124 718
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 14:
Llínea 14: − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
== Biografia ==
== Biografia ==
És el major dels varons d'una família de 9 germans. Estudià la primària en el Colege de l'Esperit Sant de Ponferrada, i despuix d'un any intern en [[Alemània]], prop d'[[Aquisgrà]] i un parell de cursos en el Colege de Sant Ignaci, va completar el bachillerat en el Sagrat Cor dels Jesuïtes, en [[Lleó]].
És el major dels varons d'una família de 9 germans. Estudià la primària en el Colege de l'Esperit Sant de Ponferrada, i despuix d'un any intern en [[Alemània]], prop d'[[Aquisgrà]] i un parell de cursos en el Colege de Sant Ignaci, va completar el bachillerat en el Sagrat Cor dels Jesuïtes, en [[Lleó (municipi)|Lleó]].
Llicenciat en Dret i en Ciències de l'Informació, inicià la carrera de Dret en [[Santiago de Compostela]] i la va culminar, junt en la Llicenciatura de Ciències de l'Informació, en l'Universitat Complutense de [[Madrit]].
Rojo va començar la seua trayectòria professional en l'any [[1976]] com a fotógraf en els inicis de ''[[Diario 16]]''. En [[1979]], com a reporter de guerra, va conviure en els guerrillers sandinistes durant la guerra civil nicaragüenca i també estigué present en l'afonada del Mur de Berlín ([[1989]]).
En l'any [[1972]], sent encara estudiant universitari, fon contractat com a professor de tenis pel ''Club Cuartel de la Montaña'' de [[Madrit]], activitat laboral que va seguir realisant fins a acabar la seua carrera i fer el [[servici militar]]. En [[1976]], a penes concloses les pràctiques com a sargent del [[Milicies Universitàries|IMEC]] en el [[Centre d'Instrucció de Reclutes|CIR]] d'[[Alcalà d'Henares]], i ya en les llicenciatures de Dret i Periodisme, es va integrar en la plantilla del recent naixcut ''Diario 16'', inicialment com a auxiliar del laboratori i casi en seguida com a fotógraf.
En l'[[autumne]] de [[1977]], va decidir deixar el periòdic i marchar pel seu conte a [[Centreamèrica]], a on començaven a prendre força moviments guerrillers com el del [[Front Sandiniste]] de [[Nicaragua]] o el [[Farabundo Martí]] de [[El Salvador]]. En [[1978]], ya com ''freelancer'', va retornar a Centreamèrica, venent des d'allí reportages gràfics i lliteraris a diverses publicacions, tant espanyoles com a estrangeres.
En la [[Semana Santa]] de [[1979]], despuix d'entrar en els sandinistes en [[Estelí]] i ser estos derrotats, fon capturat per la Guàrdia Nacional del dictador [[Anastasio Somoza]]. Quan el conduïen nugat cap a la capital, aprofitant que el comboi baixava de velocitat en passar per un control i vore un nutrit grup de periodistes, Alfonso Rojo va botar de la caixa del camió. Encara que fon detingut casi de colp i repent pels soldats, Rojo va conseguir que els reporters presents en el lloc ho fotografiaren i inclús parlaren breument en ell.
Les imàgens varen aparéixer en multitut de periòdics del món, varen ser primera pàgina de diaris espanyols com ''[[El País]]'', ''[[Diario 16]]'' o ''[[Pueblo]]'' i varen facilitar que tres dies despuix, despuix de ser interrogat en El Chipote i ingressat en els calabossos de la Policia somocista, en [[Managua]], fora entregat l'embaixador espanyol [[Gustavo de Arístegui]], qui va facilitar la seua extradició a [[Guatemala]] i posterior enviament a [[Espanya]].
Va retornar a Centreamèrica en l'estiu i va seguir com a ''freelancer'' per la regió fins al [[Nadal]] de [[1980]], quan [[Pedro J. Ramírez]], nomenat uns mesos abans director de ''Diario 16'', li va instar a tornar a Madrit i començar a treballar com a reporter de guerra permanent per al rotatiu. Des d'eixe moment, enllaçant un conflicte en un atre —inclús durant l'etapa que fon per primera volta corresponsal en [[Nova York]]— es va dedicar a viajar per tot lo món com enviat especial, cobrint des de les guerres d'[[Orient Mig]] a l'invasió soviètica d'[[Afganistan]], passant per revolucions en [[Àfrica]] a colps d'estat en [[Bolívia]], l'operació nortamericana en l'[[Illa de Granada]] a esclats socials en [[Cuba]].
En l'any [[1989]], despuix de ser despedit Pedro J. Ramírez de ''Diario 16'', va formar part de l'equip fundacional de ''[[El Mundo]]'', diari en que ademés d'eixercir durant un any de corresponsal en els [[Estats Units]], fon adjunt al director i corresponsal de guerra permanent. De totes les cobertures realisades entre [[1989]] i el Nadal de [[2004]], en que va deixar el rotatiu per discrepàncies personals en Pedro J. Ramírez i despuix de tancar un acort econòmic en [[Antonio Fernández Galiano]], varen destacar l'afonada del Bloc Soviètic, el fi de l'[[URSS]], la Caiguda del [[Mur de Berlín]], [[Suràfrica]], [[Afganistan]], [[Líban]] i -sobretot- les dos Guerres del Golf -la Guerra del Golf ([[1991]]) i la Guerra d'Iraq ([[2003]])-.
En l'any [[1990]], junt al neozelandés [[Peter Arnett]], fon l'únic periodiste occidental que va permanéixer en [[Bagdad]], baix el permanent bombardeig aliat. Fon en eixa etapa quan diaris com els britànics ''[[The Guardian]]'' o [[The Observer]] i italians com ''[[Corriere della Sera]]'', varen començar a publicar les seues notes de forma regular, casi sempre baix l'epígraf ‘Testic Directe’. Durant la [[Guerra dels Balcans]], estant en l'interior de la sitiada, [[Sarajevo]] va resultar ferit junt al fotógraf Georges Gobet. A finals de [[2004]], trencada la seua relació personal en Pedro J. Ramírez, deixa el diari ''El Mundo'' i es va integrar com a director periodístic i CEO en el diari online ''[[Periodista Digital]]'', rellançant-ho fins a convertir-ho en un dels mijos online més influents en castellà del món.
Va compatibilisar la direcció de ''Periodista Digital'' en la publicació de columnes d'opinió, primer en el diari ''[[ABC]]'' i posteriorment en ''[[La Razón]]'', aixina com en aparicions televisives en numerosos programes de debat de ràdio o televisió (La nòria (Telecinco, [[2007]]-[[2012]]), El gran debat (Telecinco, 2012-[[2013]]) Al roig viu (La Sexta, fins a l'any 2013), El gat a l'aigua (Intereconomía fins a 2013) en Javier Algarra, El cascavell (13TV, des de 2013) en el programa de debat La nit en 24 hores (TVE, des de l'any 2013 fins a l'any [[2016]]), en la taula política del programa d'[[Ana Rosa Quintana|Ana Rosa]] (Telecinco, fins a l'any [[2014]]) en La Sexta Nit (La Sexta, 2011-2014), i La Vesprada En Cristina de Castella i Lleó Televisió. Des de [[novembre]] de 2014 fins a [[agost]] de [[2015]] va presentar en Telemadrid el programa de tertúlia Més Madrit.
Des de l'any [[2018]] es dedica en exclusiva a ''Periodista Digital''.
En l'any [[2020]] Alfonso Rojo ocupa diversos càrrecs en les empreses: Zona Internet De Comunicación, S.L.; Periodista Digital, S.L. i Restaurante La Puerta Verde, S.L. Fins a [[2018]] fon l'administrador únic de Aldea Digital, S.L.
== Obra ==
Alfonso Rojo ha publicat sis llibres periodístics i algunes noveles. Entre els seus títuls, destaquen:
* ''La comida del tigre'' (1980)
* ''Diario de la guerra'' (1991)
* ''Moscú sin brújula'' (1992)
* ''Yugoslavia, holocausto en los Balcanes'' (1992)
* ''La odisea de la tribu blanca'' (1993)
* ''Reportero de guerra'' (1995)
* ''El sonido del cascabel'' (1996)
* ''El ojo ajeno'' (1997)
* ''Instinto animal'' (1998)
* ''Pecado'' (2000)
* ''Matar para vivir'' (2002)
* ''Al filo de la navaja. Una vida como reportero de guerra'' (2017)
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==