| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | Un '''títul nobiliari''' és un privilegi llegal concedit des d'antic, que distinguix als membres de la [[noblea]]. | | Un '''títul nobiliari''' és un privilegi llegal concedit des d'antic, que distinguix als membres de la [[noblea]]. |
| | | | |
| − | Els privilegis otorgats per la noblea són hui quasi exclusivament [[protocol|protocolaris]], pero durant l'[[Edat Mija]] van constituir la base del [[feudalisme|sistema feudal]], organisant la possessió de la terra i les relacions de [[vassallage]]. Hui sobreviuen únicament en els països de règim [[monàrquic]]: [[Andorra]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[Espanya]], [[Gran Bretanya]], [[Liechtenstein]], [[Luxemburc]], [[Mónaco]], [[Noruega]], [[Països Baixos]] i [[Suècia]], en la [[Ciutat del Vaticà|Santa Seu]] i en la [[Sant Marí|República de San Marí]]. | + | Els privilegis otorgats per la noblea són hui quasi exclusivament [[protocol|protocolaris]], pero durant l'[[Edat Mija]] varen constituir la base del [[feudalisme|sistema feudal]], organisant la possessió de la terra i les relacions de [[vassallage]]. Hui sobreviuen únicament en els països de règim [[monàrquic]]: [[Andorra]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[Espanya]], [[Gran Bretanya]], [[Liechtenstein]], [[Luxemburc]], [[Mónaco]], [[Noruega]], [[Països Baixos]] i [[Suècia]], en la [[Ciutat del Vaticà|Santa Seu]] i en la [[San Marino|República de San Marí]]. |
| | | | |
| | Els títuls nobiliaris tenen, majoritàriament, caràcter hereditari, la successió recau en el fill o filla primogènit de l'anterior posseïdor i el seu us s'estén als consorts llegítims. En la majoria dels països que mantenen una llegislació nobiliària en vigor, com Espanya o Gran Bretanya els títuls no poden ser objecte de transaccions comercials i el seu us indegut o usurpació estan penalisats per la Llei. | | Els títuls nobiliaris tenen, majoritàriament, caràcter hereditari, la successió recau en el fill o filla primogènit de l'anterior posseïdor i el seu us s'estén als consorts llegítims. En la majoria dels països que mantenen una llegislació nobiliària en vigor, com Espanya o Gran Bretanya els títuls no poden ser objecte de transaccions comercials i el seu us indegut o usurpació estan penalisats per la Llei. |
| Llínea 7: |
Llínea 7: |
| | == Abolició de la noblea == | | == Abolició de la noblea == |
| | | | |
| − | En [[França]] varen ser abolits en diverses ocasions i restaurats posteriorment des de la [[Revolució francesa]] fins a la III República en [[1870]]. Actualment, a pesar de no tindre cap privilegi, són llegals alguns títuls i estan regulats des de [[1986]] pel Ministeri de Justícia a través de l'Oficina de Dret Civil General (''Bureau Du droit civil général''). En atres repúbliques com [[Rússia]] des de [[1917]], les resultants del dissolt [[Imperi austro-hongarés]] des de [[1918]], [[Alemanya]] des de [[1919]], [[Itàlia]] des de [[1947]] o [[Grècia]] des de [[1974]] els títuls nobiliaris també varen quedar abolits i el seu us no és reconegut per cap institució dels dits estats, estant en alguns cassos llegalment prohibit el seu us com en [[Àustria]]. | + | En [[França]] varen ser abolits en diverses ocasions i restaurats posteriorment des de la [[Revolució francesa]] fins a la III República en l'any [[1870]]. Actualment, a pesar de no tindre cap privilegi, són llegals alguns títuls i estan regulats des de l'any [[1986]] pel Ministeri de Justícia a través de l'Oficina de Dret Civil General (''Bureau Du droit civil général''). En atres repúbliques com [[Rússia]] des de l'any [[1917]], les resultants del dissolt [[Imperi austro-hongarés]] des de [[1918]], [[Alemanya]] des de [[1919]], [[Itàlia]] des de [[1947]] o [[Grècia]] des de l'any [[1974]] els títuls nobiliaris també varen quedar abolits i el seu us no és reconegut per cap institució dels dits estats, estant en alguns casos llegalment prohibit el seu us com en [[Àustria]]. |
| | | | |
| − | En [[Espanya]] els títuls nobiliaris varen ser llegalment abolits durant la [[Segona República Espanyola|II República]], per mig de la [[Constitució de la República Espanyola de 1931|Constitució]] aprovada el [[9 de decembre]] de [[1931]]. Esta abolició va finalisar de facto en [[1939]] si be no es va fer efectiva fins a la promulgació de noves lleis [[Franquisme|franquistes]] en [[1947]]. Hi ha la costum per part de les revistes del cor, en especial del [[Hola!]], i d'alguns mijos de comunicació, d'utilisar títuls nobiliaris abolits per a referir-se a personages de la prensa rosa com [[Carmen Cervera]] com ''"baronesa Thyssen"'', [[Ernesto de Hanover]] com ''"príncip d'Hanóver"'' o [[Alessandro Lecquio]] com ''"comte Lecquio"'', pero tots els títuls nobiliaris que no són d'Espanya no tenen validea llegal en el país i tampoc en els països d'orige si varen ser abolits, com és el cas. | + | En [[Espanya]] els títuls nobiliaris varen ser llegalment abolits durant la [[Segona República Espanyola|II República]], per mig de la [[Constitució de la República Espanyola de 1931|Constitució]] aprovada el [[9 de decembre]] de [[1931]]. Esta abolició va finalisar de facto en l'any [[1939]] si be no es va fer efectiva fins a la promulgació de noves lleis [[Franquisme|franquistes]] en [[1947]]. Hi ha la costum per part de les revistes del cor, en especial del [[Hola]], i d'alguns mijos de comunicació, d'utilisar títuls nobiliaris abolits per a referir-se a personages de la prensa rosa com [[Carmen Cervera]] com ''"baronesa Thyssen"'', [[Ernesto de Hanover]] com ''"príncip d'Hanóver"'' o [[Alessandro Lecquio]] com ''"comte Lecquio"'', pero tots els títuls nobiliaris que no són d'Espanya no tenen validea llegal en el país i tampoc en els països d'orige si varen ser abolits, com és el cas. |
| | | | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |