Història de Sant Vicent i les Granadines

Anteriorment a l'arribada dels europeus, l'illa de Sant Vicente va estar habitada per indígenes carips arawaks que es varen mostrar molt agressius cap als invasors europeus, impedint la formació d'assentaments fins al sigle XVII. Durant els sigles XVI i XVII varen aplegar a l'illa varis esclaus negres, supervivents de naufragis o fugits de les propenques illes de Santa Lucía o Granada. Estos refugiats es varen mesclar en els indígenes i varen ser coneguts com a "caribenys negres".

Encara que els anglesos varen ser els primers en reclamar un domini estable sobre l'illa de Sant Vicente en 1627, va ser França la primera potència europea que va instalar la primera colónia permanent en Barrouallie en la costa de Leeward en Sant Vicente poc abans de l'any 1700.

Des de 1719 els colons francesos varen començar a cultivar café, tabac, anyil, dacsa i sucre en plantacions cultivades per esclaus africans. Pel Tractat de París de 1763, l'illa de Sant Vicente va ser cedida per França a Gran Bretanya, va ser tornada a França en 1779 i recuperada pels britànics despuix del Tractat de Paris de 1783. El conflicte entre els britànics i els carips negres, liderats pel desafiant Cap Suprem Joseph Chatoyer, varen continuar fins a 1796, quan el general Sir Ralph Abercromby . Més de 5.000 carips negres varen ser finalment deportats a Roatán, una illa en la costa de Hondures.

L'esclavitut va ser abolida en 1834, i per l'escassea de mà d'obra resultant varen acodir numerosos emigrants portuguesos durant la década de 1840 i indis en la década de 1860. Les condicions de treball eren molt dures, i la caiguda dels preus del sucre a finals del sigle XIX va estancar l'economia fins al sigle XX.

Des de 1763 fins a la seua independència l'illa de Sant Vicente va travessar varis periodos de situació colonial baixe el domini britànic. En 1776 es va autorisar la creació d'una assamblea representativa, des de 1877 va ser governada directament per una administració de la Corona, es va crear un consell llegislatiu en 1925 i es va aprovar el sufragi universal en 1951.

Durant el periodo colonial els britànics varen realisar varis intents fallancs de crear una administració unificada per a les "Windward Islands" (Illes de Barlovent), entre les que es trobava Sant Vicente. El més notable d'estos proyectes va ser la "Federació de les Índies Occidentals", que va ser dissolta en 1962. Sant Vicente va rebre la posició d'estat associat al Regne Unit el 27 d'octubre de 1969, adquirint complet control sobre la seua política interior. Despuix d'un referèndum realisat en 1979, Sant Vicente i les Granadines es varen convertir en les últimes de les Windward Islands en conseguir l'independència. L'estat celebra la seua independència el 27 d'octubre de 1979.

Durant tot el sigle XX el país ha segut afectat per successius desastres naturals. En 1902 el volcà Soufrière va entrar en erupció, matant a unes 2.000 persones. Molts terrenys varen ser arruïnats, i l'economia de l'illa es va deteriorar. En abril de 1979 el volcà va tornar a entrar en erupció, i encara que no es varen produir víctimes mortals, mils de persones varen tindre que ser evacuades, i de nou l'agricultura va resultar afectada. En 1980,1987 i 1998 varis huracans varen devastar les plantacions de banana i coco; en 1999 l'huracà Lenny va devastar la costa occidental de l'illa.

El 25 de novembre de 2009 es va organisar un referèndum en una proposta per a reemplaçar la Constitució en vigor des de 1979. La reforma va ser recolzada solament per un 43,13 % dels sufragis, pero va ser rebujada al no haver alcançat la majoria necessària de dos terços per a portar a terme la reforma. El rebuig a la reforma es devia a que la proposta comportava l'abolició de la monarquia, una mida impopular que va ser utilisada pels opositors a la reforma. És el primer referèndum d'este tipo organisat per l'Organisació dels Estats del Carib Oriental.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Història de Sant Vicent i les Granadines.