Crocus

Crocus

Crocus és un gènero de plantes bulboses perennes pertanyent a la família Iridaceae. En més de 80 espècies, el gènero està àmpliament distribuït en Àfrica del Nort, Àsia i Europa. És l'únic gènero de la tribu Croceae.

Taxonomia

El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum.

Etimologia

Crocus: nom genèric que deriva de la paraula grega: κρόκος ( krokos ).​ Esta, a la seua volta, és provablement una paraula presa d'una llengua semítica, relacionada en l'hebreu כרכום karkom, arameu ܟܟܘܪܟܟܡܡܐ kurkama i àrap كركم kurkum, lo que significa "safrà" La paraula en última instància es remonta al sánscrit kunkumam (कुङ्कुमं) per a "safrà".

Descripció

Són plantes perennes l'orgue subterràneu de les quals de reserva és un corm. Els corms de les diferents espècies varien molt en tamany i forma. Els corfolls del corm, o siga, les cobertes més externes del corm formades per les bases foliars expandides, també varien molt entre espècies. Aixina, hi ha espècies en corfolls papirácees, fibroses o en la textura del clafoll d'un ou.

Els crocus són plantes chicotetes, les flors de les quals no superen els 15 cm d'altura, encara que els fulls poden ser considerablement més llargues. Els fulls de totes les espècies presenten una característica estria blanca central que permet identificar-les fàcilment.

Les flors presenten un perigonio acampanat compost de 6 tépals distribuïts en dos séries de tres. Els externs són freqüentment una miqueta més grans que els interns. Els tépals estan units en la seua part inferior, formant un tubo molt llarc, que emergix des del sol. El color dels pétals és prou divers dins de la gama del blanc, groc i púrpura, en moltíssims tons i combinacions dels colors bàsics.

Les flors són hermafrodites, tenen 3 estams i les anteres poden ser grogues, blanques o negres. El polen pot ser de color blanc o groc. L'ovari és trilocular, en els lóculos pluriovulats. L'estil s'estén pel centre de la flor entre les anteres i es troba dividit en 3 o més branques. El tipo de ramificació de l'estil és una característica important per a distinguir les diferents espècies. Moltes espècies tenen una deliciosa fragància a mel.

La polinisació en Crocus és entomófila i la porten a terme abelles, avespes i palometes. L'ovari és subterràneu i, a mida que les llavors van madurant, és espentat cap a dalt pel tall que es va elongant. D'esta manera les llavors en desenroll queden protegides dels herbívors fins al moment en que es troben llistes per a la seua dispersió. Les llavors en general ya estan madures en el moment en que els fulls se sequen. Algunes espècies florixen en l'autumne, abans, conjuntament o en acabant de que emergixen els fulls, unes atres florixen en l'hivern i, finalment, unes atres ho fan en la primavera.

Usos

Per ser tan variables en la seua época de floració i de colors tan lluents són molt apreciades en jardineria. Es coneixen més de cent espècies i subespecies de crocus, de les que es cultiven unes 30.

El safrà, utilisat en la cuina de molts països, són els estigmes secs de Crocus sativus, una espècie que florix en autumne.

Galeria fotogràfica

Diferents tipos de crocus:

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Referències

• Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871.
• [«Crocus». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families]
• Crocus en PlantList
• Crocus en Tropicos.org. Missouri Botanical Garden

Bibliografia

• Brian Mathew, Crocus: A Revision of the Genus Crocus, Timber Press, 1983. ISBN 0-917304-23-3
• Brian Mathew, Flowering Bulbs for the garden, Collingridge/Royal Botanic Gardens, Kew, 1987. ISBN 0-600-35175-0
• Dimitri, M. 1987. Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. Tomo I. Descripción de plantas cultivadas. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos AIres.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Crocus.
• Wikispecies té un artícul sobre Crocus.
• «Crocus». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).