− | Lluís estava casat en la princesa francesa Luisa Isabel de Orleáns, filla de Felipe II de Orleáns, des del [[20 de giner]] de [[1722]]. Quan varen contraure matrimoni en el palau Ducal de *Lerma, ell tenia quinze anys i ella dotze. | + | Lluís estava casat en la princesa francesa Luisa Isabel de Orleáns, filla de Felipe II de Orleáns, des del [[20 de giner]] de [[1722]]. Quan varen contraure matrimoni en el palau Ducal de Lerma, ell tenia quinze anys i ella dotze. |
| Lluisa Isabel, com a reina, es va fer acreedora de fortes censures per la seua conducta extravagant deguda al trastorn llímit de la personalitat que patia. Lluisa Isabel es presentava davant tota la cort bruta i malolient, es negava a utilisar roba interior i intentava provocar al personal exponent les seues parts íntimes d'un modo sibilino. També es diu que rebujava tocar el menjar en la taula, pero despuix s'amagava i engolia de modo compulsivo tot lo que trobava a mà, fòra o no comestible. El seu comportament semblava empijorar en el temps, ya que de la nit al matí li la vea netejant mocadors, cristals, taulells, rajoletes i teixits de tota índole en el palau. Els súbdits allí presents veen atònits cóm la sobirana es despullava, agarrava el seu vestit i s'afanava en netejar en ell els cristals del saló. Inclús Lluís horrorisat davant la situació va escriure al seu pare: | | Lluisa Isabel, com a reina, es va fer acreedora de fortes censures per la seua conducta extravagant deguda al trastorn llímit de la personalitat que patia. Lluisa Isabel es presentava davant tota la cort bruta i malolient, es negava a utilisar roba interior i intentava provocar al personal exponent les seues parts íntimes d'un modo sibilino. També es diu que rebujava tocar el menjar en la taula, pero despuix s'amagava i engolia de modo compulsivo tot lo que trobava a mà, fòra o no comestible. El seu comportament semblava empijorar en el temps, ya que de la nit al matí li la vea netejant mocadors, cristals, taulells, rajoletes i teixits de tota índole en el palau. Els súbdits allí presents veen atònits cóm la sobirana es despullava, agarrava el seu vestit i s'afanava en netejar en ell els cristals del saló. Inclús Lluís horrorisat davant la situació va escriure al seu pare: |