26 102
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 75:
Llínea 75: + + + + + + + + + + + + + + + +
→Curs de llingüística general
Dicta que la seqüència dels sons té un orde dins del temps.
Dicta que la seqüència dels sons té un orde dins del temps.
=== Llengua ===
Saussure decidí centrar-se en la llengua perque esta pot ser abordada científicament. En el seu Curs, Saussure dona moltes definicions de la noció "llengua". La més important, que dona conte de la seua perspectiva estructuralista, és que la llengua és un sistema, és dir, que els seus elements es relacionen entre sí, no estan aïllats.
Ademés, l'autor establix diferències molt clares entre la llengua i la parla. En primer lloc, es podria dir que la llengua és social mentres que la parla és individual. Açò vol dir que la llengua és un conjunt de convencions socials que permeten l'eixercici de la parla en els individus.
En segon lloc, Saussure diu que la parla és accessòria i més o menys accidental. Açò significa que l'eixercici de la parla no és alguna cosa essencial. Per eixemple, podem pensar en la lletra d'una cançó, composta per signes llingüístics, sense necessitat d'eixercir la parla. Per últim, la llengua, a diferència de la parla, és registrada passivament pels individus. Açò pot apreciar-se a partir de l'observació de, per eixemple, cóm els bebés comencen a entendre a les persones al seu entorn. Si be no se'ls donen classes per a deprendre la seua llengua materna, són capaços d'incorporar-la de forma passiva en escoltar a uns atres parlar-la.
És important tindre en conte que, segons Saussure, la llengua "no és una nomenclatura". És dir, la llengua no unix una paraula i una cosa, sino que unix dos entitats psíquiques: el concepte i l'image acústica (significats i significants) Açò s'associa en la perspectiva estructuralista de l'autor i, sobretot, en la noció de valor.
=== Llinealitat del significant ===
Un atre dels principis del signe és la llinealitat del seu significant. Açò és, que este es desenrolla en una extensió llineal: un element despuix d'un atre. Té una naturalea auditiva i únicament es desenrolla en el temps: es representa en una extensió, i esta mateixa és mesurable en una sola dimensió, una llínea.
Per a ilustrar esta propietat, pensem qué passaria si tenim estes quatre lletres A-C-S-O, per a formar un signe, o trobar un significat que puga ser representat per elles i aixina formar un significant. Com per eixemple la paraula en castellà ''SACO''; es coloquen les lletres, una davant de l'atra. També pot ser ''COSA''. Per lo que si canvia l'orde dels elements, canvia el significant. I sense deixar de costat les sílabes i els seus accents, un cas totalment distint és que dins d'eixe conjunt de lletres, podem formar la paraula ''SACÓ''. El significant es constituïx per “només oposicions diverses en lo que està al seu costat” com va dir Saussure. Llavors, podem dir que si l'orde de les lletres no estiguera associat a cap significat, açò no seria un signe.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==