Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''X''' (mayúscula), '''x''' (minúscula), és la vigèsima quarta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom en és '''eix''' o '''xe''', pero quan representa una incògnita en matemàtiques, el seu nom canvia a '''equis'''. | + | [[Archiu:Latin X.svg|200px|miniaturadeimagen|Lletra X]] |
| + | La '''X''', '''x''' en minúscula, és la vigèsima quarta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom en és '''eix''' o '''xe''', pero quan representa una incògnita en matemàtiques, el seu nom canvia a '''equis'''. |
| + | |
| + | Antigament també es podia usar sola o acompanyada d'una [[T|te]] (formant aixina el dígraf ''tx'') per a representar l'actual dígraf [[Ch (dígraf)|che]] i, en menor mida, el dígraf [[Ig (dígraf)|i ge]]. Actualment la RACV recull en el diccionari algunes paraules en esta escritura antiga, com per eixemple ''porxe''<ref>{{DGLV|Porxe}}</ref> o ''gotx'',<ref>{{DGLV|Gotx}}</ref> hui escrites porche i goig. Esta manera d'escriure va començar a decaure i, en el Sigle d'Or, fon pràcticament i total substituïda pels dígrafs [[Ch (dígraf)|che]] i [[Ig (dígraf)|i ge]] |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | La lletra ''X'' formava part de l'alfabet llatí clàssic, derivada de lletres similars de l'[[alfabet etrusc]] i de l'[[alfabet grec]] ([[khi]]). El seu so en [[llatí]] era /ks/. Els [[Antiga Roma|romans]] usaven X per a representar el número [[dèu|10]]. | + | La lletra eix formava part de l'[[alfabet llatí]] clàssic, derivada de lletres similars de l'[[alfabet etrusc]] i de l'[[alfabet grec]] ([[khi]]). El seu so en [[llatí]] era /ks/. Els [[Antiga Roma|romans]] usaven X per a representar el número [[dèu|10]]. |
| | | |
| == Fonètica == | | == Fonètica == |
− | En [[valencià]] la lletra ''x'' pot adquirir sons molt diversos. Entre vocals pot tindre so /ks/ com en la paraula "taxi". A començaments de paraula o despuix de i pren el valor ''palatal fricatiu'', com en les paraules "caixa" o "xixanta". i en el prefix ex-, pot pronunciar-se /gz/ com en la paraula "examen". | + | En [[valencià]] la lletra eix pot adquirir sons molt diversos. Entre vocals pot tindre so [ks] com en la paraula "taxi". A començaments de paraula o despuix de i pren el valor ''palatal fricatiu'' [ʃ], com en les paraules "caixa" o "xixanta". i en el prefix ex-, pot pronunciar-se [gz] com en la paraula "examen". |
| + | |
| + | == Ortografia == |
| + | ===S'escriu eix=== |
| + | * En sò de [ʃ] (eixida): |
| + | # Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: caixa, créixer, coixo, afluixar. |
| + | # Darrere de I: pixar, seguixen, vixca. |
| + | # En els increments incoatius de la 3ª conjugació (-ixc, -ixqu-): oferixca, servixques. |
| + | # En final de paraula: exigix, ix. |
| + | |
| + | * En sò de [ks] (text): |
| + | # Entre vocals: reflexió, axial. |
| + | # En posició final, en algunes paraules: perplex, prefix. |
| + | |
| + | * En sò de [gz] (exacte): |
| + | # En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: examinar, exhortar, ex-libris. |
| | | |
| ==Nom de la Lletra== | | ==Nom de la Lletra== |
Llínea 23: |
Llínea 41: |
| * [[Dígraf]] | | * [[Dígraf]] |
| | | |
| + | == Referències == |
| + | {{Reflist}} |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{DGLV|X}} |
| + | {{Commonscat|X}} |
| | | |
| [[Categoria:Llingüística]] | | [[Categoria:Llingüística]] |