Canvis

'''Castalla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] de la [[Foya d'Alcoy]]. És la capital de la subcomarca històrica de la [[Foya de Castalla]] i conta en 10.021 habitants ([[INE España|INE]] [[2008]])

'''Castalla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] de la [[Foya d'Alcoy]]. És la capital de la subcomarca històrica de la [[Foya de Castalla]] i conta en 10.021 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2008]])

== Geografia ==

== Geografia ==

El [[castell de Castalla]] es troba sobre un tosal que domina tota la vall, i la localitat es troba al seu voltant, en les faldes del tosal, a 680 metres sobre el nivell del mar. La [[Foya de Castalla]], la capital històrica de la qual és Castalla, és un ampla vall en forma de T orientat cap al surest i encaixonat entre diverses formacions muntanyoses. Castalla ocupa la part oest i suroest de la Foya en la qual s'enclaven serres com el [[Maigmó]] (1296 m), Catí (1260 m) o Argenya (1230 m). El clima de la zona es pot enclavar dins d'un clima mediterrani de muntanya mitjana. La temperatura mitjana anual està al voltant dels 13 graus. Les pluges no són abundants, al voltant de 400mm anuals, si be els masissos muntanyosos afavorixen la formació de nebulositat i de precipitacions locals, aumentant estes en l'altitut. Les nevades són freqüents en els dies hivernals dels mesos de giner i febrer.

El [[castell de Castalla]] es troba sobre un tossal que domina tota la vall, i la localitat es troba al seu voltant, en les faldes del tossal, a 680 metros sobre el nivell del mar. La [[Foya de Castalla]], la capital històrica de la qual és Castalla, és un ampla vall en forma de T orientat cap al surest i encaixonat entre diverses formacions montanyoses. Castalla ocupa la part oest i suroest de la Foya en la qual s'enclaven serres com el [[Maigmó]] (1296 m), Catí (1260 m) o Argenya (1230 m). El clima de la zona es pot enclavar dins d'un clima mediterràneu de montanya mijana. La temperatura mijana anual està al voltant dels 13 graus. Les pluges no són abundants, al voltant de 400mm anuals, si be els massiços montanyosos favorixen la formació de nebulositat i de precipitacions locals, aumentant estes en l'altitut. Les nevades són freqüents en els dies hivernals dels mesos de giner i febrer.

Es comunica en [[Alacant]] i [[Valéncia]] per l'autovia [[A-7]].

Es comunica en [[Alacant]] i [[Valéncia]] per l'autovia [[A-7]].

=== Localitats llimítrofes ===

=== Localitats llimítrofes ===

Llimita en els termes municipals de [[Banyeres de Mariola]], [[agost]], [[Biar]], [[Ibi]], [[Xixona]], [[Onil]], [[Petrer (Alacant)|Petrel]], [[Sax]] i [[Tibi]].

Llimita en els termes municipals de [[Banyeres de Mariola]], [[agost]], [[Biar]], [[Ibi]], [[Xixona]], [[Onil]], [[Petrer (Alacant)|Petrer]], [[Sax]] i [[Tibi]].

<center>

<center>

|-

|-

| width="35%" align="center"|&nbsp;

| width="35%" align="center"|&nbsp;

| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Tibi]], [[agost]]

| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Tibi]], [[Agost]]

| width="35%" align="center"|&nbsp;

| width="35%" align="center"|&nbsp;

|}

|}

== Història ==

== Història ==

En el castell s'han trobat assentaments del [[Neolític]], la [[Edat de Bronze]], [[Ibero|ibéricos]], [[Antiga Roma|romanos]] (que la van cridar "Brescadura Alta", ''fortalesa alta'') i [[Poble árabe|árabes]]; històricament, el castell ha constituït el nucli principal entorn del qual s'anaven aglutinant les vivendes de la ciutat amullarada.  

En el castell s'han trobat assentaments del [[Neolític]], la [[Edat de Bronze]], [[Ibers|ibèrics]], [[Antiga Roma|romans]] (que la van cridar "Brescadura Alta", ''fortalea alta'') i [[Poble àrap|àraps]]; històricament, el castell ha constituït el nucli principal entorn del qual s'anaven aglutinant les vivendes de la ciutat amurallada.  

[[Jaume I d'Aragó]] va prendre el castell als àrabs després de la conquiste de [[Biar]] i ho va integrar en el Regne de Valéncia; segons el [[tractat d'Almizra]] (1244), Castalla es trobava en zona fronterera en [[Corona de Castilla|Castilla]]. Per açò mateix, es va iniciar la reconstrucció del castell i es va consagrar la primera església en el lloc on es troba l'actual ''ermita de la Sang''.

[[Jaume I d'Aragó]] va prendre el castell als àrabs després de la conquiste de [[Biar]] i ho va integrar en el Regne de Valéncia; segons el [[tractat d'Almizra]] (1244), Castalla es trobava en zona fronterera en [[Corona de Castella|Castella]]. Per açò mateix, es va iniciar la reconstrucció del castell i es va consagrar la primera església en el lloc on es troba l'actual ''Ermita de la Sanc''.

Des de la seua conquiste, Castalla fon adjudicada com a propietat senyorial a. L'any [[1336]], el rei [[Pere IV d'Aragó]] ho va convertir en propietat de la Corona. L'any [[1362]] fon creada la baronia de Castalla, que fon donada al senyor Ramón de Vilanova. El castell fon heretat l'any [[1729]] pel marqués de Dosaigües, fins que l'any [[1989]] va pasar a ser de propietat municipal.

Des de la seua conquiste, Castalla fon adjudicada com a propietat senyorial a. L'any [[1336]], el rei [[Pere IV d'Aragó]] ho va convertir en propietat de la Corona. L'any [[1362]] fon creada la baronia de Castalla, que fon donada al senyor Ramón de Vilanova. El castell fon heretat l'any [[1729]] pel marqués de Dosaigües, fins que l'any [[1989]] va pasar a ser de propietat municipal.

Durant la [[Guerra de Successió]], Castalla i tota la comarca van prendre partit pel ban [[borbònic]], i fruit d'això fon que, acabada la guerra, [[Felipe V d'España|Felipe V]] li concedira una sèrie de privilegis i el títul de "Molt Noble, Fidel i Leal".

Durant la [[Guerra de Successió]], Castalla i tota la comarca van prendre partit pel bando [[borbònic]], i fruit d'això fon que, acabada la guerra, [[Felip V d'Espanya|Felip V]] li concedira una serie de privilegis i el títul de "Molt Noble, Fidel i Lleal".

Durant la [[Guerra d'Independència Española|Guerra d'Independència]], van tindre lloc a Castalla dos importants accions militars. La primera, que va tindre lloc en [[1812]], fon una gran derrota per a l'eixèrcit espanyol, i va provocar la conquiste de la ciutat per part de l'eixèrcit francés. No obstant, la segona batalla, que va tindre lloc el [[13 d'abril]] de [[1813]], fon un gran triomf per al ban espanyol al ser derrotes les tropes franceses del general [[Suchet]].

Durant la [[Guerra d'Independència Espanyola|Guerra d'Independència]], van tindre lloc en Castalla dos importants accions militars. La primera, que va tindre lloc en [[1812]], fon una gran derrota per a l'eixèrcit espanyol, i va provocar la conquista de la ciutat per part de l'eixèrcit francés. No obstant, la segona batalla, que va tindre lloc el [[13 d'abril]] de [[1813]], fon un gran triumfo per al bando espanyol al ser derrotades les tropes franceses del general [[Suchet]].

En [[1890]], la reina regent [[Maria Cristina d'Habsburgo-Lorena|María Cristina]] li va atorgar a la vila de Castalla el títul de ''Ciutat''.

En [[1890]], la reina regent [[Maria Cristina d'Habsburgo-Lorena|María Cristina]] li va otorgar a la vila de Castalla el títul de ''Ciutat''.

== Demografia ==

== Demografia ==

Castalla conta en 10.021 habitants ([[INE España|INE]] [[2008]]).

Castalla conta en 10.021 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2008]]).

{| {{tablabonita}}

{| {{tablabonita}}

!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolución demogràfica de Castalla<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>

!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolución demogràfica de Castalla<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>

|}

|}

      

      

Segons el cens de l'any 2007, el 14,5% de la població de Castalla és de [[immigració en España|nacionalidad estrangera]], principalment provinent del [[Regne Unit]] i de [[Equador]].<ref>'''Font''': Explotació estadística del cens segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</ref>

Segons el cens de l'any 2007, el 14,5% de la població de Castalla és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]], principalment provinent del [[Regne Unit]] i de [[Equador]].<ref>'''Font''': Explotació estadística del cens segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</ref>

== Economia ==

== Economia ==

L'economia de Castalla es basa en la indústria del [[joguet]] (com les seues veïnes [[Onil]] e [[Ibi]]), dels [[material de construcción|materiales de construcció]], del [[moble]] i de la [[metalúrgia]] en fred, a banda de en l'agricultura ([[ametler]]s, [[olivera]]s, [[Vinya (vinya)|viñas]]), activitat tradicional que ocupa gran part del terme. També és interesant l'aposta que s'està fent pel turisme rural i la el reconeiximent a la seua gastronomia (la ruta del gaspato i els gelats de "Ca Pana" menjats en tota la "Foia de Castalla").

L'economia de Castalla es basa en la indústria del [[joguet]] (com les seues veïnes [[Onil]] i [[Ibi]]), dels [[material de construcció|materials de construcció]], del [[moble]] i de la [[metalúrgia]] en fret, a banda de en l'agricultura ([[armeler]]s, [[olivera]]s, [[Vinya|vinyes]]), activitat tradicional que ocupa gran part del terme. També és interessant l'aposta que s'està fent pel turisme rural i la el reconeiximent a la seua gastronomia (la ruta del gaspacho i els gelats de "Ca Pana" menjats en tota la "Foya de Castalla").

== Monuments i llocs d'interés ==

== Monuments i llocs d'interés ==

*'''[[Castillo de Castalla|El castell]]''', construït entre els sigles XI i XVI. Actualment es troba restaurat. Del castell cal destacar l'enorme mola que forma la crida "''Torre Grossa''" o Torre de l'Homenage conservada de forma acceptable. Del pati d'armes destaquen la seua gran extensió, restes de muralles emmarletades, cos de guàrdia, etc. En tot, el més espectacular degué ser tot el conjunt cridat "''Palau''". Este conté edificis que van des del sigle XIII fins al sigle XV d'entre els quals destaca la crida "''Torre Cosina''" i l'enorme sala voltada rectangular.  

*'''[[Castillo de Castalla|El castell]]''', construït entre els sigles XI i XVI. Actualment es troba restaurat. Del castell cal destacar l'enorme mola que forma la crida "''Torre Grosa''" o Torre de l'Homenage conservada de forma acceptable. Del pati d'armes destaquen la seua gran extensió, restes de muralles emmerletades, cos de guàrdia, etc. En tot, el més espectacular degué ser tot el conjunt cridat "''Palau''". Este conté edificis que van des del sigle XIII fins al sigle XV d'entre els quals destaca la crida "''Torre Cosina''" i l'enorme sala voltada rectangular.  

*'''Nucli Antic'''. Conjunt d'interés arquitectònic artístic que  formen els seus carrers i placetes, destacant d'entre elles el ''carrer dels Tronetes'' que està junt en l'església i és uns dels carrers més típics de Castalla en les seues cases blanques i pis empedrat, per ella podem començar el nostre itinerari per a visitar el nucli antic. També El carrer Major és un conjunt de cases blassonades que junt en la plaça de l'Ajuntament conserven l'esència històrica del pasat senyorial d'esta ciutat, pervivint algunes de la construcció de la qual es remunta als sigles XVII, XVIII i XIX

*'''Núcleu Antic'''. Conjunt d'interés arquitectònic artístic que  formen els seus carrers i placetes, destacant d'entre elles el ''carrer dels Tronetes'' que està junt en l'església i és uns dels carrers més típics de Castalla en les seues cases blanques i pis empedrat, per ella podem començar el nostre itinerari per a visitar el nucli antic. També El carrer Major és un conjunt de cases blasonades que junt en la plaça de l'Ajuntament conserven l'esència històrica del pasat senyorial d'esta ciutat, pervivint algunes de la construcció de la qual es remonta als sigles XVII, XVIII i XIX

*'''Església de l'Assumpció''': es va acabar de construir en [[1572]]. És d'estil [[gòtic català]], en una única i enorme volta central.

 

*'''[[Casa consistorial de Castalla|Ayuntamiento]]''': És un edifici d'estil renaixentiste, en les característiques pròpies de les construccions civils de l'época a Valéncia: fatada de pedra de cadirage, planta baixa en tres arcs de mig punt que servien de Llonja, planta superior en deu finestres d'arc de mig punt, etc. La cronologia de la seua construcció cal situar-la a mitjan [[sigle XVII]].  

*'''Església de l'Assunció''': es va acabar de construir en [[1572]]. És d'estil [[gòtic valencià]], en una única i enorme volta central.

*'''convent dels Franciscos Mínims''': construït en estil [[Neoclàsic]], es va construir entre mijan del sigle XVIII i 1810.

 

*'''[[Casa consistorial de Castalla|Ajuntament]]''': És un edifici d'estil renaixentiste, en les característiques pròpies de les construccions civils de l'época en Valéncia: frontera de pedra de cadirage, planta baixa en tres arcs de mig punt que servien de Llonja, planta superior en deu finestres d'arc de mig punt, etc. La cronologia de la seua construcció cal situar-la a mitan del [[sigle XVII]].  

*'''Convent dels Franciscans Mínims''': construït en estil [[Neoclàsic]], es va construir entre mitan del sigle XVIII i 1810.

== Festes ==

== Festes ==

Les festes majors són les festes de [[Moros i Cristians]], que se celebren de l'1 al 4 de setembre en honor a la Mare de Deu de la Soledad, la patrona de la localitat.

Les festes majors són les festes de [[Moros i Cristians]], que se celebren de l'1 al 4 de setembre en honor a la Mare de Deu de la Soletat, la patrona de la localitat.

En elles participen 7 comparses, quatre del ban cristià i tres del ban moro. Per part del ban cristià estan els Mariners, els Maseros, els Pirates i els Cristians. Per part del ban moro estan els Moros Nous ''(Moros grocs),'' Els Moros Vells ''(Moros Blaus)'' i els Mudèjars ''(Moros Verds).''

En elles participen 7 comparses, quatre del bando cristià i tres del ban moro. Per part del ban cristià estan els Mariners, els Maseros, els Pirates i els Cristians. Per part del ban moro estan els Moros Nous ''(Moros grocs),'' Els Moros Vells ''(Moros Blaus)'' i els Mudèjars ''(Moros Verds).''

El calendari festiu de Castalla és ampli i interesant; a destacar les fogueres de San Francisco, Sant Isidre (15 de maig) i la seua fira, el Bouet de la Sang el 5 de juliol, Sant Jaume el 25 de juliol i del 14 al 17 d'agost, La Vaca, en honor de Sant Roc.

El calendari festiu de Castalla és ampli i interessant; a destacar les fogueres de San Francesc, Sant Isidre (15 de maig) i la seua fira, el Bouet de la Sanc el 5 de juliol, Sant Jaume el 25 de juliol i del 14 al 17 d'agost, La Vaca, en honor de Sant Roc.

== Gastronomia ==

== Gastronomia ==

El plat típic de Castalla és el gaspacho local, varietat del [[gaspacho manchec]], realisat en coques àzimes esmollades, bolets, caragols, carns de pollastre i conill i tomaca i ceba sofregits, que s'aboquen sobre una coca de rent cuit.  

El plat típic de Castalla és el gaspacho local, varietat del [[gaspacho manchec]], realisat en coques àzimes esmollades, bolets, caragols, carns de pollastre i conill i tomaca i ceba sofregits, que s'aboquen sobre una coca de rent cuit.  

Destaca també la rebosteria típica, sobretot, pels sec, els 'rotllets bollits', les 'tonyes' i els 'pastissets' de moniato.

Destaca també la rebosteria típica, sobretot, pels sec, els 'rollets bollits', les 'tonyes' i els 'pastissets' de moniato.

== Política ==

== Política ==

* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'on s'ha extret informació en el seu consentiment.

* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'on s'ha extret informació en el seu consentiment.

* [http://www.morosicristianscastalla.org/ Pàgina Web Oficial de l'Agrupació de Comparses de Moros i Cristians]

* [http://www.morosicristianscastalla.org/ Pàgina Web Oficial de l'Agrupació de Comparses de Moros i Cristians]

* [http://www.ruralicante.com/index.php?option=com_content&task=view&id=144&Itemid=9 PR.V-31: Xorret de Catí - Alt de Guixop] Ruralicante.Com

* [http://www.ruralicante.com/index.php?option=com_content&task=view&id=144&Itemid=9 PR.V-31: Chorret de Catí - Alt de Guixop] Ruralicante.Com

* [http://www.linkalicante.com/castalla-castillo-ermita-de-la-sang-fotos/ artícul sobre el Castillo de Castalla i l'ermita de la Sanc]

* [http://www.linkalicante.com/castalla-castillo-ermita-de-la-sang-fotos/ Artícul sobre el Castell de Castalla i l'ermita de la Sanc]