− | Va tornar a Espanya, on va actuar en el teatre Romea de Madrid i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de [[Benito Perojo]]. Va seguir en ''El celler'' (1930, Benito Perojo), ''Yo cante per a tu'' (1935, [[Fernando Roldán]]), ''La Dolores'' (1940, [[Florián Rei]]), ''Filigrana'' (1949, [[Luis Marquina]]) i ''Em vaig casar en una estrela'' (1951, [[Luis Cèsar Amadori]]). En 1933 va contraure matrimoni en el torero [[Antonio Márquez]], pare de la seua filla [[Concha Márquez Piquer]]. Va conéixer el poeta i lletriste [[Rafael de Lleó]] i junt en [[Antonio Massover]] i el mestre [[Manuel Quiroga|Manuel López-Quiroga i Miquel]], van crear una sèrie d'espectacles on apareixien cançons que es van fer molt populars, com la copla [[Dolores Parrals "La Parrala"|"La Parrala"]]. Atres de les seues cançons són "[[Tatuage (cançó)|Tatuaje]]", "Cinc Fanals", "[[Ulls verds]]", "No et mires en el riu", "Els picadors", "La Lliri", "Romanç de la reina Mercedes", "A la llima i al llima", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel d'or", "La chiqueta de l'estació", "No em vullgues tant", "Yo sóc eixa", "I no obstant et vull", sens dubte, una de les millors cantants de copla d'Espanya. | + | Va tornar a Espanya, on va actuar en el teatre Romea de Madrid i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de [[Benito Perojo]]. Va seguir en ''El celler'' (1930, Benito Perojo), ''Yo canto para ti'' (1935, [[Fernando Roldán]]), ''La Dolores'' (1940, [[Florián Rei]]), ''Filigrana'' (1949, [[Luis Marquina]]) i ''Em vaig casar en una estrela'' (1951, [[Luis Cèsar Amadori]]). En 1933 va contraure matrimoni en el torero [[Antonio Márquez]], pare de la seua filla [[Concha Márquez Piquer]]. Va conéixer el poeta i lletriste [[Rafael de Lleó]] i junt en [[Antonio Massover]] i el mestre [[Manuel Quiroga|Manuel López-Quiroga i Miquel]], van crear una sèrie d'espectacles on apareixien cançons que es van fer molt populars, com la copla [[Dolores Parrals "La Parrala"|"La Parrala"]]. Atres de les seues cançons són "[[Tatuage (cançó)|Tatuaje]]", "Cinc Fanals", "Ojos verdes", "No et mires en el riu", "Los picadores", "La Lliri", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La chica de la estación", "No me quieras tanto", "Yo sóc eixa", "I no obstant et vull", sens dubte, una de les millors cantants de copla d'Espanya. |
− | Concha Piquer sempre viajava en un muntó de baüls, els seus i els de la casa (en roba de llit, de taula...) puix solia llogar una casa allà on anava de gira. Inclús el seu marit ocasionava dos baüls plens d'oli d'oliva. Arran de tot açò es va encunyar l'expressió "el baül de la Piquer".<ref> [http://www.lasprovincias.es/valencia/20080217/vida-ocio/caracoles-baul-piquer-20080217.Html Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari Las Provincias 17-2-2008]</ref> | + | Concha Piquer sempre viajava en un montó de baüls, els seus i els de la casa (en roba de llit, de taula...) puix solia llogar una casa allà on anava de gira. Inclús el seu marit ocasionava dos baüls plens d'oli d'oliva. Per tot açò es va acunyar l'expressió "el baül de la Piquer".<ref> [http://www.lasprovincias.es/valencia/20080217/vida-ocio/caracoles-baul-piquer-20080217.Html Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari "Las Provincias" 17-2-2008]</ref> |