Canvis

'''Ll''', '''ll''' en minúscula, és un [[dígraf]] que apareix en diverses llengües. En [[valencià]], [[gallec]], [[vasc]], [[quèchua]], [[aragonés]], [[català]], [[castellà]] i [[balear]] representa l'[[aproximant lateral palatal]] [ʎ]. El seu nom en [[valencià]] és '''[[Alfabet valencià|ell]]''' o '''doble [[L|el]]'''.

'''Ll''', '''ll''' en minúscula, és un [[dígraf]] que apareix en diverses llengües. En [[valencià]], [[gallec]], [[vasc]], [[quèchua]], [[aragonés]], [[català]], [[castellà]] i [[balear]] representa l'[[aproximant lateral palatal]] [ʎ]. El seu nom en [[valencià]] és '''[[Alfabet valencià|ell]]''' o '''doble [[L|el]]'''.

Este dígraf antigament també es podia escriure ''yl'', pero a partir del [[Sigle d'Or]] se generalisà el dígraf ell. Encara hui en dia el diccionari de la RACV arreplega algunes paraules escrites en este dígraf arcaic, com per eixemple ''batayla''<ref>{{DGLV|Batayla}}</ref> (hui ''batalla'') o ''coyl''<ref>{{DGLV|Coyl}}</ref> (hui ''coll'').  

Este dígraf antigament també es podia escriure ''yl'', pero a partir del [[Sigle d'Or]] se generalisà el dígraf ell. Encara hui en dia el diccionari de la RACV arreplega algunes paraules escrites en este dígraf arcaic, com per eixemple ''batayla''<ref>{{DGLV|Batayla}}</ref> (hui ''batalla'') o ''coyl''<ref>{{DGLV|Coyl}}</ref> (hui ''coll'').  

També, antigament a principi de paraula el dígraf ell s'escrivia en una sola el. Això passava perque en la nostra llengua hi ha una molt forta tendencia a convertir en ell les els inicials, per això els llectors migevals quan veen una paraula començada per el sabien que la majoria de voltes s'havia de llegir com si fora una ell, per lo que paraules com "libre" o "loc" se llegien "llibre" i "lloc", exactament igual que hui en dia. la RACV arreplega algunes paraules en esta grafia com ''let''<ref>{{DGLV|Let}}</ref> (hui ''llet'') o ''leig''<ref>{{DGLV|Leig}}</ref> (hui ''lleig'');

També, antigament a principi de paraula el dígraf ell s'escrivia en una sola el. Això passava perque en la nostra llengua hi ha una molt forta tendència a convertir en ell les els inicials, per això els llectors migevals quan veen una paraula començada per el sabien que la majoria de voltes s'havia de llegir com si fora una ell, per lo que paraules com "libre" o "loc" se llegien "llibre" i "lloc", exactament igual que hui en dia. la RACV arreplega algunes paraules en esta grafia com ''let''<ref>{{DGLV|Let}}</ref> (hui ''llet'') o ''leig''<ref>{{DGLV|Leig}}</ref> (hui ''lleig'');

== Fonètica ==

== Fonètica ==

* En inicial, interior i final de paraula: llet, lliberal, filla, rella, poll, manoll, bolletí, ralla.

* En inicial, interior i final de paraula: llet, lliberal, filla, rella, poll, manoll, bolletí, ralla.

En algunes paraules com ara mol-le<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol-le</ref> o almel-la<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel-la</ref> s'afig un guionet entre les dos els per a indicar que s'han de pronunciar com a dos els separades i no com el dígraf ell.

En algunes paraules com ara mol-le<ref>{{DGLV|Mol-le}}</ref> o almel-la<ref>{{DGLV|Almel-la}}</ref> s'afig un guionet entre les dos els per a indicar que s'han de pronunciar com a dos els separades i no com el dígraf ell.

== Vore també==

== Vore també==

*[[Alfabet valencià]]

*[[Alfabet valencià]]

*[[Dígraf]]

*[[Dígraf]]

[[Categoria:Llingüística]]

[[Categoria:Llingüística]]