Declaració d'Independència absoluta de Centreamèrica

La Declaración de Independencia absoluta de Centroamérica fue proclamada el 1 de julio de 1823 por la Asamblea Nacional Constituyente reunida en la Ciudad de Guatemala. El documento fundó las Provincias Unidas del Centro de América y dio continuidad a la convocatoria del 15 de septiembre de 1821 del Acta de Independencia que estipulaba la formación de un Congreso para marzo de 1823:

2º Que desde luego se circulen oficios a las provincias por correos extraordinarios para que sin demora alguna se sirva preceder, a elegir Diputados y representantes suyos y estos concurran a esta Capital a formar el Congreso que debe decidir el punto de Independencia y fijar, en caso de acordarla la forma de gobierno y la ley fundamental que deba elegir.

No obstant, el Cap Polític Gabino Gaínza havia decretat l'anexió de les províncies centroamericanes al govern mexicà presidit per Agustín de Iturbide en giner de 1822, i dit congrés seria convocat novament per Vicente Filísola el 29 de maig de 1823, com Capità General de Guatemala en substitució de Gaínza i davant l'abdicació de Agustín de Iturbide com emperador de Mèxic el 19 de març d'eixe any.

A l'Assamblea Constituent de l'1 de juliol no varen assistir els representants d'Hondures, Nicaragua i Costa Rica els qui varen aplegar a Guatemala en el més de setembre. Una volta reunits tots els diputats, el 2 d'octubre va ser ratificada la declaració.