Maerà

La Maerà és el nom de la festa etnogràfica de transport fluvial de troncs que des de 2012 i en periodicitat anual té lloc cada últim dissabte del més de juliol en la localitat valenciana d'Antella en la comarca de (La Ribera Alta).

En la qual els gancheros i gancheras locals conduïxen en l'ajuda dels seus ganchos grans partides de troncs per un tram d'uns 8 *quilómetros del riu Xúquer fins al Azud de Antella. En esta festa es rememora l'ofici dels gancheros i el transport fluvial de troncs de fusta, una tradició que durant més de 800 anys s'ha portat a terme en el Xúquer i el seu afluent el Cabriel, entre atres rius valencians.

Esta activitat milenària fon recuperada en Antella en motiu de la XXVII Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià que va tindre lloc en esta localitat el 22 d'abril de 2012. Durant esta festa cultura i etnogràfica, els gancheros locals (coneguts popularment com maeros) pertanyents a l'Associació Cultural de Maeros del Xúquer, entitat sense ànim de lucre organisadora de l'event i que forma part de la International Association of Timber-Raftsmen (IATR), són els encarregats de guiar fins al parage del *Assut d'*Antella, entre 10 i 15 tonellades de troncs per mig del sistema tradicional de flotació de peces soltes per un recorregut fluvial d'uns huit quilómetros. Els gancheros van abillats durant la baixada fluvial de troncs en indumentària típica i conduïxen la fusta valent-se de la seua destrea i equilibri i en l'única ajuda d'una llarga vara de fusta proveïda en un extrem d'una punta de ferro i un garfio.

A la seua arribada a l'Assut, una històrica infraestructura hidràulica ordenada construir per Jaume I en l'indicació expressa de deixar una comporta que permetera el pas dels troncs, els pals són extrets de l'aigua en l'ajuda de cavalls i mules. Antella va ser un punt important de pas i, a partir del sigle XV, de reconte i extracció de troncs. Una volta fòra de l'aigua, es deixaven secar durant a lo manco 40 dies i es medien -en pams valencians- i marcaven en graus -Tocho (A), Milloria (M), Sisa (O), Madero (m), Quadern (Q), Seiseno (L) i Cabrio (C)- en funció del seu calibre. La conducció fluvial de fusta pel Xúquer i el Cabriel s'ha portat a terme des de temps de la dominació musulmana, com va atestar el geógraf Al-Idrisi. Durant més de huit sigles, esta activitat va estar estretament lligada a les necessitats de fusta de Dénia, Cartagena, Valéncia, Alzira i Xàtiva, entre atres ciutats, per a la construcció naval, edificacions i us domèstic, principalment i, a partir del sigle XIX, per a l'indústria valenciana del moble i la fabricació de caixes de taronges destinades a l'exportació. A través de la Maerà, Antella rendix homenage a una tradició i un ofici milenaris.

En novembre de 2019, el Ministeri de Cultura del govern espanyol va expressar el seu respal a Maeros del Xúquer per a que la festa de la Maerà d'Antella entre a formar part de la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'UNESCO​ junt a atres festivitats que tenen lloc en Catalunya, Navarra, Aragó i Castella-la Mancha. En l'escrit dirigit a l'associació antellana se li va informar que des de la Direcció general s'havien iniciat les gestions pertinents en Polònia per a treballar en l'expedient de la candidatura transnacional del 'Timber Rafting in Europe' "la missió principal del qual és la salvaguarda de l'ofici de nabatero, balsero, ganchero, maero o raier, que es realisa en diferents conques fluvials de distints països europeus". Un més més tart, l'Ajuntament d'Antella va aprovar per unanimitat una moció per a la Protecció i Reconeiximent de la Maerà tant per la Generalitat Valenciana com per l'UNESCO, a la que més tart es sumà l'Ajuntament de Sumacàrcer.