i Alt d'Espi) pinars i sabines, entre Penya Salada i Penya Escabia. La Serra d'Espadan -la més humida de la comarca- es troba poblada de boscs de pins i surers i cap a l'interior de la comarca aumenten els pins, la xara i les pastures. Per un atre costat, les terres improductives cobrixen la serra de Javalambre i una extensa area, al sur, entre el pic Gorgo i Sot de Ferrer.
== Orografia ==
== Orografia ==
== Mig ambient i Temps lliure ==
== Mig ambient i Temps lliure ==
Per les seues característiques montanyoses i la baixa densitat de població el mig natural és molt important, fins al punt d'existir dos parcs naturals declarats per la [[Generalitat Valenciana]], la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]] i quatre parages naturals municipals com la [[Devesa de Soneja]], el [[Pou Junc]], [[Peñaescabia]]i el montanya l'Esperança
Per les seues característiques montanyoses i la baixa densitat de població el mig natural és molt important, fins al punt d'existir dos parcs naturals declarats per la [[Generalitat Valenciana]], la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]] i quatre parages naturals municipals com la [[Devesa de Soneja]], el [[Pou Junc]], [[Peñaescabia]] i la montanya l'Esperança
La comarca està encreuada en direcció nort-oest-sur-est per la [[via verda d'Ulls Negres]].
La comarca està encreuada en direcció nort-oest-sur-est per la [[via verda d'Ulls Negres]].
Quantes a les postres, són de destacar els pastiços de [[moniato]] o de [[cabell d'àngel]], [[rossigons]], [[coques Cristina]],coca de poma i els [[rollets]] d'anís o ou
Quantes a les postres, són de destacar els pastiços de [[moniato]] o de [[cabell d'àngel]], [[rossigons]], [[coques Cristina]],coca de poma i els [[rollets]] d'anís o ou
==Vore també==
== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Castelló]]
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
== Referències ==
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
{{Municipis de L'Alt Palància}}
{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}
{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]