Diferència entre les revisions de "Llonja de Valéncia"
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
[[File:Llotja pati tarongers.jpg|thumb|left|300px|<center>Pati interior de la Llonja de la Seda.</center>]] | [[File:Llotja pati tarongers.jpg|thumb|left|300px|<center>Pati interior de la Llonja de la Seda.</center>]] | ||
| − | La Llonja fon construïda entre els anys [[1482]] i [[1498]], per iniciativa del Consell General de la Ciutat, pels mestres canters [[Pere Conte]], Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per acabada la Llonja en [[1548]] ([[sigle XVI]]). La seua construcció es pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquerixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, a on se troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llonja de Valéncia representa el poder econòmic de la ciutat a finals del [[sigle XV]]. | + | La Llonja fon construïda entre els anys [[1482]] i [[1498]], per iniciativa del Consell General de la Ciutat, pels mestres canters [[Pere Conte]], Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per acabada la Llonja en [[1548]] ([[sigle XVI]]). La seua construcció es pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquerixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, de tres plantes, a on se troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llonja de Valéncia representa el poder econòmic de la ciutat a finals del [[sigle XV]]. |
<br> | <br> | ||
<br> | <br> | ||
Revisió de 18:47 1 oct 2022
La Llonja de la Seda de Valéncia o Llonja dels Mercaders és l'obra mestra del gòtic civil valencià situada en el centre històric de la ciutat de Valéncia (Espanya). Declarada Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco, se troba situada en la Plaça del Mercat, número 31, front a l'Iglésia dels Sants Joans i del Mercat Central de Valéncia.
Si un edifici poguera simbolisar l'espenta i la riquea del florent sigle XV valencià, este sería sense cap dubte La Llonja. Mostra de l'alcanç de la revolució comercial en l'Edat mija, del desenroll social i del prestigi alcançat per la burguesia valenciana. És la peça més singularment bella de l'arquitectura civil valenciana en la Baixa Edat Mija.
Història
La Llonja fon construïda entre els anys 1482 i 1498, per iniciativa del Consell General de la Ciutat, pels mestres canters Pere Conte, Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per acabada la Llonja en 1548 (sigle XVI). La seua construcció es pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquerixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, de tres plantes, a on se troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llonja de Valéncia representa el poder econòmic de la ciutat a finals del sigle XV.
El Saló Columnari o Sala de Contratació
El Saló Columnari o Sala de Contractació és una gran estància interior, en tres naus llongitudinals del qual el seu sostre és un conjunt de revoltes de creueria sostingudes sobre esveltes columnes helicoidals de casi 16 metros.
La llonja fon disenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut vore la representació del paraís en el que les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celest o be les pròpies fulles de les palmeres obrint-se en lo alt. Just en el centre del sostre es troben quatre escuts de la corona d'Aragó, i una taca que la rodeja que és ni més ni manco la taca formada per la primera bandera d'Espanya que va existir, els Reis Catòlics la feren posar per a tapar eixos escuts i aixina que totes les gentes vingudes de tots els llocs del món identificaren eix edifici en el nou Regne sorgit de l'unió entre la corona d'Aragó i el Regne de Castella.
El municipi instalà ací la Taula de Canvis, creada en l'any 1407 per privilegi del rei Martí I l'Humà, per a realisar les operacions bancàries del moment del sigle XV, a on se realisà la primera lletra de canvi del món. A lo llarc de la part més alta de les quatre parts llindant en les revoltes existixen unes inscripcions en llatí realisades en or sobre un fondo fosc, en forma de senefa, que recorda als comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar en usura en el negoci per a conseguir aixina la vida eterna. L'inscripció, en llatí, diu aixina: «Casa famosa soc en quinze anys edificada. Compatricis tasteu i mireu quan bo és el comerç que no usava fraude en la paraula, que jura al pròxim i no falta, que no dona els seus diners en usura. El mercader que viu d'este modo rebosarà de riquees i gojarà, per últim, de la vida eterna.»
Descripció exterior
Des de la Plaça del Mercat i situats front a l'Iglésia dels Sants Joans se pot apreciar dos cossos separats per una torre almenada. A un costat se perceben arcs ogivals de profusa decoració, acompanyats d'impostes, moldures i pinàculs. Les gàrgoles gòtiques, en número de 28, també són un element característic. Empleades per a desaiguar la pluja de les taulades, representen animals fantàstics, mònstruos i persones en actituts indecoroses.
El pòrtic d'entrada és nomenat el portal dels pecats, puix en ell se troben els pecats originals de l'home representats per diverses figures, feren construir una verge en front de la Llonja de la Seda per a protegir a la ciutat d'ells.
Vore també
- Valéncia
- Seda
- Ruta de la Seda
- Colege de l'Art Major de la Seda (Museu de la Seda)
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Lonja de Valencia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llonja de Valéncia.- Ficha de La Llonja de la Seda de Valéncia en la web de UNESCO (en anglés)
- La Lonja de los Mercaderes