Llínea 1:
Llínea 1:
−
El dígraf '''ch''' és un [[grafema]] de l'[[alfabet valencià]] amprat també en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma. El seu nom és '''che''' o '''ce hac'''. L'origen d'este grup consonàntic se remunta a l'us que feyen els llatins en les transcripcions del grec de la lletra [[khi]] (Χ) el so de la qual no existia en llatí.
+
[[Archiu:Latin CH.png|250px|miniaturadeimagen|Dígraf Ch ]]
+
El dígraf '''ch''' és un [[grafema]] de l'[[alfabet valencià]] amprat també en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma. El seu nom és '''che''' o '''ce hac'''. L'orige d'este grup consonàntic se remonta a l'us que en feyen els llatins en les transcripcions del grec de la lletra [[khi]] (Χ) el sò de la qual no existia en llatí.
És considerat com a lletra en els alfabets [[bielorrús]] —en la seua modalitat [[łacinka]]—, [[eslovac]], [[chec]], [[bretó]], [[còrnic]], [[galés]], [[castellà]], [[chamorro]] i [[quèchua]]. En [[vietnamita]] i en [[castellà]] fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna.
És considerat com a lletra en els alfabets [[bielorrús]] —en la seua modalitat [[łacinka]]—, [[eslovac]], [[chec]], [[bretó]], [[còrnic]], [[galés]], [[castellà]], [[chamorro]] i [[quèchua]]. En [[vietnamita]] i en [[castellà]] fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna.
+
+
Antigament este dígraf se podia escriure també ''tx'' o ''x'', pero a partir del [[Sigle d'Or]] s'ha usat pràcticament de forma general el dígraf che. Com a curiositat, el diccionari de la RACV arreplega alguns arcaismes escrits en ''tx'' i ''x'', com per eixemple: ''atxa'',<ref>{{DGLV|Atxa}}</ref> ''gotx''<ref>{{DGLV|Gotx}}</ref> o ''porxe''<ref>{{DGLV|Porxe}} }}</ref> (també escrit ''portxe''),<ref>{{DGLV|Portxe}}</ref> hui en valencià modern escrites com ''acha'', ''goig'' i ''porche''.
== Història ==
== Història ==
−
En valencià, abans de que es fixara l'ortografia a l'inici del sigle XX, la combinació ''ch'' s'usava freqüentment en posició final de paraules: ''conech, magnífich, llach'' en lloc de ''conec, magnífic, llac''. En l'actualitat és una grafia antiquada que encara es troba residualment en posició final de certs llinages i noms propis i que equival al grafema [[C|ce]] de l'us general: ''Blanch, Antich, March'' en lloc de ''Blanc, Antic, Marc''. També fon amprada en algunes paraules d'orige grec, com ara ''chimera, chor'', que actualment corresponen a ''quimera'' i ''cor'' respectivament.
+
En valencià, abans de que es fixara l'ortografia a l'inici del [[sigle XX]], la combinació ''ch'' s'usava freqüentment en posició final de paraules: ''conech, magnífich, llach'' i en alguns atres casos com ''blancha'' o ''rocha'' en conte de ''conec, magnífic, llac, blanca i roca''. En l'actualitat és una grafia que encara es troba residualment en posició final de certs llinages i noms propis i que equival al grafema [[C|ce]] de l'us general: ''Blanch, Antich, March'' en lloc de ''Blanc, Antic, Marc''. També fon amprada en algunes paraules d'orige grec, com ara ''chimera, chor'', que actualment corresponen a ''quimera'' i ''cor'' respectivament.
−
També s'usa, sobretot a partir del sigle XX, per a representar el sò [ʧ] com en la paraula chiquet, excepte a final de paraule, llavors s'usa el dígraf [[Ig (dígraf)|ig]]
+
La che també fon adoptada en la llengua valenciana a partir del sigle XV com a préstam del francés per a representar el sò [ʧ], com en la paraula chiquet, excepte a final de paraula, llavors s'usa el dígraf [[Ig (dígraf)|ig]].
== Fonètica ==
== Fonètica ==
−
En valencià actualment representa el sò [ʧ] a principi i a mitan de paraula (chiquet, pancha), quan este sò va a final de paraula s'escriu [[Ig (dígraf)|ig]] (mig, faig). El dígraf che a final de paraula es pronuncia com la lletra [[K|ca]], pero a soles se gasta en noms propis i llinages.
+
En valencià actualment representa el sò [ʧ] a principi i a mitan paraula (chiquet, pancha), quan este sò va a final de paraula s'escriu [[Ig (dígraf)|ig]] (mig, faig). El dígraf che a final de paraula es pronuncia com la lletra [[K|ca]], pero a soles se gasta en noms propis i llinages (March, Antich, Benlloch...).
== Ortografia ==
== Ortografia ==
=== S'escriu che ===
=== S'escriu che ===
* En sò de [ʧ] (chic):
* En sò de [ʧ] (chic):
−
# Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: chufa, Chirivella, orchata, chiquet.
+
# Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: [[chufa]], [[Chirivella]], [[orchata]], [[chiquet]], [[Chimo]], [[coche]].
# En final de paraula escriurem IG o G (vore [[G|ge]]).
# En final de paraula escriurem IG o G (vore [[G|ge]]).
* En sò de [k] (March):
* En sò de [k] (March):
−
# En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: Albuixech, Albiach, Alberich, Doménech.
+
# En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: [[Albuixech]], Albiach, [[Alberich]], Doménech.
== Vore també==
== Vore també==
Llínea 23:
Llínea 26:
* [[Dígraf]]
* [[Dígraf]]
+
== Referències ==
+
{{Reflist}}
+
+
== Enllaços externs ==
+
{{DGLV|Che}}
+
{{Commonscat|Ch (digraph)}}
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llingüística]]
Llínea 28:
Llínea 37:
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]
+
[[Categoria:Dígraf]]