Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3898 bytes afegits ,  00:42 6 nov 2022
Pàgina nova, en el contingut: «'''Ciutat del Cap''' ({{lang-af|Kaapstad}} {{AFI2|ˈkɑː*pstɑt}}; {{lang-en|Cape Town}} {{AFI-en|keɪp tʰaʊn|pron}}; {{lang-xh|iKapa}}) és la segona ciutat…»
'''Ciutat del Cap''' ({{lang-af|Kaapstad}} {{AFI2|ˈkɑː*pstɑt}}; {{lang-en|Cape Town}} {{AFI-en|keɪp tʰaʊn|pron}}; {{lang-xh|iKapa}}) és la segona ciutat més poblada de [[Suràfrica]], despuix de [[Johannesburgo]]. Forma part del [[Municipi metropolità (Suràfrica)|municipi metropolità]] de la [[Municipi Metropolità de la Ciutat del Cap|Ciutat del Cap]]. És la [[Capital (política)|capital]] de la [[Província Occidental de la Veta]], aixina com la capital llegislativa de Suràfrica, a on s'ubiquen tant el Parlament Nacional com moltes atres sèus governamentals. Ciutat de la Veta és famosa pel seu port, aixina com per la seua conjunció natural de flora, la [[Montanya de la Taula]] i Punta de la Veta. És també el destí turístic més popular d'Àfrica.<ref>{{cita web|url=http://www.expatcapetown.com/why-cape-town.html|títul=Why Cape Town is one of the Best Tourist and Expat Destinations}}

Situada en la [[Baïa de la Taula]], es desenrollà originalment com a estació d'abastiment per als barcos de la [[Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals]], que viajaven a Àfrica Oriental, Índia i Àsia, més de doscents anys abans de l'obertura del Canal de Suez en 1869.
L'arribada del navegant neerlandés [[Jan van *Riebeeck]] el [[6 d'abril]] de [[1652]] va significar l'establiment del primer assentament europeu en el [[Àfrica subsahariana]]. Ràpidament va superar el seu propòsit original com el primer lloc d'alvançada en el [[Castell de Bona Esperança]], convertint-se en el centre econòmic i cultural de la [[Colónia de la Veta]]. Fins a la [[febra de l'or de *Witwatersrand]] i el desenroll de [[*Johannesburgo]] i [[*Durban]], Ciutat de la Veta era la ciutat més gran de Suràfrica.

Des de 2007 la ciutat té una població estimada de 3,5 millons d'habitants.<*ref *name="S.*Afr. *CS 2007">{{cita @web |*url=@http://www.statssa.gov.za/publications/p03011/p030112007.pdf |editorial=*Statistics *South *Africa |títul=*Community *Survey, 2007: *Basic *Results *Municipalities |format=PDF |*fechaacceso=23 de març de 2008 |*urlarchivo=https://@web.archive.*org/@web/20130825124835/@http://www.statssa.gov.za/publications/p03011/p030112007.pdf |*fechaarchivo=25 d'agost de 2013 }} La seua superfície de 2.499 quilómetros quadrats la convertix en una de les ciutats més extenses del país, en una densitat demogràfica comparativament baixa d'1.425 habitants per quilómetro quadrat.

En [[Illa Robben|Robben *Island]] (*lit. "illa de les foques"), una illa molt propenca a Ciutat de la Veta, va estar pres durant 27 anys el líder del moviment ''*antiapartheid'' i [[Anex:Premi Nobel de la Pau|Premie Nobel de la Pau]], [[Nelson Mandela]].

Des del fi del [[Apartheid]], Ciutat de la Veta es manté com la plaça forta de l'oposició política al [[Congrés Nacional Africà|*ANC]], sent l'única gran ciutat governada per l'oposició. Ciutat de la Veta ocupa el 85º lloc entre 215 ciutats del món pel seu nivell i calitat de vida, sent la 1.ª ciutat de Suràfrica i d'Àfrica (segons este rànquing realisat pel [[*Mercer *Human *Resources *Consulting]]) i la seua alcaldesa [[Helen *Zille]] va ser nomenada millor alcalde de 2008 (en els seus tres anys de govern el PIB de la ciutat va créixer en un 12&*nbsp;%, la delinqüència va descendir en un 90&*nbsp;% i la desocupació va caure del 21 al 18&*nbsp;%).

Ciutat de la Veta és una de les ciutats més multiculturals del món, reflectint el seu rol com a major destí per a immigrants i expatriats de Suràfrica. La ciutat va ser nomenada Capital Mundial del Disseny en 2014 pel *International *Council of *Societies of Industrial *Design. En 2014, Ciutat de la Veta va ser nomenat el millor lloc del món per a ser visitat pel ''[[New York Claves]]'' i el ''[[*Daily *Telegraph]]''.

Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes - Real Acadèmia de Cultura Valenciana - Política de

Menú de navegació