Canvis

Festa en arrails molt fortes a la comunitat Valenciana,en especial a les [[Comarques centrals Valencianes.]] per trobar els orígens de la Festa de Moros i Cristians, hem de remuntar finsl'Edat Mitja i la tradició dels autosacramentals aon el bé contra el mal es representava en forma de dansa: Aixína, després la guerra de Reconquesta, el bé i el mal es representa en els cristians i els moros.

Pero sense cap dubte es a finals del S.XVIIIè i principis del XIXè, quan la tradició de Moros i Cristians adaptar la forma que hui coneguem.   

Festa en raïls molt fortes en la [[Comunitat Valenciana]], en especial en les comarques centrals valencianes de [[L'Alcoya]], [[El Comtat]], [[La Vall d'Albaida]] i [[L'Alt Vinalopó]], pero també en moltes atres comarques i poblacions repartides per tota la geografia valenciana.

 

Per a trobar els orígens de la Festa de '''Moros i Cristians''', hem de remontar-nos  fins a l'[[Edat Mija]] i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal se representava en forma de dansa. Aixina, despuix de la guerra de [[Reconquista]], el be i el mal se representa en els cristians i els moros.

Pero sense cap dubte és a finals del [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]], quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.   

 

==Festa==

==Festa==

Les festes es composen de diferents actes, pero sempre es cona en:

Les festes se componen de diferents actes, pero sempre conten en:

Entrades, Ambaixades i dia del Sant o Patró. Tot i que algunes ciutat com el cas d'[[Ontinyent]] este esquema es ampliat i la trilogia pasa a tindrer cuatres dies de festa consequitius.

*Entrades dels dos bandos. Solen fer-se per separat, per eixemple, el bando cristià pel matí i el moro per la vesprada.

El participants es dividixen en dos bands moros i cristians(en toledo per eixemple apareix tambe el bans Jueu, tot i que moltes vegades este es considera band moro)vestits en recreacio d'indumentaria de l'edat mitja, en molta fantasia, y epcoques posteriors (es posible vorer comparse ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfiles els mariners de [[Fontanars dels Alforins]])

==Musica==   

*Dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutats, com és el cas d'[[Ontinyent]], este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius.

  Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ja que fins el moment eren peces de "militars" les que sonaben. En l'any 1882 l'autor d'[[alcoy]] [[Juan CANTÓ FRANCÉS]] (1856-1908) escriu Mahomet, un pasdoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que pot ser el pasdoble Moro Guerrer de l'autor de [[Cocentaina]] [[Manuel FERRANDO GONZÁLEZ ]](1840-1908) fóra escrit en anterioritat.

 

El participants se dividixen en dos bandos: moros i cristians (en [[Toledo]], per eixemple, apareix també el bando Judeu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de [[Fontanars]]).

 

==Música==   

Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ya que fins al moment eren peces de "militars" les que sonaven.

En l'[[any]] [[1882]] l'autor d'[[Alcoy]] [[Juan Cantó Francés]] ([[1856]]-[[1908]]) escriu [[Mahomet]], un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble [[Moro Guerrer]] de l'autor de [[Cocentaina]] [[Manuel Ferrando Gonzàlez ]]([[1840]]-1908) fora escrit en anterioritat.