78 863
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − La '''Iglésia''' és el lloc de culte (temple) a on els cristians realisen veneracions públiques a [[Deu]]. Les iglésies poden tindre diferents categories i estils. Les iglésies també guarden els sants i solen estar acompanyades per u o vàrios campanars i campanes. + − + − + − + − + − + − + − + − + Llínea 28:
Llínea 28: − + − + − La iglésia docent és l'encaregada d'ensenyar als fidels.+ − + + + + + + + + + + + + + + + − + − + − + − Archiu:20050921CathChartresB.jpg|Catedral gòtica de [[Cartres]].+ − + + + + + − +
sense resum d'edició
[[Archiu:Sãopedro1.jpg|300px|thumbnail|right|Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.]]
[[Archiu:Sãopedro1.jpg|300px|thumbnail|right|Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.]]
L''''iglésia''' és el lloc de cult a on els cristians realisen veneracions públiques a [[Deu]]. Poden tindre diferents categories i estils. Les iglésies també guarden els sants i solen estar acompanyades per un o més campanars i campanes.
== Categories ==
== Categories ==
[[Archiu:Notre Dame dalla Senna.jpg|thumb|250px|Catedral de Notre Dame]]
[[Archiu:Notre Dame dalla Senna.jpg|thumb|250px|[[Catedral de Notre Dame]] ]]
-[[Iglésia Parroquial]], sede d'una parròquia.
-[[Iglésia Parroquial]], sèu d'una parròquia.
-[[Iglésia major]], la més important d'un poble o ciutat.
-[[Iglésia major]], la més important d'un poble o ciutat.
-[[Iglésia archipestral]], sede d'un [[achipreste]].
-[[Iglésia archiprestal]], sèu d'un [[archipreste]].
-[[Iglésia colegial]], iglésia que poseïx [[capítul (iglésia)|capítul]] pero no [[bisbe]] exclusiu de la catedral.
-[[Iglésia colegial]], iglésia que posseïx [[capítul (iglésia)|capítul]] pero no [[bisbe]] exclusiu de la catedral.
-[[Catedral|Iglésia catedral]], sede d'un [[bisbe]] o [[arquebisbe]] i el seu [[capítul (iglésia)|capítul]].
-[[Catedral|Iglésia catedral]], sèu d'un [[bisbe]] o [[arquebisbe]] i el seu [[capítul (iglésia)|capítul]].
-[[Iglésia metropolitana]], sede d'un arquebisbe metropolità, d'una ciutat capital d'una antiga [[província romana]]
-[[Iglésia metropolitana]], sèu d'un arquebisbe metropolità, d'una ciutat capital d'una antiga [[província romana]]
-[[Iglésia primada]], sede d'un [[primat]].
-[[Iglésia primada]], sèu d'un [[primat]].
-[[Iglésia patriarcal]] sede d'un patriarca en les ciutats més importants de la cristianitat.
-[[Iglésia patriarcal]] sèu d'un patriarca en les ciutats més importants de la cristiandat.
-[[Iglésia pontificia]], iglésies de Roma estrictament relacionades en el [[Papa]].
-[[Iglésia pontificia]], iglésies de Roma estrictament relacionades en el [[Papa]].
També existixen les [[ermita|ermites]], [[Basílica|basíliques]], [[Capella|capelles]] i [[santuari|santuaris]].
També existixen les [[ermita|ermites]], [[Basílica|basíliques]], [[Capella|capelles]] i [[santuari|santuaris]].
Els [[monasteri|monasteris]] també solen dur una iglésia adosada.
Els [[monasteri|monasteris]] solen dur una iglésia adossada. Les órdens militars també tenen les seues pròpies iglésies. L'iglésia docent és l'encarregada d'ensenyar als fidels. Una iglésia freda és la d'[[asil sagrat]] que vol dir que pot acollir a malfactors.
Les ordens militars també tenen les seues pròpies iglésies.
== Etimologia ==
Una iglésia freda és la te [[asil sagrat]] que vol dir que pot acollir a malfactors.
Originalment en valencià antic esta classe d'edifici es denominava ''església'',<ref>{{DGLV|Església}}</ref> paraula que encara es diu en alguns llocs del territori llingüístic, pero la forma més usual actualment és ''iglésia''.<ref>{{DGLV|Iglésia}}</ref>
El terme ''església'' (antigament també escrit ''sglésia'')<ref>{{DGLV|Sglésia}}</ref> aixina com la seua variant antiga i hui en desús ''esgleya''<ref>{{DGLV|Esgleya}}</ref> venen del llatí ''ecclesia'', que a l'hora ve del grec ''ἐκκλησία'' (''ekklēsía''), que vol dir "assamblea".
La paraula ''iglésia'' (antigament escrita ''yglésia'') té el mateix orige que ''església'', pero va entrar per via del castellà durant el sigle XVI, per lo que en un principi era un castellanisme, pero com que hui en dia és la variant més usada, pràcticament general, i es diu i s'escriu des de fa vora cinccents anys, actualment és la forma recomanada.
== Història de les iglésies ==
En els primers temps del [[cristianisme]], els creents celebraven missa en les [[sinagoga|sinagogues]] judeues o en llocs amagats perque patien persecució. Els primers edificis especialment construïts com a iglésies estaven orientats cap al [[Sol]], puix [[Crist]] és la llum autèntica per als seus seguidors. La [[planta (arquitectura)|planta]] tenia forma de [[creu]] llatina.
En l'[[edat mija]] les iglésies proliferen per Europa, seguint les convencions generals de l'[[art romànic]] i de l'[[art gòtic]] més avant. Les primeres eren chicotetes, usaven l'[[arc de mig punt]] i tenien un [[àpsit]] semicircular darrere de l'altar. Les gòtiques usaven l'[[arc ogival]], decoració en [[vidriera|vidrieres]] i ornaments en pedra. Totes elles consten de [[campanar]]s per a marcar el pas del temps o cridar a la missa als fidels.
Durant el [[Renaiximent]] i el [[Barroc]] va canviar sobretot l'ornamentació dels edificis, no tant la seua estructura principal. En l'[[Edat Contemporànea]] apareixen innovacions formals, s'abandona l'esquema de la creu en moltes ocasions i es busca l'integració de l'iglésia en el seu entorn.
Les iglésies orientals a voltes adopten una planta circular o de creu grega (en els quatre braços similars). El centre conté l'altar i està cobert de [[torre]]s o [[cúpula|cúpules]]. Els braços de la creu també poden estar devall de torres menors.
== Arquitectura ==
== Arquitectura ==
Les iglésies estan compostes per una planta i u o vàrios campanars en campanes.
Les iglésies estan compostes per una planta i un campanar o més en campanes.
Els estils que poden tindre són: [[estil paleocristià]], [[estil visigot]], [[estil mossàrap]], [[estil bizantí]], [[estil mudéixar]], [[estil romànic]], [[estil cisterniense]], [[estil gòtic]], [[estil renaixentiste]], [[estil barroc]], [[estil neoclàsic]], [[estil neogòtic]] i [[estil moderniste]].
Els estils que solen tindre són: [[estil paleocristià]], [[estil visigot]], [[estil mossàrap]], [[estil bizantí]], [[estil mudéixar]], [[estil romànic]], [[estil cistercenc]], [[estil gòtic]], [[estil renaixentiste]], [[estil barroc]], [[estil neoclàsic]], [[estil neogòtic]] i [[estil moderniste]].
<gallery>
<gallery>
Archiu:Iglésia Camarena.jpg|Iglésia de [[Camarena de la Sierra]], [[Aragó]].
Archiu:20050921CathChartresB.jpg|[[Catedral de Chartres|Catedral gòtica de Chartres]].
Archiu:Porta ferros.jpg|Porta dels ferros barroca de la [[Catedral de Valéncia]].
Archiu:Porta dels ferros.jpg|Porta dels ferros barroca de la [[Catedral de Valéncia]].
Archiu:Ermita_Els_Peixets.jpg|[[Ermita dels Peixets]] neogòtica - [[Alboraya]].
Archiu:Ermita_Els_Peixets.jpg|[[Ermita dels Peixets]] neogòtica - [[Alboraya]].
</gallery>
</gallery>
==Referències==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Churches}}
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Religió cristiana]]
[[Categoria:Cristianisme]]
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura]]