Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
10 bytes afegits ,  18:38 12 dec 2022
sense resum d'edició
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Sallanches]], [[França]]
 
| lloc_mort = [[Sallanches]], [[França]]
 
}}
 
}}
'''Maria Skłodowska''' o '''Marie Curie''' ([[Varsòvia]], [[Polònia]], [[7 de novembre]] de [[1867]] - [[Sallanches]], [[França]], [[4 de juliol]] de [[1934]]) fon una [[física]] i [[química]] polaca, pionera en els primers temps de l'estudi de les [[radiació|radiacions]]; ella fon la primera en amprar el terme radioactivitat.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 184.</ref>
+
'''Maria Skłodowska''' o '''Marie Curie''' ([[Varsòvia]], [[Polònia]], [[7 de novembre]] de [[1867]] - [[Sallanches]], [[França]], [[4 de juliol]] de [[1934]]) fon una [[física]] i [[química]] polaca, pionera en els primers temps de l'estudi de les [[radiació|radiacions]]; ella fon la primera en amprar el terme radioactivitat.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 184.</ref>
    
Va rebre el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1903]], junt en el seu marit, [[Pierre Curie]], i [[Henri Becquerel]], pels seus descobriments en el camp de la [[radioactivitat]]. En l'any [[1911]] va rebre el [[Premi Nobel de Química]] per l'aïllament del radi pur.<ref name="nobelprize"/>
 
Va rebre el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1903]], junt en el seu marit, [[Pierre Curie]], i [[Henri Becquerel]], pels seus descobriments en el camp de la [[radioactivitat]]. En l'any [[1911]] va rebre el [[Premi Nobel de Química]] per l'aïllament del radi pur.<ref name="nobelprize"/>
Llínea 35: Llínea 35:     
[[Image:Krakowskie Przedmiescie, Warsaw.JPG|thumb|El Muzeum Przemysłu i Rolnictwa, en l'avinguda Krakowskie Przedmiescie núm. 66, prop del núcleu antic de Varsòvia. Va ser en el laboratori d'este edifici en el que Maria féu el seu primer treball científic, en els anys [[1890]] i [[1891]].]]  
 
[[Image:Krakowskie Przedmiescie, Warsaw.JPG|thumb|El Muzeum Przemysłu i Rolnictwa, en l'avinguda Krakowskie Przedmiescie núm. 66, prop del núcleu antic de Varsòvia. Va ser en el laboratori d'este edifici en el que Maria féu el seu primer treball científic, en els anys [[1890]] i [[1891]].]]  
A principis de 1890, Bronisława, que uns mesos abans es casà en Kazimierz Dluski, va convidar Maria a unir-se a ells en [[París]]. Maria es va negar perqué no podia pagar la matrícula de l'universitat i, ademés, seguia esperant poder casar-se en Kazimierz Zorawski. Va tornar a casa del seu pare, en qui va romandre fins a l'autumne de 1891, tutorisant i estudiant en la clandestina Uniwersytet Latający (Universitat Flotant), i va començar la seua formació en la pràctica científica en un laboratori del Museu de l'Indústria i Agricultura (Muzeum Przemysłu i Rolnictwa) dirigit pel seu cosí Józef Boguski, que havia estat ajudant el gran químic rus [[Dimitri Mendeleiev]], en [[Sant Petersburc]].<ref>Un atre dels professors de Maria al Museu, Napoleon Milic, havia estat alumne de [[Robert Bunsen]]. Vegeu Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 23–24.</ref>  
+
A principis de l'any 1890, Bronisława, que uns mesos abans es casà en Kazimierz Dluski, va convidar Maria a unir-se a ells en [[París]]. Maria es va negar perqué no podia pagar la matrícula de l'universitat i, ademés, seguia esperant poder casar-se en Kazimierz Zorawski. Va tornar a casa del seu pare, en qui va romandre fins a l'autumne de 1891, tutorisant i estudiant en la clandestina Uniwersytet Latający (Universitat Flotant), i va començar la seua formació en la pràctica científica en un laboratori del Museu de l'Indústria i Agricultura (Muzeum Przemysłu i Rolnictwa) dirigit pel seu cosí Józef Boguski, que havia estat ajudant el gran químic rus [[Dimitri Mendeleiev]], en [[Sant Petersburc]].<ref>Un atre dels professors de Maria al Museu, Napoleon Milic, havia estat alumne de [[Robert Bunsen]]. Vegeu Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 23–24.</ref>  
    
En [[octubre]] de [[1891]], davant la insistència de la seua germana i despuix de rebre una carta de Zorawski en la que li notificava que trencava definitivament la relació en ella, va decidir anar a [[França]].<ref name="Eve Curie, Marie Curie"/> La ruptura de Maria en Zorawski va ser tràgica per als dos. Zorawski, pronte va obtindre un doctorat i desenrollà una carrera acadèmica com a matemàtic molt brillant, convertint-se primer en professor i posteriorment en el rector de la Universitat de Cracòvia i president de la Societat d'Aprenentage de Varsòvia. Més tart, ya de gran, quan era professor de matemàtiques en la Politechnika Warszawska (Universitat Politècnica de Varsòvia), s'asseia de manera contemplativa davant l'estàtua de Maria Sklodowska.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 24.</ref> Maria, en París, temporalment va trobar refugi en casa de la seua germana i el seu cunyat abans de llogar unes velles golfes;<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 32.</ref> allà va continuar en els seus estudis de física, química i matemàtiques en la Sorbona, la gran universitat de París.
 
En [[octubre]] de [[1891]], davant la insistència de la seua germana i despuix de rebre una carta de Zorawski en la que li notificava que trencava definitivament la relació en ella, va decidir anar a [[França]].<ref name="Eve Curie, Marie Curie"/> La ruptura de Maria en Zorawski va ser tràgica per als dos. Zorawski, pronte va obtindre un doctorat i desenrollà una carrera acadèmica com a matemàtic molt brillant, convertint-se primer en professor i posteriorment en el rector de la Universitat de Cracòvia i president de la Societat d'Aprenentage de Varsòvia. Més tart, ya de gran, quan era professor de matemàtiques en la Politechnika Warszawska (Universitat Politècnica de Varsòvia), s'asseia de manera contemplativa davant l'estàtua de Maria Sklodowska.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 24.</ref> Maria, en París, temporalment va trobar refugi en casa de la seua germana i el seu cunyat abans de llogar unes velles golfes;<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 32.</ref> allà va continuar en els seus estudis de física, química i matemàtiques en la Sorbona, la gran universitat de París.
121 173

edicions

Menú de navegació