Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Santa Lucía''' és un país ubicat al nort de [[Veneçola]] i [[Trinitat i Tobago]], en aigües del [[mar Carib]]. Els seus primers pobladors varen arribar en basses al voltant de el {{sigle|III||s|1}} de nostra era i despuix de múltiples disputes entre conquistadors [[Europa|europeus]] va terminar sent conquistada pel [[Regne Unit]], el qual li va otorgar l'independència en l'any de [[1979]]. | + | '''Santa Lucía''' és un país ubicat al nort de [[Veneçola]] i [[Trinitat i Tobago]], en aigües del [[mar Carib]]. Els seus primers pobladors varen arribar en basses al voltant del sigle III de nostra era i despuix de múltiples disputes entre conquistadors [[Europa|europeus]] va terminar sent conquistada pel [[Regne Unit]], el qual li va otorgar l'independència en l'any de [[1979]]. |
| | | |
| == Els primers pobladors == | | == Els primers pobladors == |
− | Els primers pobladors de Santa Lucía varen ser els indígenes [[taín]]s, els quals varen aplegar per mar provinents del nort de [[Sudamèrica]] entre el {{sigle|III||s}} i el {{sigle|V||s|1}}. A partir de el {{sigle|IX||s|1}} els taíns varen ser dominats i assimilats per una atra ètnia de la regió, els indígenes [[carip (ètnia)|carips]]. Els primers europeus varen aplegar a l'illa a finals de el {{sigle|XV||s|1}} o a principis de el {{sigle|XVI||s|1}}. Donada la conveniència del seu port en [[Castries]], l'illa va ser disputada constantment entre el sigle XVI i el [[sigle XVII|XVII]], canviant de mans a lo manco catorze voltes entre el govern de [[França]] i el del [[Regne Unit]], sent este últim qui va obtindre la possessió definitiva en l'any de [[1814]]. | + | Els primers pobladors de Santa Lucía varen ser els indígenes [[taín]]s, els quals varen aplegar per mar provinents del nort de [[Sudamèrica]] entre el sigle III i el sigle V. A partir del sigle IX els taíns varen ser dominats i assimilats per una atra ètnia de la regió, els indígenes [[carip (ètnia)|carips]]. Els primers europeus varen aplegar a l'illa a finals del sigle XV o a principis del sigle XVI. Donada la conveniència del seu port en [[Castries]], l'illa va ser disputada constantment entre el sigle XVI i el [[sigle XVII|XVII]], canviant de mans a lo manco catorze voltes entre el govern de [[França]] i el del [[Regne Unit]], sent este últim qui va obtindre la possessió definitiva en l'any de [[1814]]. |
| | | |
| == Domini britànic == | | == Domini britànic == |
− | Començant en l'any de [[1838]] l'illa va ser administrada pels britànics des de [[Barbados]] i posteriorment des de l'Illa de [[Granada (país)|Granada]] ([[1885]]). A principis de el {{sigle|XX||s|1}} els habitants varen començar a buscar major autodeterminació per a la colónia i en [[1924]] varen conseguir elegir als seus primers representants a un consell llegislatiu local. Despuix de conseguir el dret al vot per a tots els adults en [[1951]] l'illa es va sumar a vàries federacions colonials regionals fins a entrar en un conveni de lliure associació en el Regne Unit en [[1967]]. Dotze anys despuix, el [[22 de febrer]] de [[1979]], va obtindre la seua independència. | + | Començant en l'any de [[1838]] l'illa va ser administrada pels britànics des de [[Barbados]] i posteriorment des de l'Illa de [[Granada (país)|Granada]] ([[1885]]). A principis del sigle XX els habitants varen començar a buscar major autodeterminació per a la colónia i en [[1924]] varen conseguir elegir als seus primers representants a un consell llegislatiu local. Despuix de conseguir el dret al vot per a tots els adults en [[1951]] l'illa es va sumar a vàries federacions colonials regionals fins a entrar en un conveni de lliure associació en el Regne Unit en [[1967]]. Dotze anys despuix, el [[22 de febrer]] de [[1979]], va obtindre la seua independència. |
| | | |
| == Época independent == | | == Época independent == |