Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| }} | | }} |
− | '''Gregori Mayans i Ciscar''' ([[Oliva]], [[Valéncia]], [[9 de maig]] de [[1699]] - [[Valéncia]], [[1781]]) va ser un erudit, juriste, historiador, llingüiste i polígraf valencià. Fon el major representant, junt a Benito Feijoo, de la primera Ilustració espanyola, i germà major del també erudit [[Juan Antonio Mayans]] ([[1718]]-[[1801]]). | + | '''Gregori Mayans i Ciscar''' o '''Gregorio Mayáns y Síscar''' ([[Oliva]], [[Valéncia]], [[9 de maig]] de [[1699]] - [[Valéncia]], [[1781]]) va ser un erudit, juriste, historiador, llingüiste i polígraf valencià. Fon el major representant, junt a Benito Feijoo, de la primera Ilustració espanyola, i germà major del també erudit [[Juan Antonio Mayans]] ([[1718]]-[[1801]]). |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
Llínea 30: |
Llínea 30: |
| == Obres == | | == Obres == |
| | | |
− | A part de les obres ya citades, va editar les ''Advertències a l'història del pare Mariana'' del Marqués de Mondéjar i les obres d'Antonio Agustín. Va admirar especialment a Ambrosio de Morales i a Páez de Castro. Va colaborar en el Diari dels Lliterats en el pseudònim de «Plácido Veranio». Va publicar uns monumentals ''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]) on va traure a la llum per primera volta el ''Diálogo de la lengua'' de Juan de Valdés; ademés, va reimprimir dos voltes les ''Reglas de Ortographía'' d'Antonio de Nebrija i va compondre una ''Rhetórica'' ([[1757]]) que és també una interessant antologia de la lliteratura espanyola i un anàlisis insuperable de la prosa castellana fins que va aplegar el ''Teatro de la elocuencia española'' de Capmany; és més, a ell se li deu també la primera biografia de Miguel de Cervantes, impresa en [[1738]]. | + | A part de les obres ya citades, va editar les ''Advertències a l'història del pare Mariana'' del Marqués de Mondéjar i les obres d'Antonio Agustín. Va admirar especialment a Ambrosio de Morales i a Páez de Castro. Va colaborar en el Diari dels Lliterats en el seudònim de «Plácido Veranio». Va publicar uns monumentals ''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]) on va traure a la llum per primera volta el ''Diálogo de la lengua'' de Juan de Valdés; ademés, va reimprimir dos voltes les ''Reglas de Ortographía'' d'Antonio de Nebrija i va compondre una ''Rhetórica'' ([[1757]]) que és també una interessant antologia de la lliteratura espanyola i un anàlisis insuperable de la prosa castellana fins que va aplegar el ''Teatro de la elocuencia española'' de Capmany; és més, a ell se li deu també la primera biografia de Miguel de Cervantes, impresa en [[1738]]. |
| | | |
| {{Cita|''Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión.''|Gregori Mayans i Ciscar}} | | {{Cita|''Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión.''|Gregori Mayans i Ciscar}} |
| + | |
| + | Gregori Mayans feu la primera biografia sobre l'escritor espanyol i mundialment conegut [[Miguel de Cervantes]], ''Vida de Miguel de Cervantes Saavedra'' (Ed. Juan de San Martín, Madrid, 1750). |
| | | |
| == Cites == | | == Cites == |